L’assassinat d’un jove d’un clan gitano al barri de La Mina el 23 de gener al Port Olímpic de Barcelona ha provocat un incendi que requereix solucions excepcionals. Això ho demostra el treball conjunt que han impulsat la Generalitat i els ajuntaments de Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs a través de la Taula de coordinació institucional i operativa per a l’atenció a les famílies de La Mina i també de Sant Roc, constituïda ahir al Parlament.
Fins ara, tant el Govern català com els executius locals han volgut portar amb total discreció les mesures per trobar solucions a la fugida que centenars de famílies van protagonitzar per por a les represàlies del clan al qual pertanyia el jove assassinat i a la situació de tensió que es vivia a la zona. I és que les amenaces públiques –expressades al carrer o a través dels mitjans de comunicació– i les intimidacions han estat protagonistes a La Mina i a Sant Roc des de fa ja diverses setmanes.
BUSCANT UNA DIAGNOSI
A la reunió d’ahir hi van assistir la consellera d’Afers Socials i Família, Dolors Bassa, el conseller d’Interior, Jordi Jané, el director dels Mossos d’Esquadra, Albert Batlle, i la consellera de Governació, Meritxell Borràs, com a representants de la Generalitat. D’altra banda, la representació municipal va anar a càrrec de la regidora de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz, l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, la batllessa de Santa Coloma, Núria Parlon, i l’alcalde de Sant Adrià, Joan Callau.
Després de més d’una hora de reunió, la consellera d’Afers Socials, Dolors Bassa, va exercir de portaveu de la Taula de coordinació, tot i que no va oferir gaires detalls del que s’havia parlat a porta tancada. Més aviat ni un. Bassa va explicar que tots els actors presents a la trobada havien “posat sobre la taula” els recursos dels quals cadascú disposa, amb l’objectiu de restablir “la convivència, la seguretat i l’activitat econòmica als dos barris a partir de demà”, en referència a avui.
Tot i això, Bassa va assegurar que primer cal elaborar una diagnosi conjunta de les necessitats de La Mina i Sant Roc. Un fet que, lògicament, evidencia que Generalitat i ajuntaments van reunir-se ahir amb punts de vista o prioritats diferents sobre els aspectes pels quals cal trobar solucions. Entre els primers deures que la Taula s’ha posat hi ha conèixer amb exactitud la quantitat de persones afectades per la crisi que viu a la zona. En aquest sentit, Bassa va voler deixar clar que treballaran “per les persones que han marxat i per les que s’han quedat”.
D’altra banda, la consellera va negar que la constitució de la Taula sigui una conseqüència d’errors polítics comesos en el passat i va atribuir la situació actual al barri a l’assassinat del jove el passat mes de gener.
INCÒGNITES
Més enllà de la declaració d’intencions feta ahir, els pròxims dies hauran de servir per esvair dubtes sobre l’estratègia que seguiran les administracions per avaluar i pacificar la situació a Sant Roc i La Mina. Per exemple, cal veure quin rol hi jugarà ara el Consorci de La Mina, integrat per la Generalitat, la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià.
Més enllà d’un possible encavalcament competencial, també caldrà definir el paper del teixit associatiu en la pacificació del conflicte. Unes entitats que recentment, pel que fa a La Mina, han denunciat l’apropiació de l’espai públic per part de “certs sectors” i han assegurat que se senten “desprotegits” davant aquestes circumstàncies.
Però, sens dubte, el gran repte serà veure com l’administració aconsegueix fer de mitjancera en un conflicte de clans marcat per una llei pròpia que no preveu la intervenció d’actors externs als problemes dels seus barris. Potser caldrà començar per aquí.
