Estat en què es troba l’antic Gran Velvet. Mariona Sanz
L’inici d’un viatge cap al centre de les festes. El cor de la galàxia. El lloc més excitant del món: Gran Velvet, Gran Velvet. Prepareu-vos, que la nau s’enlaira” Amb aquesta fórmula, que es va acabar convertint en gairebé un ritual, animava Paco Pil -disc-jòquei de la discoteca Gran Velvet- les multitudinàries sessions on punxava. Corria l’any 1994, i la sala de festes, que feia cosa d’un any que era oberta, estava en el seu moment de màxim esplendor, gaudint d’un èxit i una popularitat enormes. Aquest èxit no era només per la música: la forma espectacular de l’edifici, de més de 4.000 metres quadrats, també hi tenia molt a veure. Obra de l’arquitecte Alfredo Arribas, la construcció recordava un gran vaixell, una nau, un transatlàntic. Fou seleccionada pels premis FAD i va contribuïr a transformar el barri de Montigalà, que es trobava en plena expansió pels recentment celebrats Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Els elevats costos de manteniment i, sobretot, dos desafortunats episodis (l’assassinat d’un noi a la pista de ball el 1994 i l’apunyalament d’un altre jove als banys del recinte, el 1997) van precipitar-ne la caiguda: després d’intentar rentar-ne la imatge amb uns quants canvis de nom, la sala va tancar definitivament.
Desde llavors la discoteca va romandre abandonada, constituïnt un perill per la quantitat de runa i materials punxants amb els que qualsevol curiós que s’acostés a la zona es podia fer mal fàcilment. Molts joves, empesos per la curiosa forma de l’edifici, s’aventuraven clandestinament a fer el tafaner al seu interior, amb els riscos que això comportava.
El 2006 es parlava d’un projecte que hi havia per aquest edifici, pel qual havia de ser enderrocat i els terrenys on es troba s’havien de requalificar per fer-hi una zona residencial, el 20% de vivendes de la qual havien de ser públiques. A dia d’avui s’ha procedit a l’enderrocament parcial de la construcció, però es desconeix encara el destí final de la zona que just després de la seva construcció va ser batejada com un dels últims prodigis arquitectònics. Mentrestant, l’obra ha sigut víctima reiteradament de lladres de coure, que han trobat una mina d’or en aquest indret per a la seva activitat, que malauradament s’ha posat tan de moda en els últims temps. L’empresa constructora, doncs, ha hagut de contractar serveis de vigilància les 24 hores del dia per evitar aquests robatoris i també garantir la seguretat de les persones que passegin per la zona.
