Estem vivint una crisi que sembla no tocar fons. Com veu el petit comerç del barri de La Salut?
Sincerament, la situació és molt complicada. A banda de la crisi, la cultura de consum està canviant i les grans superfícies són les que més hi surten guanyant. Hem de seguir lluitant, però cal tenir en compte que amb el que portem d’any ja han tancat unes 5.000 botigues a la ciutat.
Diuen que la unió fa la força, i vostès estan units.
És cert. L’Associació de Comerciants de La Salut és una de les més antigues i això ens dóna força. Actualment som 115 associats que sumem esforços per defensar el petit comerç i millorar el barri. Però per sobre de tot som veïns que ens ajudem.
Per exemple, fent campanyes conjuntes com la recent Fira Màgica.
Aquest és un recurs que tenim a l’abast i que hem d’aprofitar. Els comerciants han d’entendre que amb campanyes conjuntes hi guanyem tots. La botiga de barri està perdent atractiu. Cal dinamització, cal fer coses per evitar una fuga de clients cap a les grans superfícies.
Es pot trencar aquesta tendència?
És molt difícil, però no impossible. Fa uns 10 anys, el comerç de barri ho tenia molt més fàcil, evidentment. Més tard va començar el problema de la competència de les grans superfícies i ara hi hem de sumar la crisi econòmica. És per això que cal sumar esforços i fer tot el que estigui al nostre abast per capgirar la situació.
Creu que se’n poden sortir sols?
Molt em temo que no. Si les coses segueixen com ara, tancaran moltes més botigues en els propers mesos. Necessitem recolzament de les administracions. El problema és que sempre som els grans oblidats.
L’Ajuntament no us dóna aquest recolzament?
No només això, sinó que la relació amb el govern local és pràcticament nul·la. Per desgràcia no tenim comunicació amb el consistori a nivell de l’associació. Hi ha falta de diàleg, de connexió.
Qui en té la culpa?
La veritat és que no ho sé. Crec que per part nostra hi podria haver bona relació, però sembla que a l’Ajuntament no li interessa. De la mateixa manera que en altres àmbits, la política del senyor Albiol és la de les dues Badalones, també pel que fa al comerç. Recolzen molt el centre però dels barris no se’n recorden. La majoria de fires que organitza l’Ajuntament es realitzen al centre. Es potencia molt aquesta zona de la ciutat i els barris com La Salut es deixen de banda.
I aquest oblit va més enllà del comerç…
Així és. El senyor Albiol fa bandera de la seguretat, però jo li puc dir que al barri continuem amb els problemes de sempre. La situació segueix igual, amb furs i atracaments. És cert que potser notem la policia més propera. Amb la Guàrdia Urbana hi ha molt bona relació, són grans professionals. Hi ha més presència policial, però la resposta és reactiva. I, malgrat tot, els actes delictius han augmentat respecte l’any anterior.
I a banda de la seguretat, tenen alguna altra queixa?
Fa temps que demanem una remodelació del Passeig de La Salut. Cal tenir en compte que ja fa uns 30 o 40 anys que es va fer peatonal i des d’aleshores està igual. Necessitaria una millora de la pavimentació i canviar l’enllumenat per un de més càlid.
Tot això ajudaria a millorar el barri i, per tant, el comerç.
El comerç i la resta d’activitats econòmiques. Necessitem recolzament en tots els sentits, també en la difusió. Hem de ser capaços que els ciutadans sàpiguen que tot el que compren a les grans superfícies ho poden trobar també en les botigues del barri. I no només això, sinó que fins i tot els productes són de més qualitat. En el cas de les cadenes de restaurants de menjar ràpid es veu molt clarament. Segur que el bar de la cantonada et pot oferir un àpat millor per un preu similar.
El preu és una de les grans batalles, sobretot des de la pujada de l’IVA…
Ens és molt difícil ser competitius en aquest sentit, per això hem assumit nosaltres l’IVA i no l’hem repercutit en els clients. Cada dia és una lluita on ens sentim molt sols. I la pena més gran és que, quan una botiga tanca, ningú sembla penedir-se’n.
