“Francesc Layret hauria d’estar tallat al trànsit durant el cap de setmana”
Ígor Ventura /és el president de Centre Comerç Badalona
Des de l’any 2011, ets el president de Centre Comerç Badalona (CCB) per una dimissió en bloc de l’anterior junta. Què va passar?
Al unir les dues principals associacions de comerciants de Badalona, Badacentre i l’Associació Comerciants del Progrés, vam fer una junta molt gran i a vegades no hi havia comunicació. Molts dels problemes que tenen les associacions és que la gent vol tenir protagonisme i han d’aconseguir mirar més pel bé global. Això és el que hem fet nosaltres des que vam entrar, defensar el nostre comerç, que és molt ampli, però que pot defensar-se en conjunt i amb qualitat.
Fent accions com per exemple la Shopping Night?
Estem molt contents amb la gran acollida que ha tingut la primera edició de la Shopping Night a Badalona. Va venir moltíssima gent, es va donar molta informació i va ser una nit molt màgica, molt maca. És evident que els comerciants estaven molt bolcats i en tenien moltes ganes però ens va agradar molt l’espectacular resposta de la gent. Els comerciants estaven esgotats perquè havien estat treballant la seva jornada laboral i a més a més el suplement d’aquesta festa, però va valdre molt la pena.
Es va traduir també en un augment de vendes?
Hi va haver comerços que van vendre molt i altres no tant però la màxima d’aquest dia no era fer vendes sinó donar a conèixer botigues que potser en un altre dia no te n’adones que hi són. La gràcia d’aquest dia era que la gent entrés, les veiés i en gaudís. La idea principal era la promoció de la zona comercial de Badalona, com pot ser el carrer Canonge potenciat amb Francesc Layret i Sant Anastasi.
Va ser bo que la Shopping Night coincidís amb el principi de les Festes de Maig?
Jo crec que sí. Vam estar dins el programa de festes com una activitat festiva més a la ciutat. Les Festes de Maig són dates molt bones que els comerciants ens encanten i ens ho passem molt bé.
Com ja heu fet en els darrers tres anys, aquest 2013 també heu posat a la venda les samarretes del dimoni. Heu tingut èxit?
Aquest any n’hem fet menys perquè hem vist que a la gent li costa comprar, tot i així n’haurem venut més de 3.000. Com que té una vessant solidària, aquest any, igual que l’anterior, farem una donació al Banc dels Aliments a través dels voluntaris. L’any passat vam donar 1.500 litres d’oli i 300 litres de llet, el que traduït són prop de 1.600 euros. A més, aquest any, com a novetat i per integrar-la més a les Festes de Maig, s’ha posat com a reconeixement els quatre logos de les colles de Diables de la ciutat.
El fet que tingueu tant a prop la Rambla, un espai on es fan multitud d’activitats, us afavoreix?
Nosaltres estem totalment d’acord amb tot el que sigui fer activitats de promoció de la ciutat. El que no ens agraden són aquelles fires a les que ve gent de fora a vendre coses que ja tenim aquí.
Com les fires temàtiques o artesanals?
Sota el paraigua de fires temàtiques apareixen moltes vegades els mateixos firaires disfressats de diverses maneres però que no deixen de vendre els mateixos productes. Estem en un moment molt complicat a tots els comerços on la gent fa equilibris brutals perquè els negocis funcionin. Aquestes fires no ens iteressen a nivell d’associació CCB ni a nivell de comerç local perquè cada euro gastat en fires que tenen productes que es podrien vendre des d’aquí, és un euro perdut per la ciutat.
Vosaltres també feu activitats de carrer…
Dos cops l’any fem la Fira Fora Stocks, una al març i l’altre al setembre, amb unes quaranta carpes a la plaça de la Plana. També fem una campanya forta per Nadal, de fet, aquest any hem donat més de 100 regals com per exemple una pilota firmada per la Penya. Ens hem anat lligant a fer campanyes flash, és a dir, el dia dels Enamorats, per exemple, tot i que és una festivitat que no considerem prou catalana, sí que és una bona excusa a nivell de comerç. Fem participar als bars i restaurants que tenim associats sortejant àpats romàntics.
També esteu presents a la xarxa.
El que estem potenciant molt ara és la presència 2.0, és a dir, som molt actius al Facebook Centrecombdn i a Twitter i empenyem a que els socis també hi participin. Hem aconseguit 1.400 seguidors oferint promocions, sortejos i ofertes. En aquest sentit, el Dia del Pare vam sortejar sortides a navegar, amb un doble sentit perquè nosaltres també volem potenciar el Port pel flux de gent que implica.
Us ha afectat el tancament de la botiga Zara del carrer del Mar?
Segur que haurà afectat una mica… El que és una pena és que les grans marques decideixin abandonar els centres de les ciutats per anar-se’n a centres comercials. Amb els comerços a nivell local tenim un avantatge que és que les marques són diferents i la manera de fer també. Clar que ens afecta perquè volem tenir cases grans dins les nostres zones d’influència però no serà la base principal, per nosaltres importa el petit negoci més especialitzat, que es diferencia i té una altra proposta.
Us preocupa l’impacte del Màgic?
És un centre comercial que no està funcionant i ha afectat al seu entorn. Potser se n’han vist més afectats els comerciants de La Salut però nosaltres també perquè d’entrada vam perdre els cinemes que són un pol d’atracció molt gran. Ara el Zara se n’ha anat d’aquí perquè el reforcen al Màgic i veurem què passa amb altres franquícies d’aquesta mateixa empresa…
El comerç de proximitat és el model comercial català, el que amb la liberalització horària s’està posant en dubte. Quina és la vostra postura al respecte?
La realitat del comerç de Catalunya no té res a veure amb la de Madrid. Implantar el seu model aquí no té cap mena de sentit. S’ha demostrat que amb la liberalització que hi ha hagut a Madrid, descarnada completament, s’han carregat moltes botigues de proximitat. El que volem és la integració amb la vida familiar.
Heu notat un augment de botigues de la zona regentades per estrangers?
Sí, és creixent i és preocupant. No és tant una qüestió d’on vens sinó de qualitats. Hi ha propostes de model de comerç que són de chapeau però començar a obrir basars o tot a 100 a dojo no aporta res de qualitatiu ni de diferenciació.
Teniu una relació fluida amb l’Ajuntament?
Les relacions són bones perquè podem parlar amb ells i demanar els permisos que necessitem per fer les activitats al carrer. Tot i així, a nivell de subvencions la relació és zero. L’any passat es va aprovar una partida pressupostària de 27.000 euros per l’associació i la realitat va ser que no la vam rebre. Veurem en els pressupostos d’aquest any però crec que l’aportació serà la mateixa.
Quina explicació us han donat?
Aquests pressupostos no són fixes del tot, els has de justificar. Has de demostrar que has gastat 50 per aconseguir-ne 25. El problema ve quan a finals de Desembre, acabat l’any, et diuen que no rebràs absolutament res. Aquest és el tarannà que tenim a Badalona i a mi em sap greu perquè no som els únics, les subvencions no han anat per cap de les associacions comercials de la ciutat. L’Ajuntament ha de treballar per la ciutat, per la gent que hi viu i per la que hi treballa i en ocasions penso que no hi treballa en excés. Nosaltres no veiem que es generi un esforç brutal per fer cas al que els comerciants o el ciutadà diuen.
Quines són les vostres demandes a l’Ajuntament?
Primerament, considerem que Francesc Layret és un carrer que els caps de setmana hauria d’estar tancat al trànsit per aconseguir tenir més afluència de visites i que la gent passegi per una zona més gran i àmplia.
D’altra banda, l’avinguda Francesc Macià ha estat durant 4 anys tallada per les obres del metro, fet que ha representat un drama econòmic pels comerciants. Ens trobem que aquesta zona està afectada urbanísticament el que provoca que no hi hagi inversió de cap marca.
A nivell d’il·luminació Badalona sempre ha tingut carència però en zones com el carrer de Prim o el voltant d’on hi havia el mercat s’accentua, el que fa trontollar l’estabilitat de les botigues.
Actualment 170 comerciants estan associats a Centre Comerç Badalona. El seu president, Ígor Ventura, confia en que aquesta quantitat augmenti properament.
