El 7 de març Santa Coloma va esborrar del seu mapa l’últim carrer amb nom franquista. Ara bé, encara queda molta feina per fer per esborrar el rastre del franquisme al Barcelonès Nord. Almenys, pel que fa a la simbologia de la dictadura que encara és ben visible en alguns carrers de Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià. El primer problema és comptabilitzar-la.
L’últim cens de símbols franquistes fet pel Memorial Democràtic -dependent del departament d’Exteriors de la Generalitat- és del 2010 i des d’aleshores no s’ha fet cap actualització. Ara, el Memorial treballa per fer un nou cens però encara no hi ha cap data prevista per a la seva publicació. Per tant, cal remetre’s a les dades de l’estudi de fa set anys, que assenyalen que a Badalona hi ha 75 plaques de l’Instituto Nacional de la Vivienda (INV) franquista i una tomba al cementiri de Sant Crist. D’altra banda, el Memorial va detectar 8 plaques de l’INV a Santa Coloma i 26 en el cas de Sant Adrià.
COMPETÈNCIA MUNICIPAL
Tot i que el Memorial Democràtic està preparant un cens actualitzat, la institució insisteix que no té la responsabilitat de treure les plaques d’habitatge amb les quals la dictadura segellava les seves promocions immobiliàries, ni tampoc cap altre símbol de l’espai públic.
El Memorial es remet a la Llei de Memòria Històrica aprovada el 2007 al Congrés espanyol. “La llei diu que els símbols s’han de retirar i la responsabilitat de fer-ho és dels Ajuntaments”, recorden fonts de la institució. “En el cas de les plaques d’habitatge és recomanable treballar-ho conjuntament amb les comunitats de propietaris”, afegeixen.
El mandat legal és inequívoc però no preveu terminis per completar la retirada de símbols ni tampoc sancions en el cas de no fer-ho. Tot plegat fa que després d’una primera escombrada de simbologia feta pels primers Ajuntaments democràtics, actualment alguns municipis s’hagin relaxat a l’hora d’esborrar les últimes marques visibles del feixisme.
NO HI HA CENSOS
Per exemple, ni Badalona, ni Santa Coloma ni Sant Adrià tenen censos actualitzats sobre els símbols franquistes que es conserven als tres municipis.
En el cas de Badalona, la Comissió de Memòria Històrica treballa per analitzar els elements visibles als carrers de la ciutat que es poden relacionar amb el franquisme. Pel que fa a les plaques d’habitatge, Margarida Abras, directora del Museu de Badalona i integrant de la comissió, recorda que al 2006 se’n van retirar algunes per complir amb un acord del Ple municipal, però explica que no tenen comptabilitzades quantes en queden.
Paral·lelament, la comissió està estudiant quants carrers i places amb nom franquistes queden a la ciutat i, tot i que el cens no està finalitzat, Abras avança que n’hi ha menys d’una desena, entre els quals hi ha la plaça Lluís Solà i Escofet. “Investigacions recents de l’historiador Alfred Pérez-Bastardas han provat una relació d’aquesta persona amb el franquisme que inicialment havia passat desapercebuda”, explica Abras. La directora, a més, afegeix que les inscripcions franquistes a la tomba del cementiri de Sant Crist que apareixen al cens del Memorial Democràtic ja fa anys que no són visibles. El treball de la comissió actualment es canalitza a través de l’Ajuntament i el Museu, ja que l’òrgan no està constituït formalment.
Pel que fa a Santa Coloma, l’Ajuntament no disposa de cap cens de símbols franquistes i posa la pilota a la teulada del Memorial. “Hauria de comunicar la seva informació al Museu Torre Balldovina, que és l’equipament que ho gestiona”, diuen fonts municipals, tot i que la competència de retirar els elements feixistes dels carrers és dels Ajuntaments.
Mentrestant, a Sant Adrià la tasca de vetllar per la memòria històrica depèn Museu de la història de la immigració de Catalunya, gestionat per l’Ajuntament. “La recerca de símbols no està feta”, reconeixen els seus treballadors, que ho atribueixen a la “falta de recursos” necessaris per fer aquesta tasca. Tot i així, destaquen la museïtzació del refugi antiaeri i la senyalització del Camp de la Bóta.
Precisament, la dignificació d’aquest espai és una altra tasca pendent a la ciutat. Milers de veïns de la comarca hi van ser assassinats i, trepitjant la seva memòria, el franquisme va regar les ciutats de símbols feixistes per visibilitzar el seu llegat. Ara, els ajuntaments s’han de posar les piles per evitar-ho.
