La taula metropolitana treballa amb diferents objectius. Foto: Arxiu

“Si les ciutats no creixen bé obren ferides socials”. Són paraules del president de la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (Confavc), Jordi Giró. En el seu darrer consell federal de l’1 d’octubre, la Confavc va aprovar la creació d’una nova taula metropolitana que donarà veu als veïns en matèria d’urbanisme. Un urbanisme en el sentit ampli, que tingui en compte el desenvolupament social, la sostenibilitat o el medi ambient. Per ara la taula no té un nom oficial i en formen part Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. La intenció és que pugui créixer territorialment, però per ara els seus impulsors la volen aprofitar per difondre els seus objectius a l’àrea del Besòs.

ADÉU AL CENTRALISME
Fins ara Barcelona ha estat el gegant sobre el qual gairebé sempre han pivotat les grans decisions polítiques i les inversions dels municipis veïns. En aquest sentit, el primer objectiu de la taula és repensar l’actual model centralista. “Barcelona ja no és un marc geogràfic determinat amb fronteres”, defensa el responsable d’urbanisme de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (Favb), Camilo Ramos. “Cal parlar d’aspectes com el transport o el medi ambient en termes metropolitans”, afegeix. Els integrants de la taula, a més, hi sumen els polígons industrials, els equipaments públics, el turisme o el comerç. Tot plegat, aspectes clau en l’elaboració del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDU). “L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ja ha fet vuit sessions de treball i no en sabem res”, asseguren. “No permetrem que no es compti amb els veïns”, avisen.

I és que els impulsors de la taula consideren que l’àrea metropolitana està mancada d’un model social conjunt. “Això provoca desequilibris de magnituds tremendes”, apunta el portaveu de la FAVBdn, Sigfrido Ramos. Entre tots els desequilibris, el president de FAVGram, Tomás Fernández, considera que el model metropolità actual perjudica greument el petit comerç en benefici de les grans superfícies. “A Santa Coloma, la Maquinista se’ns menja”, lamenta. “Hi ha infraestructures catastròfiques perquè s’han dissenyat des del centre”, argumenta Giró.

L’ÚLTIMA PERLA, A SANT ADRIÀ
La proporció de terreny de l’àrea metropolitana on ja s’ha construït és altíssima i, per tant, tots els ulls es fixen en l’última gran parcel·la que queda lliure a la zona: el litoral de Sant Adrià. Una zona que la Confavc i totes les associacions de veïns consideren estratègica en clau metropolitana i de país.

Un cop les Tres Xemeneies ja són un bé protegit, cal desencallar el futur del seu entorn, propietat del Consell Comarcal del Barcelonès, Endesa i el Banc Santander. La intenció de l’Ajuntament adrianenc sempre ha estat ubicar-hi un nou barri, però això xoca amb la voluntat dels veïns. “No volem 4.000 habitatges privats nous i que vinguin de cop 15.000 persones”, explica el president de l’Associació de Veïns de Sant Joan Baptista, Antoni Pons, que aposta perquè els propietaris acceptin permutes de terreny de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Barcelona i deixin via lliure per convertir la parcel·la en un viver d’investigació relacionat amb el nou Camps Diagonal Besòs. “Es podrien establir sinergies entre empreses i universitat”, argumenta.

Un camí que, tot i compartir, la FAVB vol fer amb cautela. “No pot ser un nou 22@”, alerta Ramos. “S’ha d’aconseguir que empreses i universitat col·laborin de veritat i impedir que pugi el preu del metre quadrat”, apunten des de la FAVBdn, al mateix temps que defensen l’aposta pel triangle de coneixement del Campus Diagonal-Besòs, el de Torribera i l’Hospital Universitari de Can Ruti.

UN CREMATORI A PEDRALBES?
Sant Adrià no només genera debat pel futur del seu litoral, sinó també pel crematori que hi ha projectat al barri de la Catalana. “Totes les grans ciutats del món tendeixen a expulsar indústries o equipaments contaminants fora. Però que vol dir fora?”, es pregunta Giró.

En aquest sentit, els impulsors de la taula defensen que equipaments com el crematori s’instal·lin en zones de poca densitat de població que, alhora, són les zones amb una renda per càpita més alta. Els veïns assenyalen zones com Sarrià-Sant Gervasi, a Barcelona, i algun etziba “que posin el crematori a Pedralbes”. “Potser així barris com aquest veuran com baixen les seves rendes i les classes populars podran viure a Barcelona”, es plantegen des de la FAVB.

El repte és sens dubte agosarat, però els veïns confien que podran parlar d’aquesta i altres reivindicacions amb l’AMB. “Ara hi ha un govern més fragmentat i, per tant, més disposat a escoltar”, conclou Giró.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram