La incineradora TERSA, un dels equipaments de Sant Adrià que han augmentat la seva capacitat per la pandèmia. Foto: Arxiu
La crisi sanitària provocada per la pandèmia del coronavirus va suposar un gran repte pel que fa a la gestió de tot el material de protecció que provenia dels hospitals, les residències i els diferents centres mèdics on es van tractar pacients positius. Segons dades del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, només entre març i abril es van tractar prop de 4.000 tones de residus sanitaris, un 20% més del total que es genera en un any sencer.
Una part d’aquest material es va enviar a empreses especialitzades en un tractament d’esterilització anomenat autoclau. Tanmateix, gairebé dos terços d’aquests residus –els considerats de baix risc, com bates o mascaretes– van ser cremats en plantes de valorització energètica municipals com la incineradora TERSA de Sant Adrià de Besòs o les instal·lacions de Mataró o Tarragona.
Entre mitjans de març i abril, TERSA va gestionar més 100 tones de residus sanitaris. “Aquest tipus de material de plàstic és molt dolent, no s’hauria d’incinerar de la mateixa manera que tampoc cremem les ampolles”, assenyala José Luis Domingo, catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquest investigador va ser un dels autors d’un estudi publicat el 2017 on s’alertava de la presència d’una concentració anormalment elevada de dioxines (substàncies tòxiques) en zones properes a la planta de Sant Adrià. “Aquests residus sanitaris aïlladament no haurien de ser un problema, però en una zona tan castigada com aquesta només faltava això. Sens dubte han contribuït a l’increment de la contaminació i han compensat la davallada del trànsit pel confinament”, apunta Domingo, que insta les administracions a aplicar més mesures de control.
“No diem que el virus resisteixi després de la crema de residus, però ens preocupa la contaminació addicional que s’està produint”, assegurava el maig passat la presidenta de l’associació Airenet, Silvina Frucella. Des de l’entitat adrianenca demanen que s’estableixi un protocol preventiu per gestionar aquests residus en cas que hi hagi un possible rebrot a l’octubre.
Pendents de la llicència del Tanatori del Litoral
L’altre equipament de Sant Adrià que a causa de la pandèmia ha estat funcionant per sobre de la capacitat permesa ha estat el Tanatori del Litoral. En aquest cas, diversos grups de l’oposició van preguntar al Ple del passat 25 de maig per la gestió de la llicència ambiental del crematori, ja que l’augment de l’activitat de les instal·lacions ha suposat que se superin folgadament les 750 cremacions que tenien autoritzades per a tot l’any 2020.
“Els tècnics estan treballant per ordenar això jurídicament i per veure si hi haurà una modificació substancial o no en la llicència”, va apuntar al Ple la regidora de Territori Sostenible, Ruth Soto, que va assegurar que no s’havia rebut cap petició per part de la companyia demanant una nova llicència o una ampliació de l’actual, malgrat que per continuar amb les incineracions, l’empresa ha d’arribar a un acord per dilatar temporalment el permís.
Des de la plataforma Stop Crematori veuen amb preocupació la possible modificació i demanen que s’esclareixi el cas.
