La sisena edició del Saló del Còmic Social ha finalitzat amb èxit, segons els seus organitzadors. L’Associació del Còmic Social fa un balanç satisfactori de l’esdeveniment, tant pel que fa a l’afluència de públic com al nivell dels participants en les xerrades, tallers i taules rodones. De fet, les exposicions a Can Sisteré i al Centre Cívic Riu continuen obertes.
“Amb un pressupost pírric hem aconseguit portar gent molt potent del món del còmic”, afirma César López, membre de l’organització. A més, López destaca que el saló ha aconseguit atreure l’atenció de públic diferent al d’anteriors edicions. “Les temàtiques tractades a les taules rodones han servit per atreure públic general, no vinculat directament al món del còmic ni als moviments socials”, celebra.
EL CÒMIC COM A EINA
En aquesta línia, el certamen ha organitzat una sèrie de tallers amb escoles i instituts amb l’objectiu d’apropar el còmic i l’humor gràfic als més joves.
Per exemple, els alumnes de 4t d’ESO de l’Escola l’Esperança de Baró de Viver van participar el dia 16 en una sessió impartida pel dibuixant Ferran Martín (El Terrat, El Jueves, Interviú) al Mas Fonollar. Martí va oferir un taller d’humor gràfic i llibertat d’expressió i va animar els alumnes a elaborar les seves pròpies creacions. “Més enllà de saber dibuixar, l’important és tenir clara la idea”, assenyalava, posant l’accent en la necessitat de treballar la imaginació i la creativitat dels nois i noies.
ERADICAR ESTEREOTIPS
La tasca proposada per Martí, però, no és gens fàcil. “A la majoria d’alumnes no els agrada el còmic, però de fet tampoc tenen adquirit l’hàbit de llegir”, reconeix la professora d’Art Visual i Plàstica de l’Esperança, Maria de Mira. Tot i això la mestra valora positivament iniciatives com els tallers del Saló del Còmic Social. De Mira considera que treballar la llibertat d’expressió a través de l’humor gràfic és una manera que els alumnes estiguin assabentats de l’actualitat i s’interessin per allò que passa al seu voltant. “És el primer pas per combatre els estereotips racistes o masclistes”, argumenta.
Al principi els alumnes donen la raó a la professora. “No ens agrada el còmic”, asseguren la majoria. “Bé, a nosaltres ens agrada el manga”, afirma un grup de nois del final de la sala. “Jo llegeixo còmics japonesos sovint i intento que els companys també s’hi enganxin”, reconeix un d’ells.
Tots afirmen que les explicacions sobre la llibertat d’expressió en el món del còmic de Martín, com per exemple l’atemptat contra Charlie Hebdo, els han fet aprendre moltes coses. “S’ha de respectar el que digui tothom”, assenyalen.
Finalment, quan arriba l’hora de mostrar els dibuixos fets durant la sessió, els alumnes ensenyen creacions que tracten el procés sobiranista a Catalunya, la premsa rosa o el futbol. Per la seva banda, Martín els felicita per la feina, però és conscient que en queda molta per endavant. “L’humor gràfic requereix sentit crític i, per això, és necessari estar informat”, conclou.
