Una imatge de l’acte a l’Espai Betúlia de Can Casacuberta. Mariona Sanz
La tranquil·litat amb la qual el visitant sol moure’s per L’Espai Betúlia va desaparèixer de sobte per acollir un dels actes més multitudinaris que ha viscut la sala. Hi havia gent que sense veure pràcticament res, no es va voler perdre la presentació de l’últim Prudenci Bertrana a la ciutat. I no es tracta de cap tradició badalonina, malgrat que fa només dos anys, Sílvia Soler ja va guanyar aquest premi per la novel·la “Petons de diumenge”.
El destí ha volgut que tres escriptores badalonines -a Nadia Ghulam se la pot considerar com a tal- fossin protagonistes en un espai tan curt de temps amb el mateix guardó sota el braç. Dimarts es van ajuntar per donar a conèixer a la ciutat la novel·la “El secret del meu turbant” a un bon grapat de badalonins. La Sílvia Soler, premiada el 2008, exercia de padrina de l’obra d’Agnès Rotger i Nadia Ghulam i semblava que els passés el testimoni de les experiències viscudes fa dos anys. Tot i això, Soler va centrar el seu discurs en els elogis d’una novel·la “potent i commovedora amb una protagonista real” a qui l’emociona especialment haver conegut. “És com si compartís taula amb l’Anna Frank o la Colometa”, va explicar Sílvia Soler de Nadia Ghulam. Ella és l’ànima d’una història per la qual la periodista badalonina Agnès Rotger, es va interessar només conèixer la Nadia. “Tot i que ella era molt optimista sobre l’obra que volíem fer, jo li assegurava que el món editorial a Catalunya és força complicat i que de tot allò que m’explicava en quedaria un aprenentatge vital i una gran amistat entre les dues”. La “poca fe” inicial de l’Agnès va convertir-se en un dels premis més importants de les lletres catalanes i des de dimarts en un fenòmen literari de “dimensions que impressionen” a les autores d’“El secret del meu turbant”.
UNA PLANTA SECA
La Nadia Ghulam va assegurar que l’acte de l’Espai Betúlia va refermar les seves sensacions des que va ser acollida per una família badalonina per recuperar-se de les ferides i les greus seqüeles de la guerra dels Talibans. Quan va arribar a Badalona, la Nadia “era una planta seca”, però va assegurar que “entre tots heu anat regant i que ara comença a donar els seus fruits”. Amb 25 anys és estudiant d’FP i català -que per cert, parla de manera excel·lent- però la seva vida ha estat marcada per la guerra a l’Afganistan i la necessitat de desafiar el règim talibà per mantenir els seus pares malalts i les seves germanes petites. “Per fer-ho vaig amagar les meves il·lusions, desitgos i emocions sota el turbant”, explica la Nadia, qui assegura que no tot el que li ha passat durant la seva vida ha suposat dolor i pena.
De fet, Sílvia Soler va destacar que “El secret del meu turbant” no es tracta d’una novel·la “on s’hi expliquen els horrors de la guerra”, sinó que planteja diversos aspectes com “la crueltat humana, la bondat o el descobriment de la sexualitat”. Una història que amb la veu fresca, sàbia i adolorida de la Nadia Ghulam i la intuició de l’Agnès Rotger per estructurar-la com un relat ha aconseguit convèncer el jurat del Prudenci Bertrana i de nou, situar Badalona com un exemple de ciutat “acollidora i amb empenta”, segons Sílvia Soler.
