Lluny d’encarar-se cap a la solució, l’ocupació de pisos a la Mina per part dels clans del barri va camí d’agreujar-se. Durant el mes d’agost hi ha hagut moviments als pisos ocupats i hi han entrat més persones. Tot i això, la Generalitat assegura que no hi ha hagut més ocupacions, sinó “entrades i sortides” en els immobles propietat del Consorci de la Mina que ja es van usurpar el juliol, en paraules del secretari del departament d’Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies. Sigui com sigui, ara mateix hi ha 58 pisos ocupats, o almenys aquesta és la quantitat de denúncies interposades al jutjat d’instrucció 4 de Badalona. Des d’allà s’han distribuït els casos entre diferents jutges. Per tant, això farà que no tots els casos s’intentin desencallar alhora.
L’Ajuntament de Sant Adrià i el Consorci de la Mina no han fet cap comunicació oficial des de fa més d’un mes, però una passejada de dues hores pel barri permet comprovar que les persones que van entrar per la força a diversos pisos el juliol no tenen cap intenció de marxar-ne.
És el cas d’una família del barri de la Pau de Barcelona, amb dos menors d’edat inclosos, que hi va entrar a finals d’aquesta setmana. Un home obre la porta del pis i explica breument el seu cas. “Les circumstàncies ens han portat a fer-ho”, argumenta. L’edifici té 20 habitatges, dels quals 19 han estat ocupats. En un d’aquests hi viu una parella. La noia surt al carrer a mig matí i explica que ella hi ha entrat fa tot just un mes. “No vaig venir quan va començar tot”, remarca. De fet, encara té dubtes per saber a quin carrer viu. Quan li pregunto si aquell és el carrer Mercè Rodoreda, busca el mòbil per trobar una resposta. Allà hi té una fotografia d’una placa del carrer que li permet confirmar-m’ho. D’altra banda, assegura que no han tingut cap problema amb l’única propietària que resideix al bloc actualment. Viu al 1r 2a però, tot i picar a la seva porta, no vol obrir.
Les persones que van rebentar les portes dels pisos per entrar-hi a viure s’han organitzat, o això sembla, per mantenir l’escala neta. A la porta del portal, un cartell escrit a mà demana als veïns aportar diners per pagar la persona encarregada de la neteja.
“ANIRÉ A TIRO LIMPIO”
El de Mercè Rodoreda no és l’únic bloc amb pisos ocupats. Com a mínim n’hi ha tres més: a la Rambla de la Mina, al carrer Ramon Llull i al carrer Anne Frank. En aquest últim, com a mínim n’hi ha cinc. Dimarts a mig matí tots estaven buits.
Mentrestant, al carrer Ramon Llull, una de les veïnes surt al balcó quan sent el porter automàtic. És una reallotjada del bloc Venus, els néts de la qual han ocupat dos dels immobles al bloc. En total n’hi ha set d’ocupats. Tot i recordar-li que ja havíem parlat mesos enrere, aquest cop es nega a obrir la porta. “T’has equivocat amb mi”, diu.
Un dels propietaris que resideix a l’edifici explica la seva versió. Ronda els 60 anys, prefereix mantenir l’anonimat i explica que va néixer al Camp de la Bóta. D’allà va anar a parar a un pis del carrer Mart, fins que un projecte de reforma el va portar a viure a Ramon Llull. “Jo ho tinc clar. Si algú intenta ocupar casa meva, aniré a tiro limpio”, etziba al mateix temps que assegura que té armes a casa. “Si algú ho intenta, acabarà a l’hospital. Serà o ell o jo”, afegeix. Tot i aquesta declaració d’intencions, al barri no es respira cap tensió extraordinària, o almenys no es percep a simple vista.
Això sí, són molts els veïns que responsabilitzen el Consorci de la Mina de l’ocupació i fins i tot alguns avancen que ja estudien presentar una demanda col·lectiva contra l’ens supramunicipal si no els ofereix solucions aviat.
L’OMBRA DELS CLANS
Al costat del bloc ocupat a Ramon Llull n’hi ha un altre on, fins ara, ningú ha rebentat la porta de cap pis. “Això és perquè no ho hem permès”, diu una veïna que surt a passejar amb els seus néts. “Immediatament després de les primeres ocupacions, vam demanar vigilància privada al Consorci”, explica.
Ara, el Consorci de la Mina paga el sou a dos vigilants que treballen cada dia des de les set de la tarda a les set del matí. La dona també apunta que els veïns han instal·lat càmeres de seguretat. Un adhesiu al portal així ho indica.
La por dels veïns d’aquest bloc era que els clans també ocupessin els dos pisos buits que hi ha a l’edifici. Un veí jove relata que ara el Consorci els ha tapiat. A més, diu que just després que comencessin les ocupacions algú va arrencar el cartell de vigilància de Los Manolos-Tío Cristina, que lluïa al costat del portal.
El clan era qui vigilava els pisos i els veïns del barri insisteixen que ha estat el mateix clan qui va organitzar l’ocupació. Per la seva banda, la Generalitat no relaciona les ocupacions amb les tasques de vigilància que es feien als immobles buits propietat del Consorci. Això sí, Iglesies les qualifica de “represàlia” per la detenció del tinent d’alcalde Juan Carlos Ramos. L’arrest de l’aleshores regidor de la Mina es va produir el 19 de juny, mentre que les ocupacions van començar el 12 de juliol. Ramos va ser detingut pels Mossos d’Esquadra en el marc d’una causa que investiga el suposat desviament de fons públics destinats a la vigilància dels pisos buits propietat del Consorci, que haurien acabat en mans d’Ángel Amaya Montero -conegut com el Tío Cristina i membre del clan dels Manolos-, que també està investigat en el marc de la mateixa causa. El mateix dia de la detenció, el jutjat d’instrucció 4 de Badalona va comunicar que també investigava el gerent del Consorci i de l’empresa pública Pla de Besòs, Juan Luis Rosique. “Els jutjats estan investigant aquestes cadenes de subcontractació, que són molt estranyes, fet que els Mossos consideren que té relació amb les ocupacions”, considera Iglesies.
El secretari del departament d’Afers Socials i Famílies, sempre segons les informacions aportades pels Mossos d’Esquadra, emmarca les ocupacions en una “lluita de poder” entre grups del barri. “Volen tenir el control de la Mina i marcar territori”, diu Iglesies, segons el qual la majoria de les ocupacions no s’han produït per la necessitat de disposar d’un habitatge.
Fins ara han tingut lloc diverses reunions entre els veïns afectats, la Generalitat, l’Ajuntament, els Mossos i la Policia Local. D’altra banda, les comunicacions amb els ocupants s’han dut a terme a través de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (Fagic), presidida per Simón Montero Jodorovich, la família del qual està emparentada i manté una estreta relació amb els Manolos.
