Teresa Jordà

La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, durant la presentació de les mesures, a la platja de Badalona. Foto: Àlex Recolons / ACN

La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va presentar el passat divendres, a la platja de Badalona, el nou Marc estratègic de referència d’adaptació al canvi climàtic per a l’horitzó 2030 (ESCACC30). Es tracta d’un document que marca el full de ruta per fer front als impactes, tant els observats com els previstos, a través de 312 mesures que impliquen a tots els departaments de la Generalitat. Estan pensades per facilitar l’adaptació dels entorns naturals, les activitats socioeconòmiques i el territori als nous escenaris climàtics. “Toca fer un pas valent i començar a actuar des d’ara mateix per avançar-nos als efectes del canvi climàtic. No hi ha territori més vulnerable que on no s’actua”, ha afegit des del pont del Petroli de Badalona, afectat pel temporal Gloria.

De les 312 mesures incloses en el nou Marc, 76 són per als sistemes naturals, 187 per als àmbits socioeconòmics i 49 per als territoris. A diferència de l’anterior estratègia, l’ESCACC20, aquesta incorpora les assegurances i el sector financer, a més de riscos naturals, com sequeres, inundacions incendis forestals, i protecció civil. Pel que fa als territoris, inclou l’impacte a la muntanya, l’interior i el litoral.

Canvi climàtic i vulnerabilitat

A més, per primera vegada, s’incorporen dos aspectes transversals que no preveia l’ESCACC20: la vulnerabilitat social i la vulnerabilitat territorial, ja que el canvi climàtic afecta de manera diferent les persones segons on viuen i les seves condicions socials, amb la finalitat que ambdues siguin tingudes en compte en la priorització del desplegament de les mesures i les accions d’adaptació sectorials. “És responsabilitat de les administracions públiques preveure els possibles efectes que l’emergència climàtica directament sobre el dia a dia més immediat de les persones”, ha afegit Jordà.

A tall d’exemple, la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mireia Boya, ha explicat que algunes de les mesures previstes són fer una cartografia detallada de tota la línia litoral per poder identificar les activitats econòmiques i les propietats privades que es podrien veure afectades pels efectes del canvi climàtic, estudiar la creació d’una assegurança pública per fer front a aquests efectes o fomentar la ramaderia extensiva.

La consellera Jordà ha afegit que les polítiques de desenvolupament social, econòmic i territorial que s’impulsaran a partir d’ara a Catalunya estaran sempre supeditades a la conservació dels sistemes naturals, és a dir, a la protecció de la biodiversitat, l’aigua, els boscos i els ecosistemes marins de la mà de l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat. “Continuarem fent noves infraestructures de país per impulsar el creixement econòmic, més faltaria, però a partir d’ara haurem de ser capaços de fer-ho d’una manera diferent”, ha reblat.

Finançament del Fons Climàtic

Gràcies al desplegament de la Llei de canvi climàtic, l’adaptació a Catalunya disposa de finançament per a l’execució de moltes de les mesures a través del Fons Climàtic. Alguns exemples de les línies obertes recentment són els 40 milions d’euros en ajuts, anunciats durant la COP27 de canvi climàtic, per subvencionar actuacions dels ens locals entre els anys 2023 i 2024, que es publicaran pròximament; 15 milions en subvencions a empreses, amb cofinançament d’ACCIÓ, o 14 milions per als centres de recerca amb la Direcció General de Recerca i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).