Va ser una lluita entre iguals.
El treball i l’esforç dedicat a cada partit i a cada entrenament dóna els seus fruits: ha canviat alguna cosa en aquest equip. Pot ser sigui la confiança en si mateixos. Ja que, sense confiança és impossible donar-li la volta al marcador en menys de 30 segons i la Penya ho va aconseguir. A més, la victòria suposa una injecció de moral, no només per la manera en què es va guanyar sinó també pel valor de la victòria. La permanència s’ha assegurat matemàticament i la zona de play-off es troba a un triomf de distància.
Des del començament del matx es podia preveure la igualtat de tots dos equips al llarg dels 40 minuts. El primer període finalitzava amb el DKV per davant (19-16), cosa que va empènyer als guipuscoans a pujar una marxa al segon quart, però per molt que s’allunyés el Lagun Aro, els de Pepu aconseguien retallar distàncies. Al menys fins el començament de la segona part, quan els verd-i-negres van relaxar-se i els locals ho van aprofitar per posar-se 11 punts per sobre (48-37). La resposta de Pepu en defensa va ser efectiva i, sumat a un bon moment de McDonald, els verd-i-negres tornaven a igualar el partit.
La paritat de forces va seguir en un emocionant quart període. El DKV aconseguia posar-se per sobre amb triples de Jelinek i Hosley, però Baron responia encertant, també, els seus tirs de tres. A l’últim minut, la Penya va tenir fe, i, com diuen, la fe mou muntanyes. Baron i Lorbek havien sumat 4 punts seguits pel Lagun Aro (74-72) quan Robinson anotava un tir lliure i fallava el segon. Però això va ser la clau, ja que ell mateix recollia el rebot i donava l’assistència a McDonald perquè la seva esmaixada rebentés la cistella (74-75). Després d’això i a falta de 10 segons, una gran defensa i un tir lliure de Franch certificarien el triomf verd-i-negre.
