Museu del còmic. Arxiu

Sembla que Badalona comença a creure-s’ho. El Museu del Còmic i la Il·lustració, ara Centre de les arts, el Còmic i la Il·lustració (CACI), deixa de ser un edifici situat accidentalment a Badalona per passar a formar part d’una ciutat que vol abraçar el còmic com un tret diferencial. Ho vam poder veure al passat Saló del Còmic, amb una forta representació badalonina. Amb l’estand sobre el CACI, l’exposició de Rubén Pellejero, la xerrada sobre zombis amb Enric Rebollo, la sessió de signatures de Francis Portela, l’espai del Concurs Ciutat de Badalona Caixa Laietana de Tires de Còmic i la presència dels cinemes Megacine, Badalona li ha passat la mà per davant a una ciutat com Cornellà, que durant molts anys ha tingut estand al Saló amb l’excusa del seu concurs de còmic.

Sens dubte, però, l’acte més important per a Badalona (i un dels més importants per al Saló) va ser la presentació del projecte museogràfic del CACI. La consolidació de l’estructura de l’edifici, a càrrec de l’ajuntament, ja ha finalitzat, i ara queda convertir l’antiga fàbrica en un museu, amb diners de la Generalitat. L’edifici comptarà amb diferents sales d’exposició, una botiga de còmics i un espai per a la investigació. Sobre el seu contingut ja se sap que la col·lecció de l’editorial Bruguera, que tan fructífera va ser durant la segona meitat del segle passat, serà el pal de paller de l’arxiu del museu.

El nom no es definitiu, però tot indica que el comissariat del museu acabarà acceptant el nom proposat per la Plataforma Pro Museu del Còmic i la Il·lustració (CACI en lloc de MUCI), per tal de fer encara més badaloní l’equipament. Una altra de les propostes de la plataforma, donar a la plaça del museu el nom del dibuixant badaloní Enric Sió, és vista amb bons ulls per l’alcalde de Badalona, Jordi Serra, que ha advertit, però, que s’haurà de sotmetre a votació a la comissió del nomenclàtor. A ningú se li escapa que, tot plegat, contribuirà a donar a conèixer una mica més la història de la ciutat als visitants del museu.

EN TEMPS DE CRISI

Tot i això, el comissariat del museu no ha volgut amagar els dubtes del Departament de Cultura de la Generalitat entorn aquest projecte. Carles Santamaria, director de FICOMIC i un dels comissaris del CACI, ha volgut deixar clar al conseller Ferran Mascarell que aquest no serà un més dels museus d’art contemporani que hi ha a l’estat espanyol, sinó l’únic dedicat al novè art. Afegeix que es tracta d’un equipament “imprescindible, perquè el seu fons està dispersat i no en les millors condicions”. I és que en temps de crisi, i davant les retallades en sanitat o educació, les comparacions resulten més odioses que mai. Per als responsables del CACI, i en perspectiva, el centre ha de ser un equipament que enriqueixi la ciutat i que atregui cap a Badalona un turisme cultural.

Per tranquil·litzar la Generalitat, Carles Santamaria ha anunciat que el museu aposta per no gastar més del que sigui absolutament necessari. Per exemple, una pàgina de Tintín té un cost al mercat de mig milió d’euros, però el museu ja ha començat a establir contactes per fer convenis amb diferents entitats i exposar així aquest material en concepte de col·laboració i difusió. Es per això que el CACI ha de ser un projecte professional, per garantir l’exposició d’aquest material amb garanties de conservació. Encara més, el pressupost per al funcionament del museu està xifrat en uns tres milions d’euros anuals, menys de la meitat de museus com el MACBA o la Fundació Joan Miró, segons ha anunciat Antoni Laporte, qui ha coordinat els treballs dels comissaris amb l’equip d’arquitectes.

Santamaria demana una gran reunió, entre Generalitat, ajuntament i professionals, no només per demostrar la implicació de l’administració pública, també per copsar les inquietuds dels experts en la matèria.

ENRIC SIÓ

Enric Sió i Guardiola (5 d’abril de 1942, Badalona – 2 de novembre de 1998, Barcelona) va ser il·lustrador, fotògraf i publicista, i de la mà d’autors com Josep Maria Beà o Felipe Hernández Cava va participar en la renovació del còmic espanyol. És un dels responsables del primer còmic polític crític amb el franquisme, “La Guerra de los Poetas”. Va col·laborar amb Romà Gubern a “El llenguatge dels còmics”. Es considera que la seva obra mestra és “Mara”, 16 contes que es van publicar originalment al mercat italià. Als 70 es va exiliar voluntàriament a Itàlia davant el poc prometedor panorama polític espanyol, i allà va contactar amb autors com Hugo Pratt o Dino Battaglia. Després d’una etapa a París, va tornar a Barcelona i va editar la revista La Oca, destinada al públic adult. Més enllà del còmic, el seu treball més conegut és potser “Barcelona, Guapa!”, una sèrie de nuus en espais emblemàtics de la ciutat, fins i tot durant un partit entre el Barça i el Real Madrid.