Els veïns de l’edifici Venus fa més de deu anys que haurien d’haver sigut reallotjats. Foto: Augusto Magaña

“Ningú ha de pagar el preu de ser pobre, i aquí l’estem pagant”, assegura la portaveu de l’edifici Venus de la Mina, Paqui Jiménez. Per aquest motiu, al juliol un grup de veïns i veïnes d’aquest bloc de pisos van denunciar el Consorci de la Mina per danys i perjudicis pel retard de gairebé deu anys de l’enderroc de la finca i el reallotjament de les famílies. Aquesta setmana els afectats han presentat una campanya de micromecenatge per recaptar els més de 9.000 euros que necessiten per fer front als costos de tot el procés judicial.

En total són 54 veïns i veïnes els que reclamen a l’administració una compensació de 100.000 euros per família. La cooperativa d’advocats Col·lectiu Ronda és qui està assessorant els afectats per tirar endavant la demanda, que ara mateix es troba en la seva primera fase. L’objectiu mínim que s’han marcat amb la recollida de fons és de 12.800 euros: 9.000 per pagar els advocats i 3.800 per a les despeses de la campanya, que porta per nom Objectiu Venus.

Jiménez explica que aquesta és la segona demanda que presenten. La primera va ser el 2016, però no va resultar favorable i l’han recorregut al TSJC. “Encara esperem que ens contestin. Com que no ho tenim gens clar amb la primera, hem presentat aquesta altra”, assenyala la portaveu dels veïns.

PAGAR PER SER REALLOTJATS
El 2009, el Consorci de la Mina va començar a impulsar el pla de reallotjament dels veïns i veïnes de l’edifici Venus. Aquest procés, però, implicava que les famílies que volguessin anar a viure a un altre pis al barri havien de pagar prop de 34.000 euros en condició de préstec hipotecari.

Jiménez apunta que només una trentena de famílies de l’edifici es van reallotjar en aquestes condicions. Però al bloc Venus hi ha 243 pisos, on la majoria dels veïns i veïnes tenen edats entre els 55 i els 60 anys i viuen en molts casos d’ajudes socials, pensions no contributives o del que poden. A més, alguns d’ells ni tan sols tenen dret al reallotjament.

“Per justícia social, i perquè ho diu la llei, s’hauria de donar pis per pis i que la gent pugui ser reallotjada sense pagar res o amb el cost mínim i amb el màxim d’ajudes”, exigeix Jiménez.

MENTRESTANT, MALVIVINT
Paco Hernández fa més de 40 anys que viu al Venus, com bona part dels veïns del bloc. Tots els mesos paga més de vint euros de despeses de comunitat a Pla de Besòs, l’empresa municipal que gestiona l’edifici, però explica que ningú es fa càrrec del manteniment.

A les escales molts cops no hi ha llum i els fa por fer servir els ascensors perquè de vegades es talla la llum quan estan a dins. També destaca que quan plou es filtra l’aigua als comptadors i que cada cop que venen els tècnics a arreglar-ho han de pagar prop de 90 euros per reconnectar la llum.

“L’administració n’és la responsable, perquè si en el primer moment s’haguessin posat les piles no hauríem arribat fins aquí”, subratlla Hernández. Jiménez també creu que és la inacció dels polítics la que els fa “malviure” a un edifici construït el 1973 i que té necessitats urgents de reforma i manteniment. La portaveu dels veïns ressalta també els greus efectes psicològics que genera aquesta situació en les persones que viuen al bloc.

A l’octubre el Parlament va aprovar una nova resolució de compromís amb l’enderroc del bloc Venus. Ara el Consorci ha de proposar un full de ruta per fer efectiva aquesta resolució. Els veïns, mentrestant, esperen i lluiten.