Ja fa uns quants anys que sentim a dir que “la crisi s’ha acabat”. Any rere any es parla del creixement econòmic a Catalunya i a Espanya. Però sembla que, tot i que el pitjor ja ha passat, les seqüeles d’aquesta crisi duraran més que la mateixa crisi.
El Flaix Metropolità 2018, l’informe sobre l’evolució socioeconòmica de l’àrea metropolitana de Barcelona, apunta que la taxa d’atur es va situar per primera vegada des de la crisi per sota del 10% el darrer trimestre de l’any passat. Tot i això, els salaris continuen sent un 5% inferiors que el 2010.
Com s’explica, llavors, que tot i que l’economia es recupera i disminueix l’atur, els salaris continuen sent més baixos que fa nou anys?
ATUR CONCENTRAT
Quan s’analitza com es distribueix l’atur als diferents municipis de l’AMB, es veu clarament que hi ha dos sectors on la taxa d’atur supera amb escreix la mitjana catalana del 10%: el Baix Llobregat i el Barcelonès Nord.
En l’últim cas, les xifres són especialment preocupants, ja que les tres ciutats principals de la regió superen per més de dos punts el 10% d’atur: 12,7% a Santa Coloma, 13% a Badalona i 15,5% a Sant Adrià (és el segon municipi de la metròpolis que supera el 15%).
Aquesta situació contrasta molt amb la dels municipis veïns, com Barcelona, que té un atur de només el 8,7%, o Montgat (9,7%) i Tiana (6,4%).
ELS PITJORS SALARIS
El Barcelonès Nord, a més, concentra les ciutats amb més de 40.000 habitants amb la mitjana de salaris bruts més baixa de tota l’àrea metropolitana.
Santa Coloma es troba a la cua, amb un salari mitjà de 20.185 euros l’any per habitant. Badalona la supera per poc, amb una mitjana de 22.580 euros l’any per habitant. Completa aquest podi preocupant l’Hospitalet de Llobregat, que se situa entre les dues (21.564 euros/habitant l’any).
Aquesta situació s’agreuja, a més, en el cas de les dones, ja que a Santa Coloma el col·lectiu femení cobra un 30,7% menys que el masculí, mentre que a Badalona la diferència home-dona és del 25%.
Com es distribueix la riquesa a l’àrea metropolitana?
La comparació entre les dades del Barcelonès Nord i la resta de la metròpolis confirmen que la regió és, juntament amb el Baix Llobregat, una mena d’illa on es concentren l’atur i els baixos salaris.
Tot i que l’àrea metropolitana representa més de la meitat del PIB de tota Catalunya (el 51%), aquesta riquesa no es distribueix equitativament a tot el territori.
Els principals sectors d’ocupació de la metròpolis continuen sent els serveis (33,8%) i el comerç, restauració i hostaleria (24,9%). El turisme segueix sent una de les principals activitats econòmiques, amb més de 25 milions de pernoctacions a tota la província. Uns sectors d’activitat, però, que s’acaben concentrant majoritàriament a Barcelona ciutat.
Un altre sector en creixement és el de les tecnologies, el qual ha augmentat un 32,5% en els últims quatre anys. No obstant això, dels 78.422 treballadors del sector TIC metropolità, un 75% treballen a Barcelona.
Les xifres d’ocupació, a més, són enganyoses: el 85% dels contractes són temporals, molts d’ells només d’un mes.
