La resposta ha arribat tard, però ho ha fet en forma de tsunami que s’ha escampat primer per tot el país i ara ja per mig món. Em refereixo al llibre Indigneu-vos, el manifest escrit per Stephan Hessel (pensador francès coautor de la Declaració dels Drets Humans) en què demana a la ciutadania del primer món que es rebel·li contra les injustícies que estem vivint arran de la crisi econòmica mundial; perquè d’injustícies socials ja fa una pila de segles que les pateixen els habitants del sud. L’espurna va encendre’s a Madrid en forma de concentració a la Plaça del Sol i quasi a l’instant va arribar a la Plaça Catalunya de Barcelona. Posteriorment es va estendre com una taca d’oli i ara ja trobem indignats ocupant places de moltes ciutats, com la nostra plaça de la vila, que resisteixen càrregues policials desproporcionades i crítiques gratuïtes de bona part de la ciutadania i d’intel·lectuals graciosos. Tot i que el moviment és força heterogeni, hi predominen joves (col·lectiu que pateix un 45% d’atur!), s’organitzen en comissions i debaten en assemblees. De moment ja han redactat un llistat de demandes que ajudarien a fer la nostra societat molt més justa. Algunes poden pecar d’utòpiques, mentre sorprèn que altres no siguin llei actualment. Davant d’aquesta històrica revolució, que entronca amb les registrades a països del Magreb (propagades també gràcies a les xarxes socials), és difícil pronosticar com acabarà. No sé si s’acabarà diluint o naixeren noves plataformes que prendran el seu relleu. El que realment importa és que no es perdi el missatge ni la indignació, i que l’actual classe política, qui té la solució -i culpa- de bona part de les demandes que es fan, prengui nota. Tinc la sensació que encetem una nova revolució democràtica. Hem de fer valer els nostres drets i deixar l’actitud passiva i complaent dels darrers anys. I els polítics han de cedir privilegis i reconquerir la ciutadania si no volen que en els propers comicis la participació torni a ser menor del 50%.
