Els Mossos s’enduen un detingut dels escorcolls fets a Barcelona. Foto: Laura Fíguls/ACN
Els Mossos d’Esquadra i la Guardia di Finanza italiana han desmantellat un dels grups criminals més arrelats al nord d’Itàlia dedicat al tràfic d’haixix i marihuana i que s’estava estenent a Catalunya. Els agents han detectat un sistema bancari opac controlat per ciutadans xinesos ubicats als dos països que s’utilitzava per blanquejar els beneficis obtinguts del negoci de la droga. L’organització va establir a Catalunya un centre logístic per proveir la droga a la zona del nord d’Itàlia.
Es tractava de dues xarxes criminals separades però interrelacionades: una dedicada al narcotràfic i l’altra, a les activitats de blanqueig de capitals i defraudació tributària. Justament, la investigació per blanqueig es va centrar sobre set naus industrials i locals de Badalona. Tutelen la investigació el jutjat d’instrucció número 4 de Badalona i la Fiscalia Antimàfia de Milà.
Des de l’inici de la investigació, el 2022, els Mossos han intervingut més de 1.200 quilos d’haixix i 44 quilos de marihuana, valorats al mercat il·lícit en gairebé tres milions d’euros. La Guardia di Finanza ha intervingut 30 tones d’haixix i marihuana. A Catalunya s’han comissat 716.726 euros en efectiu, i a Itàlia 2 milions més, a més de confiscar béns per valor de 129 MEUR.
L’operatiu, que va desplegar un miler d’agents a Catalunya, es va desenvolupar el passat 17 d’octubre de manera simultània en els dos territoris i va comportar 105 entrades i escorcolls, 30 dels quals a Catalunya i 73 a Itàlia, principalment a Milà.
Un sistema bancari opac sense controls
L’organització utilitzava un sistema bancari paral·lel i opac anomenat ‘fei chien’ o ‘hawalla’, que era controlat principalment per persones d’origen xinès ubicades en ambdós països. Segons ha explicat el cap de l’Àrea Central de Delictes Econòmics de la Divisió d’Investigació Criminal, el sotsinspector José Merino, amb aquest mètode transferien grans sumes de diners d’un país a l’altre a través d’una xarxa d’oficines de confiança. D’aquesta manera, “els diners no s’enviaven físicament, però les oficines es compensen mútuament”, ha expressat. Les compensacions s’emmascaraven amb l’activitat de les diferents societats incloses en l’entramat empresarial, fet que dificulta “enormement” la detecció de l’activitat criminal relacionada amb el blanqueig de capitals.
Per dur a terme aquesta estratègia entraven en joc quatre actors. Per una banda, els membres de l’organització en ambdós països: qui lliurava els diners a Itàlia i qui els rebia a Catalunya. I, per altra, dues estructures empresarials externes al nucli de l’organització responsables de cobrar i pagar els diners.
Així, el pagador italià donava en mà els diners sota el concepte d’un enviament de droga a l’estructura empresarial a Itàlia i, a la vegada, aquesta contractava l’estructura empresarial de Catalunya i els facilitava un codi amb el qual la part de l’organització al territori català rebia els diners que havien estipulat. Posteriorment, les dues estructures es posaven d’acord per saldar els deutes que quedaven ja exclusivament entre aquestes dues empreses.
Un fals segrest, el punt de trobada entre cossos policials
Els primers contactes del cos dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia di Finanza van tenir lloc el gener de l’any 2022, arran del fals segrest d’un ciutadà italià. Fruit de la coordinació, la Guardia di Finanza de Milà va transferir informacions sobre l’existència de diversos grups italians establerts a Catalunya connectats amb el crim organitzat italià que es dedicaven al tràfic internacional d’haixix i marihuana provinent d’Espanya cap a Itàlia. Entre aquestes informacions hi havia l’aprehensió de 300.000 euros a un ciutadà italià el 6 d’octubre de 2021, quan va ser identificat a Badalona passejant en plena pandèmia.
Els Mossos van descobrir que la persona identificada formava part del grup criminal investigat per la policia italiana i van localitzar els principals investigats establerts a Barcelona. Aquesta cèl·lula comptava amb diferents estructures que els facilitaven l’accés a les substàncies estupefaents i la logística necessària per al seu transport fins a Itàlia.
Una organització formada per tres braços
L’organització estava dividida en tres grups que realitzaven funcions diferents. El grup d’italians establerts a Catalunya, format pels líders de l’organització, duien la supervisió i coordinació dels enviaments de droga i els cobraments de diners procedents de la venda a Itàlia. Comptaven amb diferents estructures que els proveïen la droga i el seu transport fins al seu país d’origen.
Un segon grup, també assentat a Catalunya, era l’encarregat d’aconseguir l’haixix al Marroc i fer-lo arribar a Catalunya ocult en tractores marroquines. El tercer braç era l’encarregat de rebre les tractores, extreure la droga, guardar-la i preparar-la per ser transportada a Itàlia amb camions de gran tonatge. Els investigadors han pogut acreditar que part de la droga provinent del Marroc era també distribuïda a Catalunya de manera que l’organització assentada al territori feia un doble tràfic.
Més de 30 persones investigades per blanqueig de capital
En la investigació econòmica paral·lela es van investigar una trentena de persones implicades en la trama i es van intervenir sis turismes d’alta gamma, tres immobles i actius digitals, i criptomònades per valor de 80.000 euros.
A banda, la investigació italiana va determinar l’existència d’empreses, regentades per xinesos, assentades a Itàlia i Badalona que servien de punts de contacte per entrega i lliurament de diners sense necessitat de moviment físic dels diners a canvi d’una comissió d’entre el 5% i el 10%. La investigació, que es va centrar en 7 naus industrials i locals comercials de Badalona i nou persones investigades, va permetre la intervenció d’una gran quantitat de diners en efectiu i de documents físics i informàtics que serà analitzada les pròximes setmanes amb l’Europol.
Augmenten els desembarcaments de droga a la costa catalana
El cap de l’Àrea Central de Crim Organitzat de la Divisió d’Investigació Criminal, l’inspector Antoni Salleras, ha dit que el cos ha detectat un augment de desembarcaments d’haixix a la costa catalana en els darrers tres anys. Aquesta situació, similar a la que s’havia patit durant la dècada dels 2000 i que s’havia rebaixat gairebé en la totalitat a Catalunya, podria haver ressorgit per “la pressió de l’Estat al sud d’Espanya”.
