Fa un mes l’Ajuntament de Badalona i l’obra social de La Caixa van fer públic l’estudi Perspectives, que establia els 28 reptes principals que ha d’encarar el barri de Sant Roc –i també la resta de zones del sud de Badalona–. Entre altres qüestions, el treball, fet en col·laboració amb el teixit associatiu del districte, assenyalava la salut, l’educació, l’ocupació i l’habitatge. Amb aquest punt de partida, Línia Nord ha parlat amb veïns representatius de Sant Roc per analitzar les eines de les quals s’ha de dotar el barri per tenir un futur digne.
INTERCULTURALITAT I INCLUSIÓ
“La convivència és l’objectiu principal. Requereix temps i passa per la inclusió”, considera el secretari de l’Associació de veïns, Enrique Lara, que assenyala alguns canvis, a parer seu, urgents. “Cal abandonar costums obsolets com casar les noies quan són molt joves o no portar els nens a l’escola”. Lara considera que comportaments com aquests “estan molt associats al poble gitano”, tot i reconèixer que és un hàbit adquirit per veïns de totes les ètnies.
Un fet que té molt clar Khan Asad, arribat del Pakistan fa nou anys i membre de l’Associació Intercultural de Badalona. “No són els gitanos els únics que no van a l’escola”, afirma. Al seu costat, el sociòleg gitano, Julio Vargas, assenteix, mentre llança una arenga a favor de la interculturalitat. “No podem ser simplement multiculturals, hem de conèixer-nos els uns als altres”, defensa.
D’altra banda, Vargas assegura que la comunitat gitana sempre carrega una motxilla plena de racisme. “Igual que la dona del Cèsar, no només hem de ser honestos, sinó semblar-ho”, etziba. “Ens suposa menys esforç justificar els problemes assenyalant un culpable”, diu Lara, per la seva banda.
Tot i que Khan i Vargas consideren que el racisme i la intolerància no són un problema greu al barri, reconeixen que de vegades aquestes xacres causen conflictes. “Per sort hi ha gent que treballa per la convivència, com el Khan”, diu Vargas. Al seu torn, Asad insisteix a relativitzar els problemes derivats de la intolerància. “Els problemes del barri són causats per la precarietat, la dificultat d’accedir a un habitatge o de trobar feina”, argumenta.
RESPONSABLES POLÍTICS
Tant Lara, com Asad i Vargas creuen que l’administració, principalment l’Ajuntament, ha de jugar un paper per generar una convivència real al barri, però coincideixen a assenyalar que fins ara el consistori no ha sabut o volgut desenvolupar aquest rol. De fet, creuen que fins i tot ha fet esforços per remar en sentit contrari. “La classe política badalonina ha utilitzat durant molts anys el clientelisme al barri, fent favors a canvi de vots a alguns grups de veïns”, assegura el secretari de l’Associació de Veïns. Vargas hi està d’acord i considera que els successius executius municipals han apostat deliberadament per una estratègia de “guetització” del barri. “Els polítics mai no han fet una anàlisi de la transformació que necessita Sant Roc”, afegeix. “Almenys sembla que el govern actual té predisposició a seure i dialogar”, matisa Asad.
En aquest sentit, Lara confia en l’executiu de Dolors Sabater però també té queixes de la seva feina al barri. “El govern del PP va utilitzar gent de Sant Roc per apropiar-se del barri i el govern actual ho intenta fer amb Badalona som tots”, diu.
Per la seva banda, Asad creu que la ingerència dels partits a les entitats dificulta una relació òptima entre els representants del teixit associatiu. “Les associacions s’han de mantenir allunyades de les formacions polítiques”, afirma.
EDUCACIÓ, EL CAMÍ A SEGUIR
Vargas creu que hi ha una recepta comuna per solucionar, o intentar-ho, la majoria de problemes del barri: l’educació. “El sistema educatiu no contempla les necessitats del poble gitano. De fet, de tot aquell que no sigui de classe mitjana o alta”, assegura. És per això que el sociòleg –a qui Harvard ha publicat un estudi sobre les anomenades comunitats d’aprenentatge– insisteix a abandonar l’actual sistema educatiu “vertical” i treballar per un nou model que tingui en comptes les característiques pròpies d’individus i col·lectius. “S’han d’obrir les escoles al barri i fer feina específica amb els alumnes amb més dificultats”. “Els veïns del barri som com els coberts d’una coberteria: tots som importants”, conclou Khan.
