Crispació durant el ple d’investidura

Sentiments contraposats són els que va viure el nou alcalde de Badalona, el popular Xavier García Albiol, el passat dissabte. I és que després de vint anys picant pedra a l’oposició (va començar com a únic regidor del PP el 1991), Albiol es va veure obligat a sortir per la porta del darrera de l’Ajuntament de Badalona degut a l’important nombre d’indignants –prop de dos-cents–  i detractors que l’esperaven a la sortida. Amb l’ajuda de la policia local i els Mossos d’Esquadra, el nou alcalde de la ciutat i la presidenta del partit a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, van fugir literalment de la casa consistorial en dos cotxes davant la pressió ciutadana, uns fets que van deslluir l’acte i que segurament ha recordat al PP que la legislatura que ara comença serà de tot menys plàcida.

Més de setanta periodistes provinents de trenta mitjans de comunicació diferents van demanar acreditació per cobrir l’acte de presa de possessió d’alcalde, mentre una vintena de partidaris del PP i un major nombre d’indignats i detractors d’Albiol es van concentrar a la plaça de bon matí. Uns cridaven “Ese alcalde” o “Hemos ganado”; i els altres enarboraven pancartes contra la classe política i corejaven “No ens representen”, “No hay pan para tanto chorizo” o “Albiol, feixista”. A la planta baixa de l’edifici, ciutadans i periodistes seguien el ple constitutiu per unes grans pantalles mentre a la sala on es celebrava l’acte s’hi donaven cabuda quatre col·lectius ben diferenciats: els nous regidors; els familiars de la bancada socialista i els familiars dels populars; convidats il·lustres (com el vicepresident tercer del Congrés dels Diputats, el popular Jorge Fernández Díaz; el presidents dels empresaris bada­lonins, Joaquim Padrós; el Síndic Defendor, Armand Soler; o l’exalcaldessa Maite Arqué); i periodistes provinents de tot l’estat. Com era d’esperar, Albiol no va sortir escollit en primera ronda (ja que els regidors de CiU van votar el seu candidat, Ferran Falcó) i per tant va haver d’esperar que la mesa constituida el declarés alcalde per ser el líder de la llista més votada.

Durant els parlaments, els caps de les llistes de les quatre forces polítiques que conformen el nou ple municipal no van dir res de nou. Albiol, ja amb la bara d’alcalde, va reiterar que ara no és moment de fer “debats ideològics”, sinó que s’han de començar a fer accions per facilitar les coses als empresaris i replantejar a qui prioritzen els recursos socials. Va estendre la mà a la oposició, sobretot a CiU, alhora que va reivindicar els projectes escolars que estan pendents a la ciutat i recordava que Badalona està partida en “dues dues realitats”. El fins ara alcalde, el socialista Jordi Serra, es va estrenar com a cap de l’oposició menystenint la victòria popular (va titllar el govern de “feble” i “aïllat”), i després de retreure a Falcó de no avenir-se a pactar amb ell i va lamentar que la ciutat hagués estat una moneda de canvi (en al·lusió als pactes als que arribaran CiU i PP al Parlament de Catalunya, la Diputació de Barcelona i ajuntaments com el de Barcelona). Ferran Falcó, per la seva banda, va assegurar que l’acte de dissabte era una mostra d’una “derrota moral i ciutadana”, i va demanar al PP badaloní que no fes la mateixa política incendiaria al govern que a la oposició. Tanmateix, va estendre la mà a Albiol per futurs pactes de govern, tot i que va avisar que els vots dels quatre regidors de CiU els tindrà si potencien les polítiques de reactivació econòmica, si mantenen les polítiques de l’anterior govern en matèria migratòria i si respecten la feina que fa el Consorci Badalona Sud i els plans d’Acollida i d’Entorn, entre d’altres. Le línies vermelles que no podrà traspassar Albiol són, segons Falcó, mantenir l’actual “crispació” política i un atac a la llengua. “Farem oposició, però no de cara a la paret”, va sentenciar Falcó. Per tant, si el PP vol comptar amb CiU haurà de tenir ben a mà el programa electoral de la federació nacionalista. Finalment, el líder d’ICV-EUiA, Carles Sagués, va lamentar l’arribada d’Albiol a l’alcaldia, va fer autocrítica dels resultats del 22-M i va remarcar que el popular serà el batlle amb menys suport de la democràcia (referint-se als 11 regidors populars que conformaran el nou govern). L’únic que va quedar clar dissabte és el que molts temíem: la ciutadania sembla estar dividida en dos (a favor i en contra d’Albiol); les esquerres posaran totes les traves possibles al nou govern; i CiU podrà exigir als populars que assumeixin gran part del seu programa si volen comptar amb el seu suport. Vista la situació, a la que li podem sumar la crisi econòmica que ens afecta, no sembla que CiU hagi sortit perdent en les darreres eleccions i molt menys que el PP hagi d’estar tant content per haver-les guanyat.

Les actives associacions de veïns que hi ha a la ciutat no deixaran gaire temps d’adaptació al nou alcalde i en breu li faran arribar les seves demandes. De fet, alguns veïns (com els de Canyadó) ja s’han posat en conctacte amb Albiol. La majoria de representants veïnals reconeixen que Badalona ha patit una important transformació urbanística durant aquest mandat, però que això no és suficient, ja que calen també polítiques econòmiques i de cohesió social. A Sant Roc, per exemple, segueix preocupant la sobreocupació de pisos, mentre als veïns de la Salut els amoïna més la inseguretat ciutadana. Al Gord demanen més il·luminació a la Rambla del Gorg i la neteja dels solars privats. Totes les entitats veinals coincideixen però que cal millorar el diàleg amb l’administració, i esperen que el futur govern els expliqui quin paper tenen pensat per a elles.