Sortir al carrer de nit, sola, o tornar a casa després d’un sopar és un risc al qual s’enfronten diàriament milions de dones arreu del món. El fet d’haver d’anar alerta en segons quines situacions és generalitzat entre el gènere femení, sobretot entre les noies més joves.
És una por que corroboren les dades oficials, just quan ahir es va commemorar el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Segons els Mossos d’Esquadra, a Catalunya el 2016 s’han registrat 34 denúncies diàries per violència masclista i hi ha hagut un 43% més d’abusos sexuals i un 9% més d’agressions masclistes respecte del 2015. A Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià l’any passat es van denunciar 47 agressions sexuals, més del doble que el 2015, quan es van presentar 23 denúncies. Pel que fa als abusos, se n’han denunciat 47 durant el 2016, 23 més que l’any anterior. Els Mossos, però, puntualitzen que no totes les víctimes d’aquests delictes són dones.
De tota manera, les agressions, els abusos o els assassinats són la punta de l’iceberg de la violència masclista. Així ho veuen també al Barcelonès Nord, on ahir es van organitzar actes en motiu del 8 de març. Diverses treballadores van afegir-se a la Vaga de dones, una iniciativa internacional que proposava fer una aturada parcial als llocs de treball. A Santa Coloma es van inaugurar les jornades feministes i a Sant Adrià es va llegir el manifest institucional a la plaça del Mercat. A Badalona, per primera vegada, la manifestació del 8 de març va ser convocada de forma unitària pels col·lectius feministes de la ciutat, amb el lema Dones juntes fent la revolució.
“Ens maten, però també patim la pressió estètica i estem doblement oprimides en funció de la nostra classe social”, argumenta Radha Atienza, membre de l’organització del 8 de març unitari. La manifestació va sortir de la plaça de la Vila i va acabar a la plaça de la Dona, a Llefià. Allà van prendre la paraula diferents col·lectius de dones que van centrar el seu discurs en la situació de lesbianes, dones migrades o amb diversitat funcional. I és que l’objectiu de la convocatòria unitària era visibilitzar les diferents maneres a través de les quals es pateix el masclisme. “Com a dona blanca he patit opressions que no representen la violència patida per altres companyes”, assegura Atienza. “Hem volgut donar veu a dones invisibilitzades”, afegeix.
D’altra banda, Atienza valora molt positivament haver tirat endavant una convocatòria unitària. “Tenim un problema real que s’ha de solucionar amb una unitat real”, defensa. “Alguna cosa hem fet malament si fins ara les dones migrades, per exemple, no s’han sentit interpel·lades per la feina dels col·lectius feministes”, afegeix.
Sigui com sigui, un cop celebrat el primer 8 de març de manera unitària, Atienza confia que les complicitats generades durant els darrers mesos serveixin per repetir l’aposta l’any que ve.
“NO DEIXAR-NE PASSAR NI UNA”
Abans del pròxim 8 de març, però, caldrà fer front malauradament a molts nous casos de violència masclista, alguns difícils de quantificar. És el cas de les suposades floretes i les mirades escanejadores que moltes dones han de suportar dia rere dia quan caminen pel carrer. O l’evidència, en moltes ocasions, que l’opinió d’una dona en una reunió laboral o en una assemblea del món associatiu val menys que la d’un home.
Unes situacions de violència que els Mossos d’Esquadra aposten per combatre amb la sensibilització entre els més joves. “Han de saber què és denunciable i no deixar-ne passar ni una”, assegura el cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà de la Regió Policial Metropolitana Nord, Jordi Santacatalina. “Moltes noies pensen que no és delicte el fet que, per exemple, un noi les grapegi en una discoteca”, lamenta.
