Juliana fotografiat durant un moment de l’entrevista. D. G.
Després de 7 anys treballant com a periodista a Madrid, el badaloní Enric Juliana, director adjunt de La Vanguardia, analitza per a Línia Badalona diferents qüestions candents de l’actualitat, com la visió que es té de Badalona a fora, la relació Catalunya-Espanya, o les eleccions municipals del proper mes de maig.
Quina visió es té de Badalona a Madrid?
És una ciutat coneguda, en part gràcies a la Penya. Darrerament, però, se’n sent a parlar per uns afers que la ciutat hauria de fer un esforç per evitar que s’estigmatitzi; se la coneix com a ciutat conflictiva per motius d’immigració. Badalona ha destacat darrerament per un intent d’explotar políticament els problemes derivats de la immigració; algú ha decidit passejar-los per la televisió vàries vegades.
Qui té més culpa d’això, els polítics o els mitjans de comunicació?
És un problema d’actitud. Em sembla molt bé que es passegin eurodiputats per Badalona, però també haurien d’anar a altres zones on hi ha conflictes, com la Cañada Real de Madrid. Els mitjans de comunicació no han de tancar els ulls, però sí contextualitzar. Badalona hauria de ser condecorada per la Generalitat i el govern central per ser una ciutat que no ha parat de canviar des de meitat del segle XIX, a una velocitat vertiginosa, i hem tingut capacitat de resistència cívica i social. Avui ens castiguen amb desprestigi, i és injust.
En alguna ocasió ha dit que a Badalona es fan experiments polítics. A què es refereix?
Hi ha un intent d’agafar la ciutat com a laboratori per provocar explosions i veure què passa, i això no es pot acceptar. La immigració és un fenomen molt complicat, i es pot enfocar de diferents maneres: pots organitzar un sidral i excitar la gent o buscar solucions. A la població se l’ha d’escoltar. Els ciutadans no només han d’estar protegits, sinó tenir també la sensació que ho estan; no sé si els Mossos d’Esquadra han fet del tot bé la seva feina.
I quin paper juguen les administracions?
És una situació difícil, agreujada per la crisi, i el problema parteix de quan vam decidir ampliar la Unió Europea. Les administracions superiors han d’ajudar les ciutats, i són les ciutats les que han de reclamar aquesta ajuda.
Creu que les eleccions municipals del proper maig seran crucials a Badalona?
Pels socialistes es presenten difícils, no només a Badalona, sinó arreu, però té un electorat molt gran . Hi ha per primera vegada una possibilitat de canvi, tot i que crec que l’ajuntament de la nostra ciutat seguirà sent de majoria centre-esquerra, encara que no sé si encapçalada pel PSC. No veig majories d’altres signes polítics al capdavant del futur govern. Tot i que no m’agrada el que fa el PP en matèria d’immigració, l’encerta en altres qüestions, i té arguments raonables. És un error que el plantejament polític d’un partit es basi en l’exclusió del Partit Popular. Si el PP guanya les eleccions, té tot el dret de governar.
Estem assistint a un divorci entre Catalunya i Espanya?
Sí, sembla que aquest és el sentiment per a molta gent, més que abans. S’ha arribat a un punt en què moltes coses ja estan dites i no trobem solucions perquè hi hagi cordialitat. Hi ha un distanciament en termes polítics, però cal fer distinció entre els polítics i el gruix de la població.
Aquest setmana s’han complert 30 anys del 23F. Com el va viure?
Recordo que quan va passar jo estava a la redacció de la revista Grama, de la qual n’era el director. Vaig tornar en autobús a Badalona i em vaig dirigir a la seu del PSUC, partit al qual n’estava vinculat. Només arribar em vaig espantar força, ja que estava sintonitzada Ràdio Nacional de València i sonava música militar. Hi havia cares de preocupació. Vaig passar la nit entre el local del PSUC, al carrer de la Creu, i l’Ajuntament. Es respirava un ambient de irrealitat, i vaig tenir una sensació d’incertesa que mai més he tornat a tenir. Però la trucada del comandant de la Guàrdia Urbana a Badalona a l’alcalde ens va serenar; li va dir: “mientras yo esté al mando, usted tranquilo”. En aquella època hi havia bona relació amb la Benemèrita. Recordo també que aquella nit van disparar a la façana de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet des d’un cotxe que va marxar a la fuga.
Quin balanç fa d’aquests anys de democràcia?
El balanç, tant a Espanya com a Catalunya, és bo. Mai s’ha avançat tant i s’ha tingut una etapa de tanta tranquil·litat i prosperitat; és gairebé un miracle. S’han resolt alguns problemes, i d’altres s’han aplaçat. Alguns d’aquests reapareixen ara, però en un context difícil, de crisi. Actualment estem travessant un sotrac, però no hem de ser pessimistes.
I el model de les autonomies, és caduc?
La transició va anar bé, però és un procés que es va improvisar molt més del que la gent pensa. El problema de les autonomies és que potser perd popularitat ja que és car, i s’haurà d’ajustar. No obstant, cal recordar que es pot ajustar de moltes maneres.
Com encaixa Catalunya dins Espanya?
El problema que té Catalunya avui no és de competències, que ja en té moltes, sinó de recursos. Els beneficis que rep per estar dins Espanya són relatius. A Alemanya tres landers volen revisar les transferències que fan a l’estat federal, i no hi ha cap problema. Som una societat madura en la qual s’hauria de poder discutir aquest punt.
Reduir el dèficit fiscal pot minimitzar el problema?
Actualment hi ha una atmosfera d’independentisme a Catalunya -àmplia tot i que no majoritària- que expressa l’estat d’opinió de la societat. Hi ha més independentistes als carrers i en canvi hi ha menys diputats independentistes que abans. Ningú pot saber com es desenvoluparà aquesta qüestió a partir d’ara.
Quin paper juguen els mitjans de comunicació en tot plegat?
Actualment hi ha una dretanització dels mitjans de comunicació, tant a Espanya com a Europa. La crisi econòmica posa la por al cos de la gent, i els missatges d’extrema dreta acaben calant. A Espanya cada cop hi ha més persones que tenen por del desmembrament nacional. Avui dia estem tutelats per la Unió Europea, i s’haurien de fer barbaritats perquè intervingués. Fa 30 anys no discutíem sobre aquesta problemàtica, i ara ho podem fer tranquil·lament. Això vol dir que hem avançat.
