El president Albert Noguera, a la seu del Centre Excursionista Puigcastellar a Santa Coloma. Foto: A.R.
El Centre Excusionista Puicastellar (CEP) és un supervivent. La seva trajectòria de més de 75 anys d’història el situen com una de les entitats més antigues de Santa Coloma. Fundat a finals del 1946 per tres joves colomencs, l’agrupació va convertir-se durant la postguerra en un refugi per a la llengua i tradicions catalanes. Tres quarts de segle després, el CEP segueix al peu del canó com l’entitat local amb més socis.
“La clau de la llarga vida del centre és que ha sabut adaptar-se als nous temps i que sempre ha estat al dia amb les qüestions de ciutat”, assegura Albert Noguera, actual president del CEP. Després de dotze anys al capdavant de l’entitat, Noguera deixarà el càrrec el pròxim gener convençut que podran arribar als cent anys d’història malgrat les adversitats. “El món de l’associacionisme viu un moment d’incertesa que s’ha vist fortament agreujat per la pandèmia. Nosaltres intentem ser autosuficients econòmicament per no haver de dependre de cap administració, però cada cop costa més que la gent s’impliqui. Per això demanem una mica més de suport institucional. Hem de cuidar les entitats perquè cadascuna és una petita joia”, apunta el president, que recorda que només queden en actiu dues de les més de quinze agrupacions de lleure que hi havia hagut al municipi.
Classes clandestines
El paper destacat del centre en la promoció de la llengua i la cultura catalanes a Santa Coloma s’explica perfectament a través de l’estructura de la mateixa entitat, que compta amb seccions tan diverses com l’Orfeó Tanit, els Amics de la Sardana o el Patronat pro Aplec. Aquesta defensa de l’idioma, però, es remunta als primers anys de vida del CEP, quan s’organitzaven classes clandestines de català. Per a l’exterior, aquests cursos eren per aprendre anglès, ja que als cinquanta venien –convidats pel centre– centenars d’excursionistes britànics a acampar a la Serra de Marina.
Dues fites i un repte
Una de les fites aconseguides durant el mandat de Noguera ha estat la creació del conveni per protegir el poblat ibèric del Puig Castellar, que agafa el nom de la muntanya més alta de la ciutat. Durant anys, la vigilància del jaciment ha anat a càrrec dels socis de l’entitat, que no només realitzaven excavacions arqueològiques, sinó que també es dividien en torns per evitar vandalismes. Ara, aquesta tasca l’ha assumit el consistori.
Pel que fa al futur de la ciutat, el president del CEP celebra que després de prop de quatre dècades de protestes s’hagi aconseguit “tornar la vida al riu” i situa la finalització del parc de Can Zam com un dels grans reptes de la ciutat. “Fa gairebé 45 anys que lluitem per un parc verd i frondós. La ciutat es mereix tenir el seu Parc de la Ciutadella i aquest no es pot hipotecar per una activitat d’una setmana”, assegura Noguera, que confia que el projecte municipal acabi blindant aquest pulmó verd de la ciutat.
