Un moment de la presentació de l’informe de Càritas. Foto: Pol Solà / ACN

La conclusió de la memòria de Càritas Diocesana de Barcelona de l’any 2018 és contundent: “la desigualtat és una ferida oberta que no cicatritza, una ferida profunda i més gran que a la resta de països del nostre entorn”. L’any passat, l’entitat va atendre 13.225 llars (on vivien un total de 28.080 persones) a la diòcesi de Barcelona, un 9% més que el 2017.

La crisi ha afectat tota Catalunya, però els municipis de l’àrea metropolitana de la capital catalana, com els del Barcelonès Nord, es veuen afectats especialment per l’atur, l’exclusió residencial i una protecció social insuficient. A Badalona, per exemple, el 2018 Càritas va atendre 4.127 persones a 1.574 llars diferents. A Santa Coloma van ser 1.829 persones a 789 llars i a Sant Adrià 476 veïns i veïnes a 172 llars.

I aquesta tendència, en lloc de reduir-se, sembla que va a més any rere any: els primers cinc mesos del 2019 va augmentar un 10% el nombre de llars ateses en comparació amb el mateix període de l’any passat. “La precarietat laboral i les dificultats per accedir a un habitatge digne s’han consolidat com les problemàtiques més comunes”, assenyala l’informe.

SENSE HABITATGE I PRECARIS
L’exclusió residencial és un dels grans problemes que ha deixat la crisi, ja que afecta un 63% de les llars ateses per Càritas. L’entitat va destinar l’any passat prop de 4 milions d’euros a atendre les persones en situació de vulnerabilitat social i la meitat d’aquests diners van anar destinats a cobrir necessitats en matèria d’habitatge.

Les famílies amb menors són unes de les principals perjudicades pels problemes a l’hora d’accedir a una llar (un 44% d’aquestes famílies tenen dificultats al respecte). Però sobretot perjudiquen les persones a l’atur: un 69% pateixen exclusió residencial. Un problema que s’agreuja si es té en compte, a més, que a Catalunya un 15,3% de la població que sí que treballa no pot arribar a final de mes.

Aquesta suma de factors provoca una menor mobilitat social i una major transmissió intergeneracional de la pobresa, ja que gairebé un de cada tres menors viu en llars en risc de pobresa o exclusió social a Catalunya.

Immigrants, gent gran i dones, les principals víctimes

Els efectes de la crisi afecten tota la població, però hi ha certs col·lectius que es veuen més perjudicats, com els immigrants en situació administrativa irregular, la gent gran i les dones.

El 66% de les persones ateses per Càritas durant el 2018 eren d’origen estranger, principalment del Marroc, Hondures, Colòmbia, Perú, Veneçuela i Bolívia. A més, el 72% dels estrangers no comunitaris de la diòcesi de Barcelona viuen dificultats relacionades amb l’habitatge i el 34% no tenen papers.

Les persones grans són un altre dels col·lectius especialment vulnerables, sobretot si viuen soles. Durant el 2018, Càritas va atendre més de 1.500 persones majors de 65 anys, un 8% més que l’any anterior, de les quals un 68% viuen soles.

Aquests percentatges augmenten si es té en compte el gènere, ja que el 70% de la gent gran que va acudir a Càritas eren dones. El col·lectiu femení és un dels especialment afectats per la desigualtat: el 57% de totes les persones ateses per l’entitat el 2018 van ser dones.