Cobrar part de l’Impost de Béns Immobles (IBI) a les escoles religioses. Aquest és l’objectiu de l’Ajuntament de cara al 2018, tal com ha anunciat aquesta setmana el govern municipal de Dolors Sabater. Els diners que l’executiu vol ingressar a les ordenances fiscals del 2018 són els corresponents a aquelles activitats dels centres religiosos que no reben subvenció pública en forma de concert. Això principalment pot afectar algunes línies de batxillerat o les activitats extraescolars. L’Ajuntament calcula que el 2016 les arques municipals van deixar d’ingressar 230.000 euros en concepte d’IBI dels centres religiosos, a causa de l’exempció de pagament d’aquest impost de la qual gaudeix l’Església a l’estat espanyol des del 1979.
CANVI LEGISLATIU
Ara l’Ajuntament enviarà una carta a diverses escoles que disposen de 17 immobles a la ciutat. L’objectiu és conèixer quines activitats s’hi desenvolupen, com es financen i quants metres quadrats es reserven per dur-les a terme. En funció d’això, l’Ajuntament podrà estimar quina part dels 230.000 euros podria recaptar, ja que no tota aquesta quantitat de diners és referent a activitats privades.
El consistori defensa la legitimitat de la mesura per la darrera sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que al juny va establir que l’exempció de l’IBI a centres religiosos podria suposar una “ajuda estatal prohibida”.
Tot i això, perquè el consistori pugui aplicar el seu pla seria necessari que l’estat espanyol apliqués un canvi en la legislació, concretament en la Llei d’Hisendes Locals. L’executiu de Dolors Sabater considera que el canvi és obligatori, però Madrid encara no s’ha pronunciat. “Tenim eines per reclamar aquest IBI a l’Església encara que l’estat no compleixi”, va expressar el tercer tinent d’alcaldia, Jose Téllez, dilluns en roda de premsa, sense especificar les alternatives de les quals disposa l’Ajuntament. Per la seva banda, l’alcaldessa, Dolors Sabater, va emmarcar l’anunci en les polítiques de “justícia social” impulsades en aquest mandat, com l’augment de l’IBI a les grans superfícies comercials o la tarifació social en equipaments educatius. “Volem una fiscalitat justa que beneficiï els ciutadans i no els oligopolis”, argumenta l’alcaldessa.
Per la seva banda, la Fundació Escola Cristiana, que compta amb 10 escoles a Badalona, es mostra prudent i defensa l’exempció de l’IBI en el marc de la Llei de Mecenatge. “L’Església és una entitat sense ànim de lucre”, argumenta el seu secretari general adjunt, Miquel Mateo, que avança que la fundació respectarà la normativa que sigui vigent en cada moment.
PP I PSC REACCIONEN
El PP ha reaccionat a l’anunci de l’Ajuntament amb incredulitat i el portaveu del principal grup de l’oposició, Juan Fernández, qualifica la mesura de “fum i propaganda política”. “Conceptualment no estem d’acord amb la mesura i a més la sentència europea no obliga l’estat a canviar la llei”, diu el regidor popular, que defensa la funció pública de l’escola religiosa.
Per la seva banda, el PSC es mostra a favor de la mesura però demana al govern municipal que els faciliti més informació sobre com i quan es vol aplicar. “Mentre no es pot tirar endavant, també ens agradaria saber que farà l’Ajuntament amb els 21 milions d’euros de superàvit de l’any passat”, diu el president del grup municipal socialista, Álex Pastor.
