Al gener, el nou titular del Departament de Salut, Boi Ruiz, va recomanar a tots els catalans que es fessin una assegurança mèdica privada. Aquestes declaracions entronquen directament amb l’anunci fet fa pocs dies pel departament que dirigeixi: reduir en un 10% la despesa dels hospitals catalans, entre els que s’hi compten el Germans Trias i Pujol i els centres gestionats per Badalona Serveis Assistencials (BSA): la meitat dels ambulatoris, l’Hospital Municipal i la Centre Sociosanitari El Carme.
CAN RUTI
Els treballadors i l’equip directiu de l’Hospital Germans Trias i Pujol coneixeran divendres 8 d’abril quina és la proposta definitiva que els demana Salut, no obstant això ja fa setmanes que s’ha començat a aplicar un pla de xoc per contenir la despesa. Per exemple, ja s’han eliminat guàrdies i s’han tancat llits de suport a les urgències, molt necessaris per exemple en època de contagi per la grip. Segons el delegat dels metges en aquest centre sanitari, Pedro López de Castro, mantenir l’excel•lència i la qualitat de la sanitat públic té un cost i a Can Ruti ja estan “al límit de l’esforç i del treball”. Per a López de Castro la mateixa conselleria és conscient que si s’aplica “es danyarà el sistema”. Per als professionals sanitaris és molt important que el nucli no es vegi afectat, és a dir, la relació pacient-metge. On potser sí és pot ajustar el pressupost, segons aquest delegat sindical, és en serveis perifèrics, com ara el transport o l’hostaleria del centre. Altres mesures que s’haurien d’aplicar abans de retallar en metges o quiròfans són reduir l’estructura burocràtica (sobretot els alts càrrecs) i la precepció d’alguns medicaments; evitar la duplicitat en algunes proves i les visites in- necessàries o impulsar l’historial mèdic compartit.
BSA
El BSA, que gestiona tant l’Hospital Municipal (HM) com la meitat d’ambulatoris de la ciutat i el Centre Sociosanitàri El Carme, ja té sobre la taula una proposta per reduir el seu pressupost per aquest 2011 fins a un 8% (prop de 5 milions d’euros). Segons fonts de la direcció de BSA, aquesta quantitat és “inassumible” sense acomiadar personal o reduir la qualitat dels serveis. Es lamenten que exigeixin el mateix esforç d’estalvi a tots els centres sanitaris de Catalunya sense tenir en compte l’eficiència (l’HM és el segon amb menys llista d’espera del país). Aquest centre continuarà amb la política de reducció de costos que ve aplicant des de ja fa uns mesos, i quan arribi l’estiu s’hi faran menys operacions i tancaran unitats d’hospitalització durant algunes setmanes. Tot i que properament hi haurà més retallades, ja han començat a reduir intervencions quirúrgiques fora de l’horari laboral dels professionals. Segons Rosa Maria Famadas, delegada del sindicat d’infermeres SATSE, des de l’1 d’abril ja no es cobreixen les baixes i no s’opera 3 tardes a la setmana, cosa que ja està fent augmentar la llista d’espera. Tot i que els treballadors fixes tenen assegurada la feina, a gran part del personal suplent (alguns porten més de 4 anys treballant-hi) no se’ls renovarà el contracte. BSA té un 18 % de la seva plantilla temporal (230 treballadors), i l’any passat va dur a terme 12.956 operacions.
LA OPINIÓ DELS EXPERTS
Jaume Puig i Junoy, catedràtic del Centre de Recerca en Economia i Salut de la Universitat Pompeu Fabra, afirma que la situació financera de Salut es deu a un mal tracte crònic del sistema de finançament i a un creixement demogràfic molt fort i desigual entre les comunitats que no s’ha tingut en compte. “És el servei públic que més valoren els contribuents i és força eficient”, assegura Junoy. Proposa aplicar una retallada meditada i no discriminada i evitar castigar els hospitals i ambulatoris que han fet els deures i han gastat menys. La despesa en sanitat pública catalana és inferior a la mitjana de la resta de les comunitats (un 33% menys que la de la Rioja, per exemple).
D’altra banda, el doctor Francesc Planas i Comes, exdirector mèdic de l’HM, titlla de “disbarat” l’anunci i qualifica les retallades com “injustes i ineces- sàries”. Per a Planes, la sanitat catalana (1.200 euros / habitant / any) no és cara, i mai s’ha malgastat en aquest sector. “Que es retalli el pressupost del Consorci d’Hospitals de Catalunya; allà si que s’hi llencen calers”, afirma aquest professional sorprès per la decisió del govern de la Generalitat.
