Badalona ja ho té tot a punt per a la seva festa gran. El pregó del doctor Pere-Joan Cardona donarà el tret de sortida a unes Festes de Maig organitzades per l’Ajuntament i la Comissió de Festes, que programaran multitud d’actes culturals i musicals arreu de la ciutat que s’allargaran fins al 28 de maig. Entre les novetats d’enguany destaquen el Montigalà Arts Festival o la cercavila de cloenda a la plaça Roja de Sant Roc.
Sens dubte, però, el moment més esperat per tots els badalonins és la cremada del Dimoni la nit de Sant Anastasi. El 10 de maig el Dimoni aixeca murs -nom del disseny guanyador d’enguany- cremarà a la platja dels Pescadors. Badalona, però, no sempre ha cremat dissenys tan creatius coincidint amb la vigília del dia del patró de la ciutat. De fet, la primera referència documentada d’aquesta tradició -del Baró de Maldà al seu Calaix de sastre– parla d’un figurón que el 1785 cremaven els pescadors i mariners.
Dimecres que ve, 232 anys després, la cendra tornarà a sobrevolar el cel de Badalona i ho farà acompanyada de música, focs artificials i el concert de Jack Estampida, Sra. Tomasa i La Pegatina al parc del Centenari. Un escenari que no haurien imaginat mai els pescadors i mariners badalonins del segle XVIII.
EL PATRÓ I EL ‘CARA AL SOL’
El figurón no va tornar a aparèixer a Badalona fins al 1940, quan els veïns van cremar un dimoni en un descampat on actualment hi ha la plaça de l’Assemblea de Catalunya. Segons l’historiador Jordi Albaladejo, diversos fets ocorreguts durant les festivitats de l’any anterior, el 1939, podrien ser claus per entendre per què es va decidir recuperar la cremada. “El 39 les autoritats van dotar els actes religiosos de Sant Anastasi de litúrgia falangista i això no va agradar a molts”, assegura. “La comunitat catòlica se sentia menys perseguida durant el franquisme que durant la guerra, però no era de tradició falangista”, afegeix. El fet que en els actes oficials es visquessin episodis com el cant del Cara al Sol hauria empès aquesta comunitat a fer un gir a la festa amb la voluntat de no deixar-la en mans del règim. “És possible que volguessin dotar-la d’elements més populars”, explica Albaladejo.
Entre aquests catòlics badalonins hi havia Josep Maria Cuyàs, que el 1940 va impulsar la recuperació de la cremada del Dimoni. Un terme que, segons Albaladejo, pot tenir diversos orígens. “El més plausible és que, atenent al caràcter religiós de la festa, fes al·lusió al fet de cremar el mal”, planteja, tot i que no descarta altres hipòtesis. Per exemple, que fes referència a la detenció d’un home conegut com El dimoni a càrrec dels falangistes un any abans durant la vigília de Sant Anastasi.
Sigui com sigui, el dimoni va tornar a Badalona el 1940. I ho va fer per quedar-se.
LA TRADICIÓ EVOLUCIONA
Són molts els historiadors que han omplert pàgines sobre l’evolució de les Festes de Maig. A banda del propi Albaladejo, l’obra de Joan Soler, Joan Mayné o Joan Rosàs és cabdal per poder analitzar amb perspectiva com s’ha transformat la festa.
Una transformació que després de 20 anys d’arrelament va viure un nou punt d’inflexió a la dècada dels 60. “Els hàbits laborals van canviar i les Festes de Maig van passar per davant de la Festa Major d’agost”, diu Albaladejo. I és que hi havia més veïns a la ciutat a la primavera que a l’estiu i, per tant, la implicació ciutadana era superior durant les Festes de Maig.
Més tard, el 1979, l’Assemblea Democràtica de Badalona va dotar encara de més protagonisme la cremada del Dimoni en el marc de la seva recuperació de festes i tradicions populars un cop Franco ja havia mort. “Des d’aleshores la festa va arrelar totalment i el següent gran canvi va arribar a la dècada dels 2000, quan les festes van començar a ser més participatives”, recorda l’historiador badaloní, que posa com a exemple d’això el naixement de les festes alternatives.
Albaladejo creu que ara s’obre una nova etapa gràcies a la tasca del teixit associatiu: “La gent fa evolucionar la tradició. És positiu que les noves generacions aportin la seva visió particular”. Una suma de visions que han fet possible la festa tal com l’entenem avui.
