El PP ha decidit apostar per la línia dura i, per fer-ho, no hi ha millor candidat que l’exalcalde badaloní, Xavier García Albiol. Els populars han decidit rellevar Alícia Sánchez Camacho i presentaran Albiol, actual cap de l’oposició a l’Ajuntament, com a cap de llista de cara a les eleccions del pròxim 27 de setembre. L’escudera de l’exbatlle badaloní serà la recentment nomenada vicesecretària d’estudis i programes dels populars, Andrea Levy, que ocuparà el segon lloc de la llista. L’actual portaveu Enric Millo continuarà exercint aquesta funció i, a més, es preveu que també ocupi un lloc rellevant de la llista.
Feia dies que corria el rumor. Albiol és un polític ambiciós, d’aquells a qui, com ha demostrat en els últims quatre anys a la ciutat, els agrada tocar el poder, exercir-lo i, al mateix temps, estar molt en contacte amb la gent, trepitjar el carrer. Després de quatre anys fent d’alcalde, amb un estil que en alguns moments ha recordat el d’un xèrif, la perspectiva d’una legislatura vagant pel desert de l’oposició devia ser desoladora per a un polític del seu caràcter i la seva ambició. Des de fa unes setmanes Albiol s’havia posicionat per rellevar Sánchez Camacho. Un cop fet aquest pas, la decisió ja només estava en mans de Rajoy. Camacho havia reivindicat aquests últims dies que el PP català tenia autonomia per fer la seva llista, però ara ja ha quedat demostrat que això no deu ser ben bé així.
Caldrà veure ara si Albiol també aposta, tal com ha fet els últims anys a Badalona, per un discurs d’un marcat to populista. Un to populista del qual no renega, ja que en més d’una ocasió ha declarat que “en el bon sentit de la paraula, ho sóc –de populista-”. Els ingredients d’aquest to populista han fregat, o directament han entrat, en terrenys pantanosos. L’any 2011 Albiol va apostar per un discurs xenòfob, quan no es va estar de denunciar els immigrants “que han vingut a robar i que s’aprofiten de les ajudes socials”. Ara fa uns mesos, durant la campanya de les últimes eleccions municipals, Albiol va fer tres quarts del mateix. En aquesta ocasió sense acusacions directes però si amb un lema molt polèmic: “Netejant Badalona”.
A partir d’ara l’exalcalde de la ciutat té un repte molt clar al davant: intentar aturar la davallada que totes les enquestes pronostiquen al PP. Sembla impossible que els populars repeteixin els 19 diputats obtinguts el 2010, o que ni tan sols s’hi acostin, però Albiol sí que haurà d’intentar frenar Ciutadans, disparat a les enquestes i que ha estat la formació que en els últims anys ha anat guanyat terreny al PP. Caldrà veure si l’aposta de Rajoy per Albiol, que es pot definir com una estratègia de ‘lepenització’ del PP català, funciona o no. Ara falta veure si Albiol, cara nova de la política nacional però en política des de 1991, continua fent oposició a l’Ajuntament o dedica totes les seves forces a aconseguir, com ha dit en una entrevista a la Razón, que “Catalunya segueixi a la millor lliga”.
Albiol: “No he perdut mai les eleccions”
Poca estona després d’haver estat nomenat candidat del PP per al 27-S, Albiol ha fet les seves primeres declaracions per valorar la situació. Com no podia ser d’una altra manera, l’exbatlle badaloní ha passat a l’atac i ha presumit dels seus resultats polítics. “No he perdut mai les eleccions . Sempre he millorat resultats”, ha afirmat. Tot seguit, ha afegit que la llista que lidera surt “a guanyar el partit”.
Albiol ha apuntat que el seu objectiu serà traspassar les fronteres de l’electorat del PP i caçar vots de partits com Ciutadans i el PSC. Ha deixat anar, també, quin pot ser el perfil dels potencials votants que intentarà convèncer, aquells que se senten “tant catalans com espanyols”. Coneixedor de qui serà un dels seus rivals, Ciutadans, Albiol ha aprofitat per llançar un dard contra el seu líder, Albert Rivera, quan ha afirmat que “jo no marxo a Madrid perquè m’aplaudeixin. Estic aquí en moments complicats per a Catalunya i per al partit”.
Per últim, Albiol ha remarcat que, a parer seu, les eleccions del 27-S són les “més complicades” que encara Catalunya en tota la seva història i ha agraït a Camacho haver “posat els interessos del partit per damunt dels interessos personals”.
