L’escola Lola Anglada, en una imatge recent. Pedro Jesús Fernández

Inaugurada poc abans de proclamar-se la II República, l’Escola Lola Anglada va comen­çar a desenvolupar la seva activitat docent durant el curs escolar 1929-1930 amb el nom d’Escuela Graduada Mar­tínez Anido. Durant aquell primer any d’ensenyament, el consistori va demanar la substitució del nom pel de Jaume Balmes, tot i que finalment el nom escollit va ser el de Ramon Mun­taner.

Durant la dictadura, el centre va recuperar el nom de Mar­tínez Anido, però amb l’arribada de la democràcia, l’Ajuntament va proposar el nom de la il·lus­tradora i narradora Lola Angla­da, filla adoptiva de Tiana i que encara avui està molt present al centre amb un dels seus un dels seus dibuixos del llibre ‘El més petit de tots’.

Abans d’aquest fet, hi ha tot un seguit d’esdeveniments que cal recordar com per exemple l’article publicat a ‘El Eco’ el 23 de juliol de 1927 recollit en el llibre ‘Badalona, l’escola d’ahir’, on s’hi podia llegir: “Pel que fa a la adjudicació de les obres del Grup Escolar Canyadó, l’alcalde va dir que per fi, s’ha solucionat el litigi existent entre el Sr. Orriols i un contractista de Terrassa, ha tingut efecte la su­bhasta (…) s’ha adjudicat definitivament al propi Sr. Orriols, que comptant com compta amb gran angoixa de materials, la setmana que ve començarà les obres amb gran activitat, de manera que s’ha desistit de posar la primera pedra i com no hi ha acord per a això, es posarà en comptes de la primera, l’última, és a dir quan les obres estiguin ja acabades.”

El mes de setembre de 1967 va arribar a l’escola un jove mestre de Múrcia que acabava d’aprovar les oposicions i que mai havia pensat com canviaria la seva vida en aquesta acollidora ciutat. Aquell any, malgrat destinar-se a l’educació primà­ria, la planta baixa de l’edifici encara acollia nens que atenien dones de l’Auxili Social, organització de d’ajut humanitari constituïda durant la Guerra Civil i desprès gestionada per la Sección Femenina.

Segons el president de l’Associació de Veïns de Canyadó, Pedro Jesús Fernández, “durant aquells anys, a Badalona existien poques escoles públiques i la majoria dels que anaven en aquest centre arribaven en diversos autocars d’altres barris de Badalona”. I és que els pisos Sant Jordi tot just es comen­çaven a construir. De fet, durant el franquisme els i les alumnes estudiaven separats –les nenes a la primera planta i els nens a la segona– i feien l’esbarjo en llocs diferents.

Molts mestres han deixat bons records a l’escola i per extensió a tot el barri de Canyadó: don Manuel, doña Vicenta, don Niceas, doña María Jesús, doña Luz… Els més joves eren la señorita Conchita, don Santiago… Mestres admirats i respectats els quals també vivien al barri.

Amb el temps, l’escola es trans­formava en el centre educatiu del barri i moltes generacions de canyatencs han passat per les seves aules. Per això, encara avui els veïns es fan seves les instal·lacions de l’escola Lola Anglada i tothom a Canyadó l’estima a traves dels seus rècords i les històries viscudes durant la seva etapa d’infantesa.

També directors i directores com en Josep, la Marisol i en l’actualitat en Toni Soriano i els diferents equips de mestres, han aconseguit donar-li a l’escola Lola Anglada el prestigi necessari per seguir prioritzant una una formació integral als seus alumnes.

Actualment, el centre és una escola oberta al barri i col·laboradora amb les diverses entitats que hi ha a Canyadó.

Segons el president de l’Associació de Veïns de Canyadó, Pedro Jesús Fernández, “hem d’estar orgullosos d’una escola que treballa per aconseguir una ciutadania més formada, més responsable i més arrelada”.