“just setting up my twttr” passarà a la història per ser el primer tweet, o piulada. El va enviar un dels creadors de Twitter, Dorsey (@jack), a un company d’aventura empresarial fa tot just cinc anys: el 21 de març de 2006. Actualment ja hi ha 200 milions navegants tuitejant, tot i que la majoria són encara simples voyeurs. I tal i com ja ha passat amb altres plataformes digitals o aplicacions 2.0, un lustre és una eternitat. De fet, és temps suficient per crear una necessitat a una persona. A quants internautes els alteraria greument el seu dia a dia si aquest servei desaparegués avui mateix? Quants candidats a l’alcaldia d’una ciutat mitjanament important poden permetre’s el luxe de no tenir compte i de no informar a temps real sobre els actes als què assisteixen o els equipaments que inauguren? A quants cantants els afectaria no poder dir als quatre vents la seva opinió sobre drames humanitaris? Quantes empreses deixarien de promocionar els seus productes a l’instant? I quants ciutadans estarien menys informats del que passa al món i llegirien menys articles interessants retwittejats pels seus contactes? El mateix dilluns, mentre fullejava diferents articles sobre com ens ha canviat aquest invent que té com a signe a un entranyable ocellet, vaig topar amb una altra notícia ben curiosa. Segons el portal www.3cat24.cat, uns publicistes barcelonins acaben de crear un nou sistema que permet a la gent que s’ha enamorat pel carrer però que no s’ha atrevit a dir-se res en aquell instant a fer aquest pas per internet. Porta per nom Streetmatching. Segurament la idea tingui futur, però de moment haurem d’esperar a que la gran majoria de persones de qui ens puguem enamorar a primera vista conegui aquesta aplicació i en sigui usuària. Fins aleshores, només tenim la opció d’escriure al mur del nostre facebook o enviar una piulada exclamant frustrats que ens hem enamorat.
