Ferran Martínez pivotava a l’ampolla i fallava un llançament de ganxo. Smith, seguidament, intentava fer bàsquet mitjançant un palmeig que tampoc entrava. Amb un 56 a 57 favorable a l’Olimpiacos grec quan faltaven 32 segons pel final, el mateix Smith recollia el rebot i treia la pilota fora de 6,25 per tornar a muntar una jugada.
A 19 segons per a l’acabament de la final, Thompson rebia de Jofresa amb espai i anotava el triple més important de la història del Joventut de Badalona. Encara faltava patir un tir lliure de Paspalj, l’estrella del conjunt grec aleshores. El serbi fallava, i tot i que el cronòmetre va restar aturat durant uns segons inacabables, la Penya aconseguia l’èxit esportiu més important de la seva història, i del bàsquet català fins a aquell moment: la Copa d’Europa.
El passat 21 d’abril va fer vint anys d’aquella fita badalonina, i l’entitat verd-i-negra ha organitzat tota una sèrie d’actes per celebrar l’efemèride. Durant la roda de premsa celebrada el mateix dia 21 l’actual president de la Penya i un dels protagonistes de la Copa d’Europa del 94, Jordi Villacampa, va anunciar els actes del vintè aniversari de la consecució del títol europeu i es va presentar la samarreta commemorativa que portaran els jugadors del FIATC Joventut en el partit d’aquest diumenge contra l’Herbalife Gran Canaria. Un dia abans, però, els exjugadors campions celebraran un sopar privat a La Fonda del Port Olímpic de Barcelona. La festa seguirà més tard, també per als aficionats, a partir de les 11 de la nit a la Carpa Titus Badalona. L’endemà, abans del partit contra el Gran Canaria, l’Ajuntament oferirà una recepció oficial amb dinar als que van fer possible la consecució del títol europeu a Tel Aviv. Seguidament, en el partit d’ACB contra el conjunt canari a l’Olímpic, els Martínez, Jofresa, Corrales, Morales i Garcia, entre d’altres, rebran l’homenatge de l’afició. Per tal d’omplir el pavelló, el club reduirà el preu de les entrades.
La victòria de la Penya a la Copa d’Europa de bàsquet de l’any 1992 va suposar la primera gran fita del bàsquet català, després de diverses desfetes a finals europees tant de la Penya –l’any 1992 contra el Partizán per 71 a 70– com del Barça. Sota les ordres del serbi Zeljko Obradovic –d’aquell que deien que “el bàsquet és un esport de cinc contra cinc on sempre guanya Obradovic”– el bàsquet badaloní va regnar a Europa durant una etapa llegendària.
