Pilar Ruiz, presidenta del CE Seagull, durant l’entrevista als mitjans públics. Foto: Ràdio Ciutat de Badalona
“És, literalment, una qüestió de salut. Hi ha perill per tot arreu. Qui s’apropi al Camp Municipal de Montigalà veurà tanques trencades al voltant i als afores de les instal·lacions n’hi ha que van caure fa més de mitja dotzena d’anys i, amb una ventada, podrien matar algú. A més, el camp no es rega des de fa sis anys. A futbol 7 es va fer un cop. Als vestuaris hi ha paneroles que semblen… Bé… És una cosa…”, denuncia Pilar Ruiz, la presidenta del Club Esportiu Seagull al programa Badalona Matí, de Ràdio Ciutat de Badalona.
“Als vestidors hi ha paneroles que semblen…”, denuncia, empipada, Pilar Ruiz
“Realment no sabem per què no es rega el camp. Les explicacions que ens donen és que hi ha un problema amb les canonades, però tampoc ens informen ni ens concreten res”, lamenta Ruiz, molesta i dolguda perquè les esportistes no es puguin dutxar amb la calor que fa. I els riscos que comporta: “A alguna jugadora li ha donat un cop de calor i fa uns dies, a dues, una lipotímia. Estàvem a quasi 40 graus… La gespa crema i les nenes tenen nafres als peus… Insisteixo, és salut”.
La presidenta del CE Seagull, club de futbol femení fundat l’any 1993 que compta amb un sènior i 11 equips de base, assegura que ha perdut el compte del nombre de vegades que s’ha reunit amb les institucions. “Sempre ens diuen que ho intentaran solucionar, però allà no hi ha manteniment. L’únic que sabem és que no hi ha aigua. A l’Ajuntament només li demanem que, si us plau, condicioni totes les instal·lacions, especialment la de Montigalà”.
“La gespa crema i les nenes tenen nafres als peus”, es queixa la presidenta del club
“Dissabte [pel ja passat dia 11] tenim un torneig en què participen molts equips de futbol 7. Quina imatge creus que podem donar com a CE Seagull, com a entitat que s’ha guanyat dia a dia un nom a Catalunya, comentant-li a les jugadores que no hi ha aigua i que no es poden dutxar? Per a nosaltres la situació és molt vergonyosa. Moltíssim”, afegeix Ruiz. Una escena que en altres caps “normalment” no es troben.
El CE Seagull és un equip femení de futbol amb un sènior i 11 equips de base
“Sé que repeteixo la paraula, però és necessari. És la salut. L’Ajuntament s’ho ha de prendre seriosament. Tots els pares i les mares, i el club, volem anar a l’Ajuntament, fer una seguda al camp… Les competicions comencen al setembre. Creus que al juliol o l’agost es repararà tot això…? És època de vacances…”, es planteja.
Assegura que les famílies estan “disposades a fer el que sigui” i que “no podem començar la Lliga en aquestes condicions”. “No pot ser que les noies puguin desmaiar-se o fer-se mal en un camp de futbol. No pot ser… El consistori ha de prendre mesures i m’és completament indiferent quin partit polític estigui. Tots i totes han de fer alguna cosa”.
“L’Ajuntament s’ha de prendre seriosament aquesta situació”, insisteix Pilar Ruiz
Preguntada sobre si el descens del CF Badalona a Tercera Divisió RFEF farà que el CE Seagull tingui més disponibilitat de camps, Ruiz és molt directa: “En teoria, no ens perjudica. Nosaltres hem baixat dues categories de cop [la RFEF ha fet una reestructuració i el descens del primer equip suposarà que la pròxima temporada jugui a Primera Nacional]. La qüestió és que no disposem del percentatge d’hores a les instal·lacions que ens pertany. Hem tingut moltes reunions aquest any i n’esperem una d’aquí a juliol amb la regidora d’esports. Només demanem el que ens pertoca. Ni més ni menys”, conclou, contundent, Ruiz.
