Pedro Cuesta: sempre motivat

Per normativa, en aquella categoria cada jugador havia de participar almenys un quart per partit i a Pedro Cuesta (Barcelona, 1977) el seu entrenador al CB Sant Josep no solia donar-li cap minut més. “Ni tan sols ho va fer un dia que em va posar de base, a mi, que sempre he estat interior, i que vaig jugar genial. Al descans em va felicitar, però van anar eliminant companys i ni així vaig tenir la meva oportunitat. És increïble que puguin passar aquestes coses. Ets un nen que vol gaudir i que acaba patint”, denuncia l’aler pivot badaloní, que acaba de penjar les botes a la UE Montgat.

Frustrat amb el tracte d’aquell tècnic que l’acusava de no prendre’s les coses seriosament, Cuesta va deixar l’equip i se’n va anar a jugar a la Lliga Lleure del Barcelonès Nord amb l’Associació de veïns de Nova Lloreda Sud i al Lloreda Stadium, com va batejar la seva colla a la pista del barri.

A la Lliga Lleure se sentia lliure i va créixer molt com a jugador gràcies a l’Andreu, l’entrenador que va dirigir l’equip molts anys i que els feia entrenar com si estiguessin competint a Preferent. A l’aire lliure és on es va enamorar del bàsquet i on descobriria el 3×3, participaria a l’Adidas Streetball o el Converse, tornejos ja desapareguts, i després faria carrera amb diversos equips, com el Next MVP Badalona 3×3 o un que van crear i que anava canviant de nom perquè incloia el nombre de victòries i de derrotes separat per un guió baix. Amb Rubén Morales, Enric Nogales i Joan Carceller va triomfar al 3×3 NBA, amb dos campionats d’Espanya i un d’Europa a l’O2 Arena de Londres, amb Espanya, i superant Rússia a la final.

El badaloní va acabar tornant als pavellons per casualitat. Amb 19 anys va coincidir a la Lliga Lleure amb un jugador que li va proposar competir en un sots 20 del CE Beeth-Fons colomenc, on acabaria pujant amb el sènior, de Tercera Catalana. Amb el CB Santa Coloma ascendiria a Primera Catalana i estaria a punt de fer-ho a Copa Catalunya, una categoria en què s’estrenaria amb el Círcol Catòlic Badalona. El seu primer ascens a Lliga EBA seria a Andorra amb el CB Sant Adrià, futur UBSA.

Estima i gaudeix la seva feina de comercial a Catalunya i Canàries de màquines i material per a pacients amb diàlisi, com ja havia fet abans arreglant qualsevol imprevist com a tècnic d’electromedicina a l’Hospital Clínic.

Debut a les banquetes

Competitiu i perfeccionista en tot el que fa, Cuesta fomenta i necessita compromís i voluntat de millora al seu voltant. Per això ha xalat tant el curs 2022-2023, en el seu debut a les banquetes com a ajudant d’Albert Villà al mini A de la UE Montgat, amb “un grup molt motivat i ple d’energia” que va acabar setè d’Espanya. El badaloní s’estrenarà la pròxima temporada com a primer entrenador amb l’infantil, gairebé amb el mateix grup i de nou dirigint el seu fill Hugo: “És a qui més li exigeixo. És molt persistent i treballador”.

Cuesta ha viscut temporades i experiències de tots colors. Té l’espineta d’haver acabat tercers en el seu únic curs al CB Mollet amb “un gran equip que podia haver guanyat la Copa Catalunya, però no tenia prou motivació”, i relata amb tristesa la seva marxa de l’AE Badalonès “perquè a partir de Nadal no es van fer bé les coses ni hi havia prou esforç”. Un adeu complicat a un club en què fins a aquelles darreres setmanes s’havia sentit com a casa.

Al CB Alella va viure dues temporades molt diferents: a la primera l’equip va ser molt competitiu, i a la segona, després de la retirada de jugadors importants i amb un grup molt jove, van haver de jugar la promoció de salvació. “Havia d’estirar del carro, fer 20 o 30 punts per matx, i molts cops no eren suficients perquè perdíem. Era frustrant”, recorda.

Gràcies al bàsquet ha connectat amb persones inspiradores. Potser cap com el Jorge, el delegat de l’AE Badalonès i a qui va batejar com The Rock per la seva fortalesa: “Quan el vaig conèixer, estava fent tractaments experimentals pels seus tumors a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Era molt bromista i vivia cada moment com un regal. Li van donar pocs mesos de vida i l’home va lluitar molts anys més”.

Disciplinat i metòdic, en els últims anys Cuesta ha fet una migdiada i reiki abans de cada partit per arribar-hi amb la màxima energia possible. “Et planteges que s’acosta l’adeu quan has de prendre’t un Ibuprofeno per anar a entrenar-te, jugar o perquè no et faci mal l’esquena o el que sigui”, confessa.

I l’últim capítol, en el seu retorn a la UE Montgat, ha estat memorable, “la cirereta del pastís”. Perquè l’11 de juny, i al Pavelló Municipal d’Esports Maria Víctor de Palau-solità i Plegamans, va penjar les botes amb un triomf contra el CB Ripollet (63-72) i aixecant el seu segon títol de Copa Catalunya. El primer va ser amb l’AE Sant Andreu de Natzaret i, malauradament, l’equip es va desfer setmanes després per problemes econòmics.

Aquesta va ser la novena Final a Quatre de Copa Catalunya per a l’entrevistat, que va assolir el seu vuitè ascens a Lliga EBA. “Guanyar costa tant… I per això vaig animar els jugadors del CB Ripollet, perquè he arribat a perdre fins a quatre d’aquestes finals, i algunes en els últims segons. Deixar així el bàsquet és insuperable i el premi que es mereixia el grup i el club”, celebra Cuesta, que l’any que ve tornarà a la Lliga Lleure del Barcelonès Nord, que ara es fa a Montigalà, i jugarà amb els seus amics a l’Antic Lloreda.

Si s’ha retirat amb gairebé 46 anys, que complirà el pròxim 14 de setembre, ha estat per com s’ha cuidat i l’amor que sent per l’esport de la cistella, i per la seva dona, Silvia Casaña. “El bàsquet t’exigeix moltes hores i desplaçaments, i sense la complicitat de la Silvia, que s’ha ocupat moltíssim temps dels nostres fills, l’Adriana o l’Hugo, aquest camí hauria estat impossible”, agraeix Cuesta.