Paula Casadevall: “L’Ari és qui em coneix millor”

“És impressionant comptar amb algú amb qui t’atreveixis a parlar com amb tu mateix”, celebrava Marc Tuli Ciceró. A les converses entre Paula Casadevall (Barcelona, 1997) i Ariadna Garcia (Badalona, 1993), jugadores del CB Grup Barna, mai hi ha filtres. Es van conèixer a l’infantil A del Badalona Bàsquet Club (BBC), l’equip que estava vinculat a la Penya: Garcia n’era la delegada i Casadevall, una de les jugadores.

La primera impressió de Garcia sobre la seva futura amiga va ser que era “tancada i una mica antipàtica”, un retrat completament equivocat. “Quan coneixes la Paula, comproves que té un gran sentit de l’humor, és molt familiar i s’estima amb bogeria les seves amistats. Té un cor enorme. Amb els anys, s’ha convertit en part de la meva família”, s’emociona Garcia. “En aquell moment l’Ari em va semblar molt pròxima i després vaig descobrir que és un tros de pa”, recorda Casadevall.

Fa set temporades que juguen juntes, des que van coincidir al sènior A del CB Grup Barna. Garcia jugava al primer equip i Casadevall era del B i doblava amb les grans. Més tard aterrarien al Bàsquet Femení Sant Adrià. “Va ser una etapa fantàstica que em va regalar persones increïbles. Hi vaig créixer molt en tots els sentits”, recorda Garcia. “El Bàsquet Femení Sant Adrià ha estat el meu club molts anys i hi vaig viure grans moments”, afegeix Casadevall. Des del curs 2021-2022 viuen la seva segona època al CB Grup Barna, amb qui sumen dues grans alegries: l’ascens a Lliga Femenina 2 i la permanència.

Casadevall viatja als primers anys d’amistat i reconeix que es notava que Garcia tenia tres anys més que ella: “No m’hauria imaginat que acabaria compartint pista amb l’Ari i em sento molt afortunada. Ningú em coneix tant ni millor que ella. Ens donem un suport incondicional”.

“La Paula mai dedica cap triple a ningú. Bé, un dia ho va fer amb la Sílvia [Juanola]. Toni, li pots comentar, si us plau, que fa molts anys que espero que me’n dediqui un?”, demana, entre riures, Garcia. “Per molt que m’ho hagin demanat l’Ari, la Maria Josep, ma mare, i el Toni, mon pare, la Sílvia continua sent l’única afortunada”, respon l’al·ludida.

Ordre i planificació

“L’Ari té les idees molt clares, és molt quadriculada i necessita ordre i planificació. Se sol empassar massa les coses fins que no pot més i explota. Li dic molt que no ho faci perquè empipar-se en silenci no és sa, però no em fa cas. Es posa seriosa i tira endavant”, exposa Casadevall, que admira la capacitat de treball i l’omnipresència de la seva amiga. Garcia, a qui li encanta preocupar-se per la resta i no li agrada gens que es preocupin per ella, retrata així la seva amiga: “La Paula té molta personalitat, és molt observadora i expressiva amb la cara. Sempre saps què li passa pel cap”.

Totes dues estan satisfetes amb la temporada del CB Grup Barna. “Estic molt contenta amb la feina de l’equip. Al principi de curs totes hauríem firmat salvar la categoria a falta de tres partits i encara més, després d’un inici en què la manca d’experiència va fer que se’ns escapessin força matxs a casa que no vam saber rematar. Ens va costar creure’ns que podíem competir a la Lliga Femenina 2. Amb molt d’esforç i més confiança vam aconseguir guanyar partits molt complicats que ens van donar oxigen i, literalment, vida. Dels errors se n’aprèn”, valora Garcia.

“Ha estat un curs excel·lent ple d’aprenentatges que ens han fet créixer com a grup i jugadores”, intervé Casadevall, conscient que tenen “molt marge de millora” i que han patit “moltes derrotes” (15) i de molts tipus. Des de les que han estat en els últims segons fins als 28 punts de desavantatge contra el CB Sant Josep Obrer o els 34 contra el Segle XXI, dos rivals als qui, curiosament, havien vençut a la primera volta. “Hem après a saber passar pàgina abans, perquè dilluns, quan tornes a entrenar-te, saps que el pròxim cap de setmana t’espera un repte igual o encara més dur”, continua.

A Garcia li sap greu no haver acabat més amunt de la desena posició [dels 14 equips del grup B n’han baixat tres, el Bàsquet Femení Sant Adrià, el CBF Cerdanyola i el CD Basket Zaragoza 2002]. “Després de molts anys a Copa Catalunya, gaudir de la Lliga Femenina 2 ha estat una gran recompensa”, continua. Mai oblidarà com va competir l’equip, “com a grup i amb un joc espectacular”, contra la UE Mataró i el CD Mutilbasket, a La Nau. Dues victòries, per 84-67 i 65-62, respectivament, que van ser claus. De fet, contra les navarreses van segellar la permanència.

Una tranquil·litat que fins i tot podria haver arribat abans si el CB Grup Barna hagués guanyat algun dels set partits que va perdre per un màxim de cinc punts. “Són experiències que ens han d’ajudar a créixer com a grup la pròxima temporada i a treballar encara més. Som molt afortunades de formar part d’aquest equip”, afegeix Garcia. “Moltes fa força anys que juguem juntes i més que companyes, som amigues, i això és el més important. És pura màgia”, destaca Casadevall, que creu que van intentar fer “una festa” dels viatges més llargs, els de fora de Catalunya (Mallorca, Zaragoza, Navarra i Castelló). “Més enllà de competir, volíem aprofitar les hores per fer equip i passar-nos-ho bé, que és la raó per la qual juguem a bàsquet”, enraona.

S’admiren i es complementen també com a jugadores. “Destacaria la seva facilitat per agafar rebots i estar sempre al lloc adient. A tothom li agradaria tenir la Paula al seu equip perquè és infinitament constant i sempre fa la feina bruta”, l’elogia Garcia. “El que més admiro de l’Ari com a jugadora és que mai deixa de creure-hi, per moltes adversitats que se’ns presentin. Ens regala un gran espectacle i unes assistències increïbles”, exposa Casadevall.

“L’Ari és molt amiga de les seves amistats. Ho donaria tot per qualsevol persona del seu entorn i sé que sempre estarà al meu costat. Ja t’he dit que me l’estimo molt o encara no?”, conclou, divertida, Casadevall.