Nuria Barrientos és l’equilibri

“Sempre he caigut molt a terra i m’he donat mil cops, però quan vaig agafar la pilota i vaig perdre el control del genoll, sabia que aquella vegada, a La Bastida i contra l’AB Premià, era diferent. El dolor era immens. Quan el metge em va comunicar que m’havia trencat el lligament encreuat anterior del genoll dret, em va caure el món a sobre. Què passaria amb el meu futur als Estats Units? En aquell moment estava parlant amb algunes universitats perquè no tenia clar on jugaria i estudiaria, i no sabia si mantindrien el seu interès després de la lesió…”, recorda, emocionada, Nuria Barrientos (Barcelona, 1999), alera del Lima Horta Bàsquet, de Lliga Femenina Challenge.

L’estiu de 2016 va ser molt dur per a la colomenca, que es va operar i va perdre el seu avi Enrique. Malgrat les pors i els dubtes, va aconseguir centrar-se en la recuperació perquè la resta no estava a les seves mans. Va jugar el seu primer partit 10 mesos després de l’operació.

Quan l’agost de 2017 va aterrar als Estats Units, no només es va trobar amb un nivell molt superior “i un joc més físic i intens” al del Campionat de Catalunya Interterritorial júnior amb el Draft Gramenet, sinó que també va haver d’adaptar-se a hàbits i rutines completament diferents: fer peses a primera hora del matí i abans de les classes, dinar de pressa i entrenar-se moltes hores. Quan arribava a l’habitació no podia més i treia forces d’on fos.

“Veia els pavellons tan grans i amb tanta afició, i pensava… On m’han ficat? Els primers mesos van ser molt durs també perquè el meu anglès era molt bàsic i no podia comunicar-me bé. Cada dia o cada dos dies intentava trucar a casa, però m’empassava algunes coses perquè no volia que els pares, l’Alberto i la Mari Ángeles, patissin”, s’obre Barrientos, eternament agraïda a Nicole Murugarren, Irene Vicente o Estefanía Ors pel suport que li van donar.

Després de la lesió, el seu genoll “encara” no estava prou musculat per a una competició tan exigent com la NCAA D-1 i a l’octubre, en un entrenament de pretemporada, es va trencar el quàdriceps. Un nou contratemps que va superar amb moltes hores de treball i gràcies a la confiança de les companyes i el cos tècnic: “Vaig guanyar fortalesa mental i física”.

La gestió dels errors

Als Estats Units, tant a Idaho State University com a Washburn University, va aprendre a gestionar els errors. “A vegades equivocar-me em feia mal i des de llavors intento pensar que les següents accions aniran millor. No pots entretenir-te en el que ja ha passat”, comparteix aquesta graduada en Administració i Direcció d’Empreses (ADE) i Màrqueting, i amb un MBA en Negoci.

“La lesió em va ajudar molt a créixer, pensar amb més calma i valorar molt més cada partit. Mai saps quan serà el teu últim matx i sempre m’hi deixo l’ànima”, comenta la colomenca, que al parquet es mostra com una jugadora tranquil·la, intensa i segura. Moltes vegades sembla que domini l’escena.

Barrientos és equilibri o, com a mínim, s’hi apropa. Està, literalment, a tot arreu, anota i agafa força rebots, la seva mitjana de pèrdues i recuperacions és similar… És una jugadora total amb marge de millora, un gran futur i una lectura privilegiada del joc, fruit d’haver estat base gran part de la seva carrera. Amb el temps i després de molta feina invisible, li ha començat a agradar penetrar a cistella. Al conjunt colomenc llençava poc “i ho feia fatal”, i ara ha millorat “força” el seu tir.

“Mai la veuràs amb una mala cara ni tindrà una mala actitud”, assegura Sergio Manzano, el seu entrenador ara al Lima Horta Bàsquet. “Em centro en el joc i en intentar ajudar al màxim el meu equip. Si et queixes o protestes al col·lectiu arbitral, et descentres. A més, les seves decisions s’escapen del teu control”, enraona abans de viatjar als seus inicis.

A l’escoleta del CB Santa Coloma i, en concret, al pavelló Juan del Moral, on es feia l’extraescolar de bàsquet de l’Escola Les Palmeres, va viure les seves primeres experiències com a basquetbolista. Amb 9 anys va arribar al Draft Gramenet: “Hi havia un únic mini i sent del 31 de desembre era la més petitona de totes. Tenia companyes de dos anys més que jo i, és clar, la diferència de cossos era brutal. Recordo que aquella mateixa setmana em van comentar que dissabte jugaríem un partit i em va xocar molt perquè acabava d’aterrar… Des d’aleshores m’encanta el bàsquet”.

El Draft Gramenet és i sempre serà casa seva. És el club que li va donar la primera oportunitat i on ha estat gran part de la seva vida. Va passar un any a infantil al Bàsquet Femení Sant Adrià: “Potser no estava acostumada a aquella exigència, i la situació em va superar i no em va permetre gaudir. Per això vaig decidir tornar al Draft amb les companyes de sempre, que continuen sent les meves millors amigues”.

Aquesta temporada està sent dura per al Lima Horta Bàsquet, que ha patit contínues baixes temporals o indefinides, com la retirada d’Olga Ruano. “A vegades no teníem prou rotació i hem hagut d’unir-nos encara més i afrontar les dificultats el millor que hem pogut. Som un grup molt sa que fa força activitats fora. Avui anirem a sopar”, valora Barrientos.

Els dos entrenadors que més l’han marcat els va tenir al Draft Gramenet. Juan Miguel Muñoz la va dirigir a mini i li va ensenyar tècnica individual i que “el bàsquet, a més de ser exigent, pot ser divertit”, i Rubén Bodas, que “també va confiar moltíssim” en ella perquè “era petitona i primeta”. “Ara em veus alta [fa 1,80 metres], però fins als 14 o 15 anys no vaig fer el canvi”, confessa.

Viu al dia. “No em genero mai expectatives perquè poden ser una finestra a decepcions molt grans. Prefereixo deixar-me l’ànima en el que faig i ja es veurà què passa després”, tanca, convençuda, Barrientos.