Algunes futbolistes del club esportiu i cultural eixamplenc ajunten les seves mans. Foto: Panteres Grogues
Martina Del Popolo (Catània, Sicília, Itàlia, 1989) és endreçada en el seu discurs i explica de manera entenedora detalls molt complexos. Té una mirada àmplia i sempre ha fet recerca i ha estudiat la diversitat i la perspectiva de gènere a Humanitats. Quan va aterrar a Barcelona per començar el doctorat en Cultures Medievals a la UB (ja l’ha acabat i també és doctora en Ciències Històriques per la Università di San Marino), va buscar un lloc on jugar a bon nivell a voleibol. Com a persona del col·lectiu LGTBI+, volia fer-ho “d’una manera més segura” i a Google va trobar Panteres Grogues. Ara és la vicepresidenta d’aquest club esportiu i cultural LGTBI+ ubicat a l’Eixample barceloní.
Del Popolo anuncia amb orgull que Panteres Grogues ja té un programa de beques per a persones trans* i no binàries, i un altre per a qui hagi estat víctima de violència de gènere. Les beques costegen totes les despeses (matrícula i mensualitats) durant un any de l’activitat esportiva, cultural o de benestar que les persones becades triïn fer a l’entitat. Per optar a aquests ajuts cal escriure a [email protected] o trucar al telèfon 93 678 22 54.
“La qüestió trans* i la identitat de gènere tenen un component molt complex en l’esport, que comença amb un problema logístic, perquè no totes les instal·lacions gestionen bé la distribució dels vestidors”, planteja Del Popolo, que reconeix que és un debat que hi ha als clubs
“No hem trobat una solució que sigui perfecta per a totes les sensibilitats”, afegeix. Parla d’una problemàtica real i sovint massa silenciada o, directament, no contemplada. “A la base hi ha un problema de relació amb el teu cos i hem d’entendre que aquest col·lectiu necessita més protecció que altres. Per exemple, no totes les persones accepten que s’utilitzin els vestidors en funció del gènere sentit i no del sexe biològic”, exposa la italiana.
Dos problemes
Segons l’entrevistada, hi ha dos problemes: la gestió de la instal·lació i el desconeixement de la societat sobre les diversitats de gènere. Quina podria ser la solució per encabir totes aquestes realitats als vestidors, on normalment les dutxes són obertes? “El punt de partida seria la instal·lació de vestidors individuals per a aquelles persones que no se sentin còmodes compartint l’espai amb altres perquè potser estan en procés de transició o per altres motius. I vull englobar qualsevol persona, perquè n’hi ha moltes que no se senten bé amb tot obert. Hi ha diversitat corporal, funcional… A més dels vestidors individuals, es podria oferir un espai agènere, on qualsevol persona pugui entrar independentment del seu gènere o sexe biològic”, desenvolupa.
Les altres beques de Panteres Grogues estan destinades a víctimes de violència de gènere, que necessiten “un entorn supersegur”. “Hem pensat que com a club hem d’oferir un espai d’aquest tipus també per a qui no formi part del col·lectiu LGTB+”, destaca.
“Un altre camí”
Està en contacte amb una associació de víctimes de violència de gènere de la qual va ser voluntària. Allà va detectar que una víctima de violència d’aquest tipus no sol plantejar-se tornar o iniciar-se en l’esport perquè és un món que pot arribar a ser “força hostil i masclista”. Així que des de Panteres Grogues volen mostrar que hi ha “un altre camí” per apropar-se a l’esport, perquè “no tot és competició, homofòbia, transfòbia, misogínia…”. Han volgut oferir aquesta ajuda econòmica perquè “no es pot negar que a aquestes persones els resulta complicat aconseguir una feina que contempli les seves competències i qualificacions”.
En aquest 2024 Panteres Grogues s’ha proposat augmentar la representació de diversitat del col·lectiu a l’entitat perquè, “com passa a Europa”, les entitats i els clubs esportius LGTBI+ tenen una base social molt masculina i d’homes cis gais [homes que han nascut i se senten homes]. “Moltes sòcies nostres són dones cis-hetero que troben en Panteres Grogues un lloc on fer activitats lliurement”, amplia.
Amb un asterisc
Les persones trans* i les no binàries es defineixen com a trans*, així, amb un asterisc. Trans* és el concepte que representa les persones que s’identifiquen amb un gènere que no és el mateix que el que han nascut. Mentre que les persones trans binàries són nois i noies trans que neixen amb un cos i un sexe i després se senten d’un altre.
“Les persones trans* no binàries, per tant, no es defineixen amb les categories de gènere que la societat ha construït al llarg del temps, el d’homes i dones”, concreta.
El gènere no binari (nb) és un concepte paraigua que engloba moltes realitats del món trans*. És una identitat de gènere d’una persona que entén la identitat com un món de possibilitats entre els extrems (coneguts com a home i dona). La seva identitat està determinada d’una manera que s’escapa de la doble possibilitat que socialment s’ha establert (home-dona).
