Llarga vida al ‘tengui, falti’

“T’has fitxat que hi ha persones que somriuen amb els ulls?”, em pregunta l’Albert Pla (1941), mentre em somriu amb la mirada. Li encanta transmetre la seva energia amb una abraçada i conversar amb pausa. Seria un bon narrador de documentals: “De petit esperava amb candeletes que sortís el sobre amb el cromo de la meva primera col·lecció. Aquest àlbum n’és una còpia, tinc l’original a casa. Són 20 cromos del Barça de la temporada 1952-1953 i cada setmana n’apareixia un de nou i per ordre. Mai et sortia cap repetit”.

Pot semblar que fos una col·lecció molt fàcil de completar, perquè, a més, l’Albert tenia reservat el seu tresor al quiosc, però no ho era. “Mai els podré agrair prou als pares, el Pere i la Maria, l’esforç que feien, perquè eren temps molt difícils. També col·leccionava els còmics de l’Inspector Dan. Eren dues despeses i havia de fer guardiola. Són col·leccions que m’han acompanyat fins als meus 82 anys i no les venc perquè formen part del meu camí”, matisa, orgullós.

De seguida m’ensenya el seu àlbum del Mundial d’Espanya de 1982, el del Naranjito. Els cromos estan perfectament enganxats i Pla hi anava apuntant els resultats dels matxs de cada jornada d’un campionat que va coronar la Itàlia de Paolo Rossi. “Col·leccionar cromos et regala molts moments compartits, com quan algú et dona el cromo que et falta i tu li pots correspondre amb els que tens repetits”, celebra. Ara col·lecciona tapes de cava. En té unes 19.000.

Ens coneixem al Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch, durant la segona trobada de col·leccionistes, aquest cop centrada en els cromos de futbol. Una reunió organitzada per la Fundació Barcelona Olímpica i l’Associació per a la Promoció del Col·leccionisme, més coneguda pel nom del seu butlletí, El Troc, i de la qual Pla n’és el vicepresident, i amb la col·laboració de Panini.

En Jordi Goñi és un bon amic de Pla i que, de petit, intercanviava cromos al mercat de Sant Antoni acompanyat del seu pare, el Sebastià. Ja de més gran, en Jordi va començar a col·laborar amb un servei d’informació juvenil i a col·leccionar adhesius d’aquesta temàtica. Goñi va crear l’Associació de Col·leccionistes d’Adhesius de Barcelona (ACAB), va cofundar l’Associació per a la Promoció del Col·leccionisme (ara n’és el secretari) i és un dels artífexs de la Federació Catalana d’Associacions de Col·leccionistes. L’objectiu és comú: promocionar i reivindicar el col·leccionisme, que és patrimoni.

“Col·leccionar és cultura”

Goñi s’ha especialitzat a col·leccionar objectes que incloguin globus aerostàtics, com calendaris de butxaca, punts de llibre o monedes. “Col·leccionar és cultura, fer amistats, viatjar i un munt de coses més. Això sí, si vols reunir material d’una temàtica concreta, necessites molts diners o una nau industrial. Si t’especialitzes, en general, et caldrà menys espai i serà més viable”, enraona.

“Sempre, i encara més quan la col·lecció creix molt, necessites tenir molt ben classificat i ordenat el material”, intervé el Rossend Roig, vicepresident del Grup Vitolfílic de Barcelona, associació santsenca que reuneix col·leccionistes d’anells i litografies. Roig té més de 50.000 anells de tabac. Ha vingut amb el seu net, en Martí Nicolau Roig: “Intento ajudar el petit a trobar els cromos que li falten. Si puc fer pujar algú de la família al tren del col·leccionisme, ja és molt, perquè al jovent li costa molt col·leccionar”.

Parlant de dificultats, al Ferran Prats li canvia la cara quan li pregunto pel cromo que més li ha costat trobar. Sospira mentre concreta que va ser un de Rubén Cano en la seva etapa a l’Elche CF (1974-1976). Ara, per fi, es poden comprar els cromos de la Lliga i el Mundial femenins. “Quan l’estava començant, vaig rebre una pila de cromos. El premi per tenir el número 318”, comparteix, mentre m’ensenya diverses llistes virtuals de diferents col·leccions. Una manera ràpida i menys romàntica de comprovar quants n’hi ha i quants te’n queden per col·leccionar.

En Ferran ajuda el seu germà Jordi Prats a anar completant el seu somni de tenir tots els àlbums de la Lliga des del 2000 fins ara. Gràcies a pàgines com Cromos repes o el mercat de Sant Antoni, només li falten els dels set primers anys. El Jordi no conserva cap cromo de la infància. “Bé, és possible que a les golfes de casa dels pares hi hagi els àlbums de la Lliga 1982-1983 i 1983-1984. Em faria molta il·lusió que hi fossin…”, desitja en veu alta. S’ha tornat a enamorar dels cromos gràcies al seu fill Mario, que ha heretat la seva passió pel futbol.

“No et pots imaginar com m’agrada obrir els sobres i encara més que em toquin cromos del Barça. Gaudeixo amb el ‘tengui, falti’ i veient jugar Pedri, que és tan jove i tan bo… Saps què? Trobo a faltar Messi, que, malauradament, d’aquí a poquets anys es retirarà…”, confessa en Mario Prats.

“Quan era petit no teníem consoles ni mòbils, i els cromos, els Madelman i l’Scalextric eren gran part de les meves aficions. Ara m’encanta veure als cromos l’evolució dels dissenys i de les equipacions o el canvi d’aspecte dels futbolistes…”, desenvolupa en Francesc Terrón, director de la Fundació Barcelona Olímpica i del Museu.

En Gabriel Riba és biòleg, però podria haver estat detectiu i dels bons. Des de fa anys viu al Perú, el país de naixement de la seva dona, la Milagros, la Mili. “Allà, per aquest cromo de Sotil es pagarien barbaritats. Hi ha molta més afició al col·leccionisme que aquí, tant de cromos com de joguines”, assegura aquest entusiasta dels cromos i targetes dels Mundials de futbol.

“Gaudeixo dels cromos i de les coses que tinc i no em frustro per allò que em falti. És genial completar una col·lecció, però si no ho fas, no s’acaba el món, oi? Continues vivint tranquil·lament. És així o no és així?”, em pregunta, convençut, Riba.