La Super Copa és de consens

Hi ha petits escrits, novel·les o projectes de qualsevol mena que, per infinites circumstàncies, es queden durant un temps en un calaix, un disc dur o en la ment. Alguns no arribaran mai a veure la llum i altres, com és el cas de la Super Copa, simplement s’ajornen. “Enteníem que durant la pandèmia no podíem crear aquesta nova competició. Sense la covid-19, segurament l’hauríem presentat la temporada 2021-2022. O, almenys, aquesta era la nostra idea”, confessa Ferran Aril (La Seu d’Urgell, 1956), president de la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ).

La Super Copa, que en el cas de la femenina està entre Lliga Femenina 2 i Copa Catalunya i en el de la masculina, entre Lliga EBA i Copa, ha acabat naixent durant el Centenari de la Federació i després de tres anys de cocció. “Volíem organitzar un campionat amb els 14 millors equips masculins i femenins que fos la punta de la piràmide de les nostres competicions, i fer-ho amb la veu i les opinions dels clubs. Amb la seva complicitat”, amplia.

A mitjan passada temporada es van reunir amb les entitats que tenien opcions de poder disputar el torneig aquest curs. “Com us imagineu i voleu que sigui la nova competició?” o “Quines creieu que són les vostres necessitats?” van ser algunes de les preguntes que van provocar una pluja d’idees molt profitosa.

Els clubs, per exemple, han volgut que hi hagi quatre i no tres auxiliars de taula, i aquest quart serà designat per la Federació, i com es pot llegir en les bases de la competició, “està format específicament per a la introducció de dades estadístiques del partit”. Resulta un cost extra per als equips, que han volgut “unificar criteris en l’estadística”. Les entitats també volien, com així serà, que l’equip campió de la fase regular, després de 26 jornades, tingui més premi esportiu. “El campió de la fase regular de la Super Copa femenina accedirà directament a la fase d’ascens a Lliga Femenina 2 i el de la masculina serà ja nou equip de Lliga EBA”.

El segon, tercer, quart i cinquè classificats de la Super Copa femenina es jugaran la segona plaça de la fase d’ascens en una Final a Quatre, que fins ara era el format que decidia els dos bitllets. Mentre que en la competició masculina també es disputarà una Final a Quatre, que, en funció dels resultats de la Final a Quatre i de la normativa de la FEB, podria donar lloc a més places a Lliga EBA.

Els descensos

Tant en la Super Copa femenina com de la masculina, els últims quatre últims classificats de la fase regular perdran la categoria, i podrien ser-ne més si el nombre d’equips descendits de Lliga Femenina 2 o Lliga EBA no permetessin que pugessin dos clubs de Copa Catalunya a la nova competició.

Lluny queda la situació durant la pandèmia, en què a Copa Catalunya no hi va haver descensos, però sí ascensos, i Copa va créixer molt en equips. Tant que la masculina va arribar a tenir tres grups i la femenina, dos. “Una situació que va fer encara més important crear la nova Super Copa, perquè a Copa hi havia molta diferència de nivell entre alguns equips”, exposa l’entrevistat.

Es crearà una comissió de seguiment de la nova competició, formada per quatre representants dels de Super Copa (dos de la masculina i dos de la femenina), i que seran triats per les mateixes entitats, i dos o tres de la Federació Catalana de Basquetbol. La comissió de seguiment es reunirà cada mes o mes i mig. Quan sigui necessari, es convocarà a totes les entitats participants.

Segur que en aquestes reunions de seguiment un dels temes estrella serà una de les grans apostes de la Super Copa: la retransmissió televisiva de tots els partits. Una aposta per visibilitzar la competició i facilitar que tots els clubs tinguin accés a veure els matxs dels rivals. “Entenc que al principi no serà fàcil perquè hi ha entitats que no hi estaven acostumats o no ho havien fet mai, i ningú neix ensenyat. A més, cadascú té les seves circumstàncies. Qui jugui en una instal·lació municipal segurament tindrà condicionants diferents de qui tingui pavelló propi. El cas és, a poc a poc, caldrà complir uns mínims en la retransmissió”, descriu Aril.

Les retransmissions han de ser en català, respectar els valors de l’esport, afavorir la neutralitat o utilitzar llenguatge inclusiu. “Esperem que quan s’acabi la primera volta [just després se celebrarà un All Star masculí i femení] estiguem en una situació molt propera al que busquem”, desitja Aril.

Amb el CB Granollers-Sese (55-51), a les 17.30 hores del passat 16 de setembre, es va donar el tret de sortida a la primera edició de la Super Copa femenina, que també està formada per AB Premià, Bàsquet Femení Sant Adrià, CB Igualada, CB Roser, CB Prat, CBF Cerdanyola, CEJ l’Hospitalet, Club Bàsquet Samà Vilanova, Draft Gramenet, Joventut Les Corts, Manresa CBF i TGN Bàsquet. Mentre que amb un horari molt menys habitual (a les 15.45 hores) es va encetar, el passat 23 de setembre, la competició masculina, amb un JAC Sants-UE Sant Cugat (61-53). Els altres 12 equips que la conformen són Bàsquet Manresa B, CB Esparreguera, Club Bàsquet Unificat Lloret, Círcol Badalona, CB IPSI, CN Sabadell, CB Cerdanyola, CB Ripollet, FC Martinenc Bàsquet, El Masnou Basquetbol, Nou Bàsquet Olesa i UE Barberà.

L’aparició de la Super Copa ha fet que la Tercera Catalana passi a denominar-se Primera Territorial. L’estructura d’ascensos no canviarà i els millors continuaran pujant a Segona Catalana. El fet que els grups siguin de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona “abaratirà costos als clubs en els desplaçaments”.

“Segur que hi haurà detalls i problemes que haurem de solucionar sobre la marxa, i potser també sorgiran nous camins. Em dona una confiança absoluta anar acompanyat dels clubs per remar amb il·lusió i en la mateixa direcció perquè la Super Copa creixi i creixi”, comparteix, convençut, Aril.