Rafa Talaverón

Rafa Talaverón, expivot de la Lliga ACB. Foto: Toni Delgado

“Mai he tingut secrets i, amb respecte, sempre he dit el que pensava als companys, a l’entrenador… A vegades m’ha anat bé ser sincer i moltes altres m’ha passat factura, però soc així. Potser si hagués estat més calladet, la meva carrera hauria estat una mica millor. Vaig pagar el peatge de la joventut”, confessa l’expivot Rafa Talaverón (Barcelona, 1972), a qui en els seus equips li deien El sindicalista.

L’adrianenc no entenia, per exemple, que tots els jugadors no rebessin el mateix tracte. “N’hi havia alguns, normalment els americans, que potser deixaven d’entrenar-se si no es complien certs detalls del seu contracte. Fins que no vaig jugar a l’estranger, a Portugal, no vaig adonar-me que el contracte és sagrat”, enraona Talaverón.

Quan era jove tampoc no li quadrava que els més inexperts, i que potser no havien tingut cap minut al partit, haguessin d’anar a un entrenament obligatori. “Ara no m’importaria llevar-me a les sis del matí per exercitar-me i gaudiria molt més de la vida de jugador. Ets un privilegiat”, reconeix. “Em frustrava que moltes vegades el meu esforç a les pràctiques no tingués recompensa, però durant els partits només pensava a ajudar l’equip al màxim”, afegeix.

Antonio Gómez Nieto, al CB Granada, i Xavi Pascual, al CB Aracena, van ser els tècnics que més rendiment li van treure. “Podies parlar amb ells, et preguntaven com veies les coses… Per a mi en un equi