La pròrroga d’Andrea Cobo

“No vaig saber què em passava fins que Laura Antoja no em va fer aquelles dues preguntes a la seva consulta. ‘Però ja has plorat aquest dol? Ja has plorat deixar el bàsquet?’, em va qüestionar. I em vaig desmuntar…”, confessa, emocionada, Andrea Cobo (Granollers, 1992), nova delegada del Club Bàsquet Maresme Mataró.

La montmelonina havia anat a la consulta de fisioteràpia de l’actual entrenadora de l’Uni Girona perquè li descontracturés les cervicals i es va trobar un diagnòstic inesperat. “Andrea, el que et passa no és tan físic, és més emocional, i segurament està lligat al dol per deixar el bàsquet”, li va advertir Antoja.

Havien passat gairebé dos mesos des del 28 d’abril de 2020, quan la Federació Catalana de Basquetbol va anunciar la suspensió definitiva de totes les competicions d’àmbit català per la pandèmia que sacsejava el món i l’entrevistada va escriure un tuit que se sap gairebé de memòria: “Estic trista. No m’he pogut acomiadar de tu com et mereixies, però tampoc em pensava que m’arribaries a donar tant. M’has donat vida i espero que me la continuïs donant sempre. S’ha acabat això de mirar el cèrcol des de 6,75 metres. Gràcies, bàsquet, ets vida”.

Després de llegir-li aquella reflexió, Cobo abaixa una mica el seu to de veu i reviu com va plorar triant i escrivint aquelles paraules plenes de tristesa, frustració i agraïment. “Em negava que el meu últim matx fos un de tan dolent a Igualada!”, recorda.

Molt abans ja havia decidit que la 2019-2020 fos la seva última temporada com a jugadora per no forçar més els cartílags dels genolls, que ja estaven al límit. El problema s’havia accentuat el curs anterior, després d’un cop i de jugar molt els últims mesos perquè a la UE Mataró eren poques i el grup la necessitava. Per això havia decidit fitxar per un equip amb més peces i sota la direcció de la seva parella, Isaac Champer, a qui volia viure com a entrenador.

Va ser Champer, “un suport incondicional”, qui la va convèncer perquè continués vinculada a l’equip com a delegada. Amb el temps, l’AB Premià va necessitar una jugadora més i la montmelonina encaixava en el perfil. Així que l’entrenador li va fer una pregunta que la va trasbalsar: “Andrea, t’animaries a ajudar l’equip?”. “No, si us plau, no em tornis a obrir aquesta ferida, que ja està tancada…”, li va respondre Cobo, que finalment es va animar i el curs 2020-2021 va tenir “una pròrroga” per poder acomiadar-se bé del bàsquet en els vuit partits de fase regular que es van disputar d’una mini temporada marcada per la pandèmia.

Un agraïment etern

“Per no carregar-me els genolls, m’entrenava poc, sobretot 5×5, i jugava, i l’equip ho va entendre i ho va acceptar, i sempre li estaré agraïda”, destaca Cobo, que pot fer vida normal. Si es va retirar, va ser per evitar dolor crònic als genolls i no necessitar infiltracions.

Recordar el seu últim capítol a l’AB Premià, a la Final a Quatre de Copa Catalunya de Manresa i com a delegada, li desperta un gran somriure, per l’ambient, la preparació dels matxs i l’entrenament del dia abans al Nou Congost. També sent “una certa impotència”, perquè a la pista no van demostrar el que havien fet tot el curs: “Més que perdre els dos partits, va ser com els vam perdre”.

Se sent orgullosa que Àlex Álvarez, l’entrenador del conjunt premianenc, la retratés com “la cola i l’adhesiu de l’equip”, el pont entre les jugadores i el cos tècnic. Un paper que tractarà de fer ara al Club Bàsquet Maresme Mataró, on serà una peça clau per a una dupla que coneix molt bé: Enric Cervera i Isaac Champer.

Ha plogut molt des que va començar a jugar a bàsquet al Montmeló CB i seria al CB Granollers, i amb Belén Martínez, on faria el seu primer gran salt de qualitat: “La Belén em va ajudar a obrir-me i fer-me veure les coses bones que tenia. Sempre em deia que li recordava una mica a ella”.

Després de jugar cedida el seu primer any de júnior al CB Lliçà d’Amunt, perquè al conjunt granollerí no hi havia equip, tornaria al CB Granollers i se n’aniria quan estava competint amb el sènior a Tercera Catalana. Havia rebut la trucada de Jordi Zamora per jugar a Primera Catalana al CN Caldes: “En Jordi i els seus germans Stanis i Marc em demanaven que tirés molt més”.

Al Bàsquet Femení Sant Adrià va créixer dues temporades amb Jordi Vizcaíno, el “millor” entrenador que l’ha dirigit. Una etapa “molt bonica” en què va acabar d’enamorar-se del bàsquet. “De sobte vaig passar a jugar amb jugadores de selecció. Vaig arribar superinnocent i ho vaig gaudir tant perquè tot eren novetats per a mi. La primera temporada vam pujar a Lliga Femenina 2! Era un somni! Feia dos anys estava competint a Tercera Catalana!”, comparteix, emocionada.

Com que Vizcaíno no comptava amb ella per al següent curs, Cobo va buscar un altre projecte ambiciós i guanyador, i va aterrar amb la seva amiga Àngels Farré al Joventut Les Corts de Sergio Manzano, “un tècnic exigent que pensa en el millor per a tu i l’equip”. Malgrat haver completat un curs perfecte, amb l’ascens a Lliga Femenina 2, i d’estar molt a gust al grup, l’entrevistada va prioritzar jugar a prop de casa i no destinar tantes hores als desplaçaments.

Així que va tornar al CB Granollers, aquest cop a Copa, i després faria un petit parèntesi abans de fitxar per la UE Mataró, on tant l’equip com els tres entrenadors que va arribar a tenir (Adrià Castejón, Àlex León i Dani Perdiguero) van confiar “plenament en ella”: “A la pista podia ser jo mateixa, anava caminant als entrenaments, perquè ja vivíem a Mataró, i el grup era meravellós”.

Sempre lluita contra les injustícies, com les que ha patit en alguns clubs en què les jugadores no tenien els mateixos recursos que els jugadors, sobretot pel que fa als horaris d’entrenament.

Graduada en Administració i Direcció d’Empreses (ADE), Cobo va trobar el seu camí professional especialitzant-se en la gestió de cooperatives: “L’economia social i solidària va molt més enllà del capital i posa les persones al centre”. A l’Esberla, consultores de gènere i cooperativisme, ella i la resta de l’equip acompanyen les organitzacions “perquè transitin cap a un model més just, igualitari i equitatiu”.