Àlex López i Isabel Rodríguez. Foto: I. Rodríguez
“El món s’atura quan comences a veure-li el cap, els braços… I quan, finalment, l’agafes, sents una emoció indescriptible i et canvien les prioritats per sempre. Quan ets pare, no t’importa dormir només dues hores ni aixecar-te els cops que calgui a la nit. És una etapa meravellosa i ni la Isabel ni jo volem que el petitó creixi…”, comparteix el base Àlex López (Barcelona, 1986), a qui les últimes setmanes li han passat volant. El 21 d’abril, a les 17.05 hores i a la Clínica Corachan, va néixer el seu fill Marc López Rodríguez, i just un mes després, el 21 de maig, l’entrevistat es va retirar com a jugador i a l’entitat del seu cor, el CB Santa Coloma, al Pavelló Juan del Moral i contra l’AE Minguella.
López tenia clar que era el moment ideal per penjar les botes, per la paternitat i perquè no volia arrossegar-se per la pista ni perjudicar a l’equip. “Malgrat els problemes de genoll que he patit aquest curs, m’he cuidat i he pogut acabar a un molt bon nivell. He escoltat el meu cos i he mirat per mi perquè potser podia haver forçat dues o tres temporades més, però… Quin seria el preu?”, es pregunta.
Fa temps que el colomenc s’havia plantejat la retirada. “Si parles amb els meus companys, et diran que cada curs els deia que me n’anava a final de temporada”, confessa, entre riures. El cop que hi va estar més a prop va ser després del seu últim curs a la UE Barberà (2012-2013). Se sentia “desubicat” en un grup molt jove que es prenia el com i el què de la competició d’una altra manera. Un sentiment que no li va impedir ser el jugador més valorat del seu grup de Copa Catalunya.
Un entrenament màgic
Si no va deixar el bàsquet com tenia previst, va ser per la proposta del seu amic Toni Suárez, en aquell moment entrenador del primer equip del CB Santa Coloma, que competiria a Segona Catalana: “Àlex, per què no vens un dia a entrenar-te amb l’equip? Així veus què et sembla i no deixes el bàsquet”. López s’ho va passar tan bé que en una setmana ja estava al grup. Alberto Torres, que en aquell moment era jugador, també va ser clau en la seva decisió.
“Sempre hem estat una pinya i l’objectiu mai ha estat pujar a Lliga EBA, però ens ha faltat una mica més d’ambició els anys que ho teníem molt bé per classificar-nos per a la fase d’ascens”, reconeix López, a qui la mort del seu cunyat, Ramon Rodríguez, el va “fer madurar molt” i valorar encara més les persones, els moments i el bàsquet. Gaudir més de la seva parella i ara mare del seu fill Marc, Isabel Rodíguez, a qui va conèixer al CE Montigalà, on ella era la directora tècnica i ell es va entrenar com a primer entrenador.
Fins aleshores havia estat sempre ajudant d’Albert Torres, el seu últim tècnic i amb qui repetirà rol el curs pròxim, ja al primer equip del CB Coloma, perquè vol mantenir el vincle amb el seu estimat bàsquet. López dirigeix ara el sots 25 del club, “un equip espectacular de pencaires”.
De petit, però, l’entrevistat era futboler, i jugava de defensa al Col·legi Maristes Sants-Les Corts. Va descobrir el bàsquet quan l’entrenador de l’equip de Carlos Huerta, un amic de la infància, li va preguntar si s’animava a jugar un moment perquè els faltava un jugador. Aquell cap de setmana també participaria en la diada de l’escola pel mateix motiu. Poc després, ja estava compaginant els entrenaments i els partits amb l’AEC Collblanc, on coincidiria amb “una molt bona generació”, i les antigues lligues internes de futbol del Barça. Quan el conjunt blaugrana el va voler fitxar, López va haver de triar d’esport: va guanyar el de la cistella.
Al Club Joventut Badalona, on competiria des de cadet B fins a júnior, va començar a veure pavellons “plens”. “Ens feien enviar-los les notes perquè miraven molt que rendíssim als estudis. Si la Penya és una de les millors pedreres, ho és perquè els i les professionals s’hi deixen l’ànima i et cuiden molt bé, i també perquè et fan persona”, enraona. El colomenc va estar a punt de marxar al CB Prat, que havia iniciat la seva vinculació amb la Penya. Com va veure que hi coincidiria amb dos bases molt bons, va pensar que tindria pocs minuts i va acabar marxant al CB Igualada de Jordi Martí, que ja l’havia dirigit a l’AEC Collblanc.
Amb 18 anys va aterrar en un vestidor sènior. “Venia de jugar molt a Badalona i vaig comprovar que hi havia jugadors que podien donar molt més que jo, per maduresa, per prendre millors decisions, per tot…”, confessa López, que després de dos anys a Lliga EBA va sentir que el millor era baixar un esglaó i jugar a Copa Catalana amb el CB Santa Coloma. Va ser la seva primera etapa al club.
El base va tornar a Lliga EBA de la mà d’un CB Mollet que acabava de pujar i havia mantingut quasi tota la plantilla. Van tenir “mala sort” perdent partits “per un o dos punts”, sobretot al principi de curs, i van salvar la categoria amb un vestidor “fantàstic”. Malgrat que la seva intenció era quedar-se, la proposta de la UE Barberà, on coincidiria amb el seu amic Àlex Arenas, ho va canviar tot. “Vam pujar dos cops a Lliga EBA. Va ser una època especial”, conclou López, que afronta una nova etapa com a pare i al bàsquet.
