Raúl Tamudo celebrant un gol de l’Espanyol. Foto: RCDE

El futbol català s’acomiada d’un dels grans. Dissabte passat el davanter colomenc Raúl Tamudo va fer públic un comunicat en el qual anuncia la seva retirada del futbol professional.

En un emotiu text que va publicar a les xarxes socials, Tamudo assegura que penjar les botes als 38 anys és “especial”. L’exfutbolista dóna les gràcies a tots els entrenadors que va tenir a la seva etapa al futbol base “perquè fan una feina impagable”, als entrenadors que va tenir com a professional, als seus companys, a les aficions, als seus representants i amics i fa un agraïment “en majúscules” per a la seva família, en especial per al seu germà Paco i per als seus pares.

Tamudo acaba la carta explicant que a partir d’ara dedicarà l’etapa que s’obre a la seva vida “a ser pare”, i que vol passar el màxim de temps possible amb el seu fill, i anar a Cornellà a veure el seu Espanyol.

TOT VA COMENÇAR AL CD MILAN
Històricament, la Grama ha estat un notable planter del futbol català, i per l’equip han passat futbolistes com Oleguer Presas, Curro Torres o l’actual lateral de la Reial Societat, el també colomenc Alberto de la Bella.

Però, contràriament al que molta gent creu, aquest no és el cas de Raúl Tamudo. El davanter va fer les seves primeres puntades a la pilota a la seva escola abans de fitxar pel CD Milán. L’any 1992 l’Espanyol va fixar-se en un Tamudo que aleshores tenia 15 anys i, com explica Tomàs Guasch en la biografia del jugador Ànima de carrer, Josep Maria Manel Casanova el va fitxar a canvi d’una bossa de pilotes. I com se sol dir, la resta és història.

Dos anys després del fitxatge del davanter pel club blanc-i-blau, la UDA Gramenet va fusionar-se amb el CD Milán.

BARCELONA, DONOSTI, MÈXIC
Després de quatre temporades a la base de l’Espanyol, Tamudo debuta a Primera en un Hèrcules-Espanyol el dia 23 de març de 1997. Els periquitos necessitaven un gol per certificar la permanència a Primera. El jove de 19 anys va marcar al minut 89 i va començar una història d’amor que s’allargaria durant 14 temporades, que deixen uns números per espectaculars: 340 partits i 129 gols en lliga, que el converteixen en el màxim golejador català de la història de la Lliga. Tamudo també va guanyaria dues Copes del Rei (1999-2000 i 2005-2006) i la medalla de plata als Jocs Olímpics de Sydney 2000.

A l’agost de 2010 va fitxar per la Reial Societat, on s’hi va estar una temporada, on va marcar 7 gols en 31 partits, i l’estiu següent va marxar a Madrid per jugar un curs al Rayo Vallecano, on, com 14 anys enrere, va salvar l’equip del descens amb un gol contra el Granada.

Amb 34 anys decideix marxar al Pachuca mexicà, però després de 9 partits torna a casa. Cinc mesos al Rayo i dues temporades al CE Sabadell van posar el punt final a la carrera d’un dels més reconeguts esportistes colomencs.

HOMENATGE PERICO
Dilluns, l’Espanyol va fer públic un comunicat on explica que homenatjarà Tamudo. L’ex-futbolista farà el servei d’honor a l’Espanyol-Madrid d’aquest dissabte, i el president blanc-i-blau, Joan Collet, ha assegurat que farà una petició oficial a la Generalitat perquè li concedeixi la Creu de Sant Jordi.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram