Diego Martínez és sincer

“Soc com veus, clar i transparent. Als jugadors i jugadores no els prometo res que no pugui complir, i vull que ens ho diguem tot i no fem una muntanya d’un granet de sorra. Per a mi la coherència i la relació fluida són vitals en qualsevol context de la vida”, es retrata a través de la pantalla Diego Martínez (Montevideo, Uruguay, 1986), nou entrenador del primer equip masculí i de l’infantil masculí del CB Esparreguera, i que, en principi, també dirigirà un altre equip de les categories inferiors. Parlem per Zoom l’últim divendres de maig, a les tres de la tarda de Catalunya i les deu del matí al seu país. En aquell moment l’entrevistat estava en plena mudança mental i física.

Martínez necessita conèixer bé les persones i les seves històries, i per això em pregunta sobre el meu amor pel periodisme, l’esport i el bàsquet en particular. S’expressa amb tranquil·litat i molts detalls, i en un català perfecte. Des que va aterrar-hi amb 21 anys, ha fet molta carrera a Catalunya.

“A tot arreu tens bàsquet. El que canvia és la manera d’entrenar, el dia a dia i la cultura, i moure’t és molt interessant perquè et fa ampliar la mirada, adaptar-te a noves circumstàncies, desenvolupar altres aspectes…”, defensa l’uruguaià. Ho diu amb coneixement de causa, perquè aquí ha dirigit a la UE Sant Cugat, el Círcol de Badalona, el Bàsquet Manyanet Molins i el CB Sant Nicolau, i a Menorca, el CB Ponent. La seva última experiència ha estat a Chile, al CB AB Temuco, i ha entrenat a Itàlia, on també organitza el seu campus d’estiu, l’Always basketball & College Basketball, amb un dels equips de formació de referència al país, i a Uruguay, on es va formar com a jugador al Club Atlético Aguada.

“A Esparreguera es respira bàsquet”, celebra, orgullós, Martínez, que va acceptar al moment el repte de Josep Velasco, el director esportiu. “En Josep fa créixer els clubs. M’encanta treballar amb ell pel seu talent, ambició i professionalitat, i perquè és molt bona persona”, comparteix l’entrevistat, que vol jugadors “competitius i bons jans”. “Als esportistes que he trucat els he explicat la nostra direcció, el camí, com jugarem, la metodologia de treball i dos o tres punts clars del que volem d’ells”, afegeix.

A Lliga EBA?

“Estem muntant un equip que a Supercopa sigui favorit per l’ascens, que és l’objectiu, i amb la idea que pogués mantenir-se amb tranquil·litat a Lliga EBA. Perquè potser, si hi ha alguna renúncia de plaça per motius econòmics, acabem entrant a EBA”, exposa l’entrevistat. L’equip serà força continuista, amb molts jugadors de la casa, i s’estan madurant algunes incorporacions mentre s’espera la resolució sobre en quina categoria competirà. Durant la temporada, l’uruguaià anirà fent scouting de jugadors de Primera Catalana a Lliga EBA per al futur.

Li encanta el so i el sentit del verb construir, i creu en els projectes com a processos i no com a canvis de cromos. Fitxa esportistes amb la idea que hi puguin competir almenys tres cursos i vol una estructura de treball “el més professional possible”. “Quan estiguem a Lliga EBA, en algun moment ens haurem de plantejar anar més amunt o, almenys, intentar-ho”, exposa Martínez, que entre els objectius enumera que el sènior femení vagi pujant de categories i el CB Esparreguera es converteixi en un “club de formació de referència a la zona”. “Estic convençut que, amb el temps, podem fer coses importants. A poc a poc i bona lletra. És un projecte ambiciós i també m’ocuparé de dos equips de formació”, exposa.

Dies després de la conversa, el club va anunciar la implementació de noves àrees en el seu bàsquet base. Així, Bet Masallera, Josep Velasco i Robert de Armas formaran part de l’àrea de coaching esportiu i desenvolupament personal, Mireia Pérez, de la fisioteràpia i quiromassatge, i Jofre Gobern, nou tècnic del sènior femení, de la de preparació física. “Els jugadors i jugadores i els tècnics rebran un suport integral per al seu creixement personal i esportiu, garantint un millor rendiment físic, una millor gestió emocional i un enfocament més complet cap a l’èxit esportiu”, sosté l’entitat.

A Martínez li encanta connectar amb les persones i per fer-ho millor necessita el seu espai i silenci, que solia trobar al Parc del Clot de Barcelona quan vivia a la zona. Al barri de Sants no va acabar de trobar el seu espai perquè es passava gran part del dia fora de casa, primer compaginant el bàsquet amb altres oficis, i després amb l’esport de la cistella com a ocupació exclusiva. Va començar a viure a Viladecans.

S’estima Montevideo, la capital de l’Uruguay és una ciutat de molts contrastos on es concentra gairebé un terç de la població del país: “Hi ha barris amb molt de moviment i altres on no hi ha ningú. M’hi trobo molt a gust. En general, és tranquil·la, però d’un moment a un altre es pot generar alguna situació violenta, com es veu en l’esport”.

Dels esportistes uruguaians es destaca sempre la seva competitivitat. Martínez, però, fa un matís important: “Sembla que la filosofia sigui guanyar o morir, i que si no guanyes, el camí no valgui per res. Aquí, quan el partit es complica, pot passar qualsevol cosa. A Catalunya es competeix molt bé, amb valors esportius”.

A Montevideo es concentra el bàsquet professional del país, i és molt fàcil veure pel carrer samarretes dels diferents equips. Hi ha ambient de bàsquet, com a Badalona, on és l’esport que més batega amb diferència. A Martínez el va marcar per sempre el pas de jugador i entrenador pel Círcol. “Van ser temporades plenes d’experiències, aprenentatges i molts partits, perquè acabava un entrenament i, com els companys i companyes, potser me n’anava a veure’n un altre al CB Sant Josep o a la Penya. Volia consolidar-me com a tècnic. Les famílies dels nens que entrenava veien molts matxs durant el cap de setmana. És un ambient únic que et fa estimar encara més aquest esport”, conclou, orgullós.