Christian Alarcón

Christian Alarcón, defensa del CE Mataró, durant un partit. Foto cedida

“Sense el futbol no seria feliç. Molts cops entreno sol perquè ho necessito, en gaudeixo i no vull deixar de créixer i millorar. Continuo sent aquell nen que només volia jugar amb la pilota i s’inventava porteries i terrenys de joc a tot arreu”, confessa Christian Alarcón (Sabadell, 1995), lateral esquerre del CE Mataró.

Autèntic i enèrgic, Alarcón és pura força de voluntat. Mai es dona per vençut. “La meva vida és una lluita constant a dins i fora del camp, i ningú m’ha regalat res. Les meves victòries són fruit de la passió i l’esforç”, es retrata.

“La meva vida és una lluita constant a dins i fora del camp, i ningú m’ha regalat res”, diu

Ara té altres prioritats, com les oposicions a bomber, però l’entrevistat va ser model durant un temps. “No és un ofici gens fàcil perquè a darrere hi ha molta preparació i viatges. Has d’encaixar en el perfil de la productora. No es tracta de ser més guapo o més lleig”, enraona el sabadellenc, que ha aparegut a diversos anuncis i en una pel·lícula anglesa.

Algunes de les seves millors escenes futbolístiques les va viure a Primera Catalana amb el CF Montañesa, “un club històric i molt familiar en què tothom em va acollir molt bé, i vaig aprendre molt de cada company”. Amb Toni Pérez com a entrenador va tenir força minuts i es va sentir important. “M’encanta anar a la Bombonera perquè hi tinc amics jugant i m’hi sento un més. A la Monta vaig gaudir d’una de les meves etapes més especials per com em sentia a la gespa i pe