Amor per les bitlles catalanes

“Sempre faig les fotos amb el mòbil, però si vols, puc ajudar-te i intentar fer-les amb la teva càmera”, s’ofereix Hugo Rodríguez (Badalona, 2016). És un bon jan amb ganes d’ajudar i aprendre, i li encanta observar. “Crec que no guanyaràs…”, em diu, amb la sinceritat pura dels infants, després del meu pitjor llançament. El bitllot cau desviat i molt lluny de les bitlles.

A la següent temptativa tombo cinc de les sis bitlles plantades. “Bitlla! Has fet bitlla!”, crida, entusiasmat, l’Hugo. Perquè a les bitlles catalanes fer bitlla són 10 punts -la màxima puntuació- i tombar-les totes -fer llenya- es premia només amb sis. Si en fas caure entre quatre i una, sumes un punt per cada peça tombada. “Jugo de tant en tant amb amics i reconec que he de millorar força la punteria”, enraona el petit, l’espectador més jove de l’entrenament del Club de Bitlles Termites Llefià, a Badalona.

Els seus germans Manu i Íker, el pare, Manuel, i el tiet Pedro són grans bitllaires i juguen al club. “Segur que l’Hugo competirà també amb les Termites”, pronostica Manolillo Fuentes (Utrera, Sevilla, 1955), que va descobrir les bitlles catalanes gràcies al seu amic Miguel Lecina, un altre jugador de l’entitat. “M’encanta superar-me a mi mateix i fer bitlla. Soc molt afortunat de tenir uns companys tan increïbles i divertits, i de poder compartir aquests moments amb la meva dona”, celebra el Manolillo.

Elisenda Gálvez (Badalona, 1960) somriu. Fa cinquanta anys que estan junts. El matrimoni també es compenetra molt bé en les bitlles catalanes i s’ha classificat amb la puntuació més alta per a la gran final del Circuit de Parelles Mixtes, que se celebrarà el 2 de juny a Sant Llorenç de Savall. “Sempre volem donar la nostra millor versió i assumim que la sort també juga un paper molt important. Si ho fem bé, fantàstic. Si no és així, un altre dia tindrem més oportunitats”, resumeix l’Elisenda.

L’objectiu de les bitlles catalanes és tombar cinc de les sis bitlles plantades amb el llançament d’un a tres bitllots o birlots, que són cilindres tornejats, preferentment de fusta d’alzina, i que també poden ser de fibra. Les bitlles s’han de plantar amb una plantilla de plantada, que les distribueix en dues fileres de tres.

Una partida de bitlles catalanes és de nou tirades per jugador/a, repartides en tres rondes de tres tirades -en competicions individuals o per equips. En el cas de les competicions per parelles, els llançaments s’intercanvien. Una pista de bitlles ha de tenir 16,50 metres de longitud, 1,75 d’amplada mínima i 2 de màxima.

L’objectiu de les bitlles catalanes és tombar cinc de les sis bitlles plantades amb el bitllot

Aquest esport m’atrapa de seguida. Enric Feliu (Barcelona, 1968), responsable de comunicació del Club de Bitlles Termites Llefià, em guia amb paciència: “Has llençat curt i una mica alt. No et preocupis, apunta cap a les bitlles i llença més fort i sense por”.

Faig els primers llançaments agafant el bitllot pel mànec i són un desastre. Quan provo amb un tir de cos o horitzontal, faig bitlla de seguida. El bitllot també es pot llençar per la base. Cadascú ha de trobar la seva tècnica.

“El millor llançament ha de ser còmode i sortir de la mà a l’alçada del pit perquè et permetrà controlar millor la seva trajectòria”, descriu Joan Legua (Barcelona, 1967), el president del Club de Bitlles Termites Llefià, ja al local que l’entitat comparteix amb el Club Petanca Sant Antoni de Llefià i ubicat a uns metres de les pistes, a la Rambla Solidaritat, s/n.

Hi ha retalls de diaris, trofeus, bitlles, bitllots i, sobretot, molts records. Com l’inoblidable 2013, quan van ser l’entitat de bitlles catalanes que va guanyar més medalles amb la seva pedrera. “La canalla sol jugar amb els pares i mares, però quan creixen ho solen deixar pels estudis. Hem de trobar la fórmula perquè molts més continuïn amb nosaltres”, exposa el president.

Viatja a un moment clau, al dia que el Manu, monitor d’Educació Física de l’Escola Rafael Casanova, els va fer una pregunta directa a ell i altres pares i mares d’alumnes del centre: “Què podríem fer per al Dia de la Cultura?” “Bitlles catalanes”, va proposar l’entrevistat, que havia descobert aquesta disciplina gràcies al seu germà Marcel. Aquell va ser el punt de partida perquè Eva Ruiz, la dona d’Enric Feliu, José Fernández, María Victoria González, l’eterna tresorera, i Legua creessin el club. Era 2008.

Un jugador carismàtic

A tots quatre els va costar convèncer José García, “un home molt carismàtic que va fer molt pel barri”, perquè provés les bitlles catalanes. “Sempre ens repetia que era massa gran per fer-ho i quan es va animar, no va deixar de jugar fins a quasi l’últim dia”, afegeix, emocionat, el president.

El club va renunciar dos anys consecutius a competir a Primera Divisió, on la distància de llançament per als homes és d’11,5 metres -9,5 per a dones-, perquè el José no podia llençar més de 10,5 metres, la distància indicada a Segona i Tercera Divisió per als bitllaires de 80 anys o més, com era el cas del José -8,5 metres per a les dones d’aquesta franja d’edat.

A la Lliga alternativa, que té un reglament semblant al federatiu, es llença des d’on es pot

Amb el temps, i amb l’objectiu d’afavorir un esport “més inclusiu” i adaptat a més realitats, el Club de Bitlles Termites Llefià va decidir crear una nova competició amb un reglament semblant al federatiu, però en què tothom llencés des de la distància que pogués. La Lliga alternativa es va fer realitat i gràcies també a l’impuls dels altres fundadors del torneig: el Club de Bitlles Sagrada Família, el To-K-Fusta badaloní, el Club de Bitlles Viladecans, l’Associació de Bitlles Catalanes ‘Va, tornem-hi!’ (Palau-Solità i Plegamans) i el Club de Bitlles Can Folguera (Santa Perpètua de Mogoda). Aquest últim no ha arribat a competir-hi per manca de jugadors. El pròxim curs el torneig, on també juga l’AE Ponent (Granollers), tindrà dos nous equips: el Club de Bitlles Cerdanyola i els Trencabitlles, del Poblenou.

A la Lliga alternativa també pot competir un equip que es presenti amb menys de quatre jugadors, que sol ser el mínim que s’exigeix en les competicions federatives. “Si, pel que sigui, algun equip o alguns equips es presenten amb menys bitllaires, podran competir amb els reserves dels altres conjunts, que es distribuiran per sorteig. Aquell dia el jugador o jugadora sumarà punts per al seu equip provisional i també en el seu compte particular, per poder aspirar a ser el millor bitllaire al final de temporada”, matisa Legua.

Una bona ocasió per fer un tastet de bitlles catalanes és el primer dissabte de mes, quan hi ha portes obertes al club. També el Dia del Micaco, en aquest cas a Torre Mena i participant en un torneig obert a tothom, creat per les Termites de Llefià i per la Comissió de Cultura de Llefià el 2012 i que està integrat a la comissió alternativa de les Festes de Maig. Aquest any és el 19 de maig i, com sempre, es premiarà als tres millors equips, i l’equip més alegre i divertit rebrà el Premi Micaco.

“Fa molts anys que quan hi ha humitat o ha plogut, encara que sigui poc, els llums de les pistes de dalt fallen força o no funcionen, i necessitem que els reparin o els canviïn. I més endavant ens encantaria que cobrissin les pistes. No és una despesa tan elevada i hi ha subvencions per assolir-ho”, exposa el president.

Les Termites de Llefià són inesgotables i pioneres. Amb la Comissió Unitària del 8M van muntar el primer torneig feminista federat de bitlles catalanes -aquest any n’organitzaran la tercera edició-, i amb la Plataforma TDAH de Badalona, el primer campionat solidari del Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH). També participen en la Marató de TV3 -ara 3Cat-, han col·laborat amb la Fundació Arrels i són un dels protagonistes del Badasport, on el 24, 25, 26, 29 i 30 d’abril, i al parc de Montigalà, escolars de Badalona tastaran les bitlles catalanes, com és habitual.

“Estic molt orgullós de com lluitem per difondre aquest esport a la nostra ciutat, i t’asseguro que, tard o d’hora, a Badalona hi haurà una lliga escolar de bitlles catalanes”, em promet Legua abans d’acomiadar-nos.