Dolors Sabater ens visita dilluns a primera hora de la tarda a la redacció. L’exalcaldessa i candidata de la coalició de Guanyem i ERC encara confia en la possibilitat d’arribar a un acord d’esquerres que pugui disputar el govern a Albiol. Ara bé, avisa que “no tot s’hi val” i que no pactaran amb el PSC a qualsevol preu.

El PSC ja ha dit que no la votarà per ser alcaldessa. Això vol dir que Albiol serà alcalde?
El senyor Pastor s’equivoca plantejant això com si fos una partida d’escacs. Estem davant el govern de la ciutat i no es tracta només de saber qui serà l’alcalde o l’alcaldessa, sinó que es tracta també de saber amb quin programa i amb quins acords es governarà. Ja ho vaig dir: el PSC ha d’escollir i ha de saber en quin costat està. Si vol governar amb el suport del PP, sigui Albiol alcalde o Pastor, o si entoma la possibilitat d’articular una alternativa d’esquerres. No estem parlant de la persona, sinó de quin programa s’aplicarà.

Si el problema no és la persona, estarien disposats a investir Álex Pastor per poder formar un govern d’esquerres?
D’entrada això està descartat, perquè nosaltres volem continuar la feina que va començar el govern del canvi, la qual el senyor Pastor va interrompre amb la moció de censura.

Per tant, encara confia en la possibilitat que els socialistes acabin votant per vostè?
El que vam demanar nosaltres és poder negociar. Vam dir que no hi hauria línies vermelles. El que no es podia fer a quinze dies del ple d’investidura era posar unes decisions inamovibles que no permetien res, com va fer el PSC. Celebrem que s’hagi obert a negociar. D’entrada, el que nosaltres volem és liderar aquest canvi i restablir les polítiques de transformació de la ciutat, però hem de parlar. Sabem que no hem obtingut prou majoria per fer-ho sols i, per tant, jo crec que tothom ha de ser humil respecte dels resultats que ha obtingut.

Si no hi ha línies vermelles, estaria disposada a partir-se l’alcaldia amb Pastor dos anys cada un per aconseguir el seu suport?
No tot s’hi val. Hi ha persones que ens estan dient que potser és millor deixar governar Albiol, que s’enfronti a no poder complir les promeses que ha fet, que el puguem desemmascarar i que es vegi qui hi ha darrere d’aquest venedor de fira. És una opció que alguna gent ens demana que valorem.

I ho estan fent?
El que vull dir és que, quan nosaltres diem que de cap manera volem que la ciutat estigui governada pel PP, tampoc és a qualsevol preu. Perquè si resulta que està governada per algú que fa el mateix que faria el PP, doncs… Parlem-ne, no?

Vostè acaba de dir que “no tot s’hi val”, però s’ha arribat a plantejar la possibilitat de renunciar a ser alcaldessa i presentar la candidatura d’algun altre membre de La Badalona Valenta, per exemple Oriol Lladó, si d’això depengués el vot del PSC?
Això és ciència-ficció. D’entrada, legalment no és tan senzill. Només poden ser alcaldables els caps de llista. Per tant, per fer una cosa així jo hauria de renunciar a l’acta de regidora i que el PSC estigués disposat a fer alcalde un membre d’ERC i no Dolors Sabater. Quina diferència hi hauria pel que fa al contingut? Amb tot, això en aquests moments és una ciència-ficció que no s’està plantejant ningú.

Els equips negociadors dels dos partits van començar divendres els contactes a la recerca d’un acord de govern. Com va anar?
La sensació que va quedar és que, com a mínim, hi ha la possibilitat de començar a parlar. La ciutat necessita responsabilitat per tirar-la endavant. Sobretot perquè és preocupant que, en una ciutat com la nostra on calen polítiques socials importants, la dreta segueixi atraient tants vots. Això és una contradicció i en som tots responsables. Totes les organitzacions hem de fer una anàlisi de tot el que està passant a la ciutat i no hem d’alimentar aquest fals relat que la dreta solucionarà els problemes de desigualtats que té la ciutat. En aquest sentit, amb el PSC hi ha sintonia respecte de les necessitats de la ciutat.

Si hi ha aquesta sintonia, això ratifica que el quid del conflicte és qui ocuparà la cadira de l’alcaldia, no és així?
El PSC ha agafat aquesta postura des del començament. Nosaltres enteníem que responia a un acord amb el PP i que, per tant, la seva manera de complir-lo era no articular una alternativa i donar-nos la culpa a nosaltres si el govern queda en mans del PP perquè no hem volgut votar Pastor. Ara la novetat és que, malgrat que cadascú mantingui la seva postura, ja estem en una taula en la qual hi ha totes les postures.

Què ofereixen al PSC per convèncer-lo?
No estem encara en aquest nivell. Ells han d’aterrar i saber que no n’hi ha prou amb dir “Jo soc l’alcalde, voteu-me!”. Què passarà després si nosaltres no estem d’acord amb el cartipàs ni amb els consells d’administració de les empreses municipals? Amb qui els pactaran? Amb el PP? Estaran governant en realitat el PP i el PSC? Aleshores potser l’alcalde ha de ser el del PP i deixem de fer comèdia.

“Pastor s’equivoca plantejant això com una partida d’escacs”

Realment està sobre la taula la possibilitat de deixar que Albiol governi i es desgasti?
Se’ns ha plantejat, i entenc les persones que ho demanen, però també penso que és una postura molt perillosa. Estem parlant d’un partit que té molt poder, molts mitjans al seu servei i que quan governa… Com ho diré? Nosaltres sabem com ens vam trobar l’Ajuntament quan vam entrar-hi… Bé, falten dies. L’important és que ara hem pogut començar a parlar. Al principi el missatge que donava el PSC era que no calia seure, però això ha canviat. Hem de seure i hem de saber què tenim damunt la taula per veure què és el millor per a la ciutat.

La situació és molt complexa, ja que sembla que cap partit vol cedir per formar un govern alternatiu al d’Albiol. La coalició de Guanyem i ERC no tenia precisament l’objectiu d’evitar que passés això?
És evident que al què aspiràvem nosaltres era que la distància amb el PP fos més curta i concentrar una mica més el vot útil d’aquest front d’esquerres, justament per tenir més facilitats a l’hora d’articular una alternativa. Hem aconseguit ser la primera força d’esquerres, però ens ha faltat un millor resultat que ens ho hagués posat més fàcil.

Creu que l’estratègia ha estat encertada?
Sí, perquè la posició que tenim, de ser la força d’esquerres més votada, només era possible anant junts. Si anàvem separats era molt difícil que qualsevol grup sol, malgrat tenir millors resultats que el mandat anterior, es pogués erigir com a força més votada o pogués disputar les eleccions a Albiol. Perquè el col·lapse que va provocar la moció de censura va fer que les coses comencessin a empitjorar durant l’últim any i això afavoria el PP.

Això explica que el PP no només hagi guanyat, sinó que hagi augmentat en vots i regidors?
Cal tenir en compte que el PP s’ha menjat el regidor de Cs i tots els votants de Vox. També hi ha un vot prestat del PSC cap al PP que no ha tornat. Segurament el PSC esperava recuperar-ne més, però el fet que impulsés la moció de censura conjuntament amb Albiol va ser com dir als seus votants que tant és votar el PP que el PSC, perquè ambdós són capaços de fer mocions per treure governs d’esquerres. Evidentment, l’efecte Pedro Sánchez i la visibilitat de l’alcaldia l’han ajudat. De fet, Pastor ha estat tot un any fent campanya des de l’Ajuntament. Però dos regidors més tampoc són el que es podia esperar, sobretot si mirem el que ha passat a les ciutats veïnes.

Creu que la direcció nacional del PSC influirà en la decisió que es prengui a Badalona?
És una possibilitat, però seria trist. El que ens agradaria és que, quan es parli de Badalona a nivell nacional i estatal, es pensi en les inversions que necessita la ciutat, que està abandonada, i no només es tingui en compte quan estratègicament els interessa pels seus canvis de cromos.

Potser el que passi a Barcelona també hi pot influir. Si vostè fos Ada Colau, acceptaria els vots de Manuel Valls per ser alcaldessa?
D’entrada, el que m’imaginava és que buscarien la manera d’entendre’s ERC i Barcelona en Comú, perquè és el marc en el qual estem treballant nosaltres a Badalona. Acceptar els vots de Ciutadans o de Valls, que ha estat una persona amb polítiques clarament xenòfobes i de segregació etnicista, és una cosa que em xoca molt. Però cada ciutat és diferent i tinc tot el respecte per a Ada Colau i per la dificultat de la decisió que ha de prendre.