Albiol: “Els veïns de Badalona no entendrien una moció de censura”

Xavier García Albiol ens rep al Viver poques hores abans de l’ensurt del desmai. En aquest moment se’l veu en plena forma, però certament atabalat. Ens ha hagut d’avançar l’entrevista a última hora perquè se li ha complicat el matí i després haurà de marxar amb presses. Sense mascareta –recorda que va passar el coronavirus i assegura que té anticossos–, l’alcalde de Badalona (PP) no defuig cap pregunta ni es mossega la llengua amb ningú.

Just després de ser investit de nou alcalde de Badalona el passat mes de maig va dir a Línia Nord: “L’escenari d’una moció de censura el descarto totalment”. Segueix pensant el mateix?
És una situació que des d’un punt de vista numèric es pot produir, però és evident que si els partits de l’oposició, després de com ha funcionat la ciutat els darrers cinc anys, es plantegessin aquest hipotètic escenari, voldria dir que viuen en una realitat paral·lela al que pensa la gent de Badalona.

Ara ja no ho descarta, però.
Jo crec que és un escenari que no es produirà, però és cert que el meu és un govern en minoria i l’oposició suma més que nosaltres. Per tant, numèricament es podria plantejar. Però insisteixo: si els partits de l’oposició tinguessin aquesta temptació, crec que el 2023 els veïns situarien cadascú al seu lloc.

“Els partits de l’oposició viuen en una realitat paral·lela”

La setmana passada vam veure una nova mostra d’unitat de tota l’oposició en contra seva, en aquest cas per la situació de la Guàrdia Urbana. Sembla que s’estan estrenyent els llaços entre la resta de partits i la moció de censura és menys impensable.
Se la podrien plantejar avui mateix, però a mi em sembla que els veïns de Badalona no entendrien aquesta situació d’inestabilitat. Un partit ha d’intentar governar quan té un projecte de ciutat. Ja s’ha demostrat els darrers cinc anys que, quan el teu únic projecte és anar en contra d’aquell que ha guanyat les eleccions, la situació es va deteriorant i qui acaba pagant-ne les conseqüències és la ciutat i el conjunt dels veïns. En quatre mesos de mandat hem fet molt més que els anteriors governs en cinc anys. És una realitat objectiva.

L’oposició li diria el contrari i, per tant, com a mínim és opinable. De fet, han forçat un Ple extraordinari on el reprovaran i demanaran la dimissió de la regidora de Seguretat, Irene González. Té pensat cessar-la?
Irene González està fent una feina espectacular al capdavant de la Guàrdia Urbana. Està aconseguint situar-la al nivell que es mereixen els veïns de Badalona. Està fent molt bé la seva feina. Ha aplicat tots els protocols anti-Covid a la Guàrdia Urbana i la prova és que no s’ha rebut cap mena d’inspecció, sinó tot el contrari. Ella mateixa ho ha explicat i ho tornarà a fer el dia que se celebri aquest Ple municipal i s’evidenciarà que aquest govern ha treballat i que està actuant, a diferència, per exemple, d’un PSC i d’una CUP que van deixar la Guàrdia Urbana totalment desmantellada.

“La gran tragèdia és que no hi ha un projecte alternatiu al nostre”

L’oposició creu que la regidora “ha posat en risc” la integritat del cos policial i dels seus agents i que “ha mentit sobre els protocols de contenció del virus”.
I jo insisteixo: s’ha fet una feina molt correcta, del tot encertada i s’han pres totes les mesures. El nivell d’infectats dins de la Guàrdia Urbana no és superior al que s’està produint a altres policies locals de Catalunya o de la resta de l’Estat. La feina ha estat escrupolosa. No hem de confondre l’actitud d’un dels molts sindicats que hi ha a l’Ajuntament de Badalona amb el tot. De fet, amb la resta la col·laboració és total i no hi ha cap mena de queixa significativa.

Vol dir que el Sindicat de Funcionaris de Policia, que és al qual fa referència, té algun interès particular?
Em sembla que el portaveu d’aquest sindicat vol jugar a fer política. Es va presentar a les eleccions municipals en una candidatura, no va treure més de l’1% dels vots i ara de vegades confon els seus interessos polítics amb el que ha de fer un sindicat, que és actuar amb responsabilitat, sobretot en aquests moments tan complicats. El que denuncien en moltes ocasions no obeeix a la realitat.

S’ho inventen?
Jo defenso les xifres que es donen des de l’Ajuntament i aquesta és la realitat. Repeteixo, aquestes queixes en concret només venen per part dels partits de l’oposició i d’un sindicat molt determinat que té unes circumstàncies singulars.

Més enllà d’aquest sindicat, no deixa de sorprendre que el primer cop en aquest mandat que el Ple el reprovarà sigui per un tema relacionat amb la seguretat, una de les seves banderes.
Això és l’evidència més clara que els partits de l’oposició viuen en una realitat paral·lela al que de debò està passant a la ciutat. Nosaltres estem transformant la Guàrdia Urbana, hem endreçat des d’un punt de vista laboral la situació en què es trobava, hem creat la policia de barri que patrulla a peu, les pròximes setmanes presentarem la Unitat d’intervenció immediata, l’Omega…

Les pròximes setmanes?
Sí, presentarem l’Omega abans de finals d’any amb tota seguretat.

Ha patit aquests primers mesos de mandat veient com la crisi està colpejant la ciutat?
Sí. Em té molt preocupat la situació econòmica i social que estem vivint. La ciutat, de fet, està patint.

“El portaveu del Sindicat de Funcionaris de Policia vol jugar a fer política”

Pateixen, per exemple, les famílies del bloc enderrocat del Passatge de la Torre, a la Salut. Per què no s’ha pogut trobar una solució per a aquestes famílies?
Se’ls ha trobat una solució durant gairebé un any, però l’Ajuntament no pot estar pagant de manera vitalícia una vivenda i les despeses de manutenció a unes famílies que, tot i que han perdut el seu habitatge, els que són propietaris tenen uns drets edificables en aquest terreny i els que són llogaters han tingut temps suficient per buscar una alternativa.

Des de l’oposició li han retret falta d’humanitat en aquest cas.
L’Ajuntament ha sigut molt generós durant gairebé un any. Ha fet més del que li pertoca. Seguir dedicant diners exclusivament a unes poques famílies, quan ja hi hem destinat més de 300.000 euros i tenim una llarga llista d’espera de persones que necessiten ajuda perquè estan en una situació igual o pitjor, crec que és una tremenda injustícia social. Si els partits de l’oposició entenen que l’Ajuntament ha d’estar pagant de manera indefinida els lloguers i el menjar d’aquestes famílies, jo no considero que sigui just.

Parlant dels partits de l’oposició, el passat mes de maig deia que estava convençut que “quan siguin capaços de resoldre les seves crisis internes es posaran a treballar al costat del govern”. Quin balanç en fa, en aquest sentit?
Crec que la majoria d’ells són conscients del moment complicat que estem vivint i en algunes decisions hem anat en la mateixa direcció. Hi ha un cert consens, però segueixen instal·lats en el seu microclima. Es retroalimenten entre ells, confonen la realitat de Badalona amb el Twitter i només estan preocupats per intentar desgastar el govern. Però crec que s’equivoquen, perquè el que esperen d’ells els veïns és que siguin capaços de presentar un projecte alternatiu al nostre. Aquesta és la gran tragèdia d’aquesta ciutat: que no hi ha un projecte engrescador alternatiu al nostre. A mi m’agradaria poder debatre amb la resta de partits sobre un model de ciutat, però això no es produeix perquè l’únic que hi ha en la majoria d’ocasions és un ‘no’ pel ‘no’.

Vostè deia que volia “restablir ponts”, però sembla que els ponts estan més trencats que mai.
Nosaltres som el govern que està dialogant més amb l’oposició dels darrers cinc anys. Tenim reunions amb l’oposició gairebé cada dia, però aquests partits es perden entre els arbres i això no els deixa veure el bosc. I a mi m’agrada veure el bosc, no pas estar discutint si un arbre és més alt que un altre. A mi em preocupa el bosc. I el bosc, en aquests moments, és la situació d’excepcionalitat i com la gestionem.

On sí que sembla que es posaran d’acord govern i oposició és amb la CACI, que podria acollir la seu de l’Institut de Recerca en Energia. Està lligat, aquest acord?
Es tracta d’un principi d’acord que ara ha de seguir uns passos. Hi ha un consens generalitzat a Badalona que aquest edifici no pot seguir 15 anys més buit i que s’ha d’omplir amb un projecte d’un valor qualitatiu important. I hem estat capaços, conjuntament amb la societat civil, de trobar-li una alternativa i ara el que cal és posar-hi fil a l’agulla. Començarem pel Ple d’aquest mes fent una ampliació d’usos que permeti, com a mínim urbanísticament, la instal·lació d’aquesta activitat o d’una de similar en aquest edifici.

“El PSC i la CUP van deixar la Guàrdia Urbana totalment desmantellada”

Un altre dels grans projectes de futur és el PDU de les Tres Xemeneies. Vostè defensa que significarà un “salt qualitatiu” en un espai molt deteriorat, però també hi ha col·lectius en contra.
Jo crec que és un projecte que significarà un abans i un després per a la façana marítima de Badalona i Sant Adrià de Besòs. Permetrà endreçar, des d’un punt de vista urbanístic però també qualitatiu, un espai respecte al qual, durant molts anys i lamentablement, les dues ciutats han viscut d’esquena. I la prova més clara que és un projecte bo és que l’Ajuntament de Badalona, el de Sant Adrià i la Generalitat anem en la mateixa direcció.

A l’últim Ple es va consensuar una declaració per defensar que el Pla Director d’Infraestructures de la Generalitat inclogui l’arribada del metro a Can Ruti. És optimista, en aquest sentit?
Per aconseguir grans projectes s’han de lluitar amb molta antelació. Que pugui arribar el metro a Can Ruti no és un projecte ni a curt ni a mitjà termini, però potser d’aquí a uns anys es pot convertir en una realitat. Com a alcalde, cal compaginar la gestió dels problemes del dia a dia amb una visió de projectes a llarg termini.

Té bona relació amb la Generalitat?
La relació amb les diverses conselleries és molt bona. La col·laboració és absoluta. Amb Territori, per exemple, parlem cada setmana i hi ha molt bon feeling. Però també amb Interior, Salut…

“Seguir pagant a les famílies del Passatge de la Torre és una injustícia social”

Parlant del dia a dia que citava abans, des de l’oposició s’insisteix a reclamar més ajudes per a la restauració, com l’exoneració de taxes o una campanya de promoció. Ho té previst?
Pròximament portarem a aprovació un paquet d’ajuts d’un milió d’euros per a la restauració, l’estètica i la resta de negocis que amb aquesta nova decisió de la Generalitat d’aturada de l’activitat es vegin afectats. I a banda d’això aplicarem totes les reduccions de taxes que siguin viables per a l’Ajuntament i que la llei ens permeti, tenint present que estem dins d’un Pla Econòmic i Financer de la Generalitat i, per tant, estem intervinguts, per entendre’ns.

Per què ha tardat tant a asseure’s a parlar amb Forquilla? Les opinions personals del seu president hi han tingut alguna cosa a veure?
No, en absolut era un tema ideològic. Ja havia parlat amb el Gremi de Restauradors de Badalona, que agrupa 800 restauradors només de la ciutat. I ara també m’he assegut a parlar amb els representants de Forquilla sense cap mena de problema, però no de política sinó de com els podem ajudar.

Precisament una campanya de promoció, la de ‘Les Pilis al Port’, va acabar amb l’acomiadament de la cap de comunicació del Port, Eva Gómez. Va ser proporcionat?
El responsable d’aquesta societat va prendre la decisió que va considerar oportuna, igual que el responsable de Badalona Comunicació, per exemple, pren les seves decisions sense que jo hi intervingui.