A Xavier García Albiol se’l veu tranquil quan arriba a la redacció dimarts al migdia. L’exalcalde i candidat del PP de Badalona diu que està segur que tornarà a ser alcalde després d’haver guanyat el 26-M, però tot dependrà de la decisió del PSC. Albiol demana als socialistes que respectin “la voluntat majoritària dels veïns”.
Ha tornat a guanyar les eleccions municipals, però s’ha quedat a tres regidors de la majoria absoluta. Es repetirà la història del 2015 i un pacte el tornarà a deixar a l’oposició?
El pacte de partits perdedors és un escenari que es pot produir. Crèiem que el PSC havia escarmentat amb l’experiència, tan negativa per a la ciutat, de regalar l’alcaldia a la senyora Sabater, però sembla que no ha estat així i que va en la línia d’arribar com a mínim a un acord d’investidura amb ella. A nosaltres ens sembla una traïció cap als veïns de Badalona, que es van pronunciar d’una manera molt clara diumenge 26 de maig donant-nos una majoria àmplia.
Quan el vam entrevistar durant la campanya ens va dir que estava segur que el PSC tornaria a pactar amb Sabater. Si és així, ho té difícil per ser alcalde…
Sembla que no anava gaire errat amb la meva previsió… Jo espero que, al final, dins del PSC imperi el sentit comú i sobretot el respecte a la voluntat majoritària dels veïns. I que els socialistes entenguin que el dia 15 de juny no poden presentar-se davant la ciutat amb un projecte que el que fa és posar en mans de la senyora Sabater, de la CUP i d’ERC, la governabilitat durant els pròxims quatre anys.
Quan es va fer la moció de censura per fer fora Sabater, hi va haver algun pacte amb el PSC perquè després del 26-M no donessin els seus vots a cap candidatura alternativa i només poguessin postular-se ells?
No va haver-hi cap tipus de pacte en aquesta línia, però sí un compromís de respectar els resultats electorals i la llista més votada.
Per tant, es va parlar d’això.
Sí, però no com un pacte ferm, sinó com una evidència que no es podien tornar a repetir els episodis que ens van portar a la moció de censura del juny del 2018 i que, a partir d’aquí, es faria un esforç de respectar el que decidissin els veïns a les eleccions. Els veïns han parlat de manera molt clara i els socialistes no només estarien traint el conjunt de la ciutadania, sinó que estarien traint també el seu propi electorat.
I també aquest compromís que diu que van adquirir.
Sí, però com que el PSC, en termes generals, és un partit seriós, que quan dona la paraula per garantir la governabilitat de Badalona la compleix, estic convençut que a partir del dia 15 seré l’alcalde de Badalona, que és el que volen la majoria dels veïns.
Fins a quin punt creu que la direcció nacional del PSC influirà en aquesta decisió?
Aquesta és una qüestió que no ens pertoca valorar a nosaltres. Estic convençut que no farà falta cap element de pressió externa de la direcció nacional del partit, perquè els responsables del PSC a Badalona ja són conscients i saben perfectament què és el que volen, i sobretot què és el que no volen, els veïns de Badalona.
Pastor va començar la setmana passada una ronda de contactes amb els altres partits per valorar la possibilitat que donin suport a una candidatura socialista. La primera reunió va ser amb JxCAT i vostè va dir a Twitter que era un “escàndol”. Està nerviós?
No. Jo estic molt tranquil perquè tinc el suport del 38% dels veïns de Badalona, de 38.000 votants. El que sí que em sembla escandalós és, després dels precedents que tenim, tornar a l’escenari del 2015. Em sembla que no entra dins la lògica de respecte cap a la ciutat.
Però l’escenari pot ser diferent: que no sigui Sabater alcaldessa, sinó Pastor alcalde. Vostè creu que té possibilitats?
Sigui com sigui, el que jo crec és que el PSC ha d’analitzar molt bé si el que necessita Badalona és un govern, des de l’alcaldia o des de fora, sustentat durant quatre anys per Dolors Sabater i la CUP. Jo crec, amb tota sinceritat, que no. Més enllà que l’alcalde sigui un o l’altre.
I si el PSC acaba votant un altre candidat de la coalició de Guanyem i ERC?
Això crec que forma part de la ciència-ficció política. Badalona és prou important com per no dur a terme aquest tipus de moviments, més propis d’un comportament irresponsable sobre la gestió de la quarta ciutat de Catalunya.
“Tornar a l’escenari del 2015 em sembla escandalós”
Ha parlat personalment amb Pastor o amb algú del PSC per intentar convèncer-los que el votin a vostè?
No. Hem tingut una conversa informal per telèfon. Mentre el PSC prioritzi pactar amb els partits independentistes, que són els responsables del desgovern dels darrers quatre anys, nosaltres no tenim res a parlar. Quan el PSC entengui que és profundament irresponsable aquest tipus d’actitud, aleshores amb molt de gust compartirem, en una taula, el que sigui necessari. Em sembla una irresponsabilitat que la tercera força de l’Ajuntament faci uns plantejaments absolutament desestabilitzadors per a la governabilitat de la ciutat com els que està fent el PSC en aquests moments.
Pastor va dir dijous passat a la ràdio que rebutjava la seva oferta d’abstenir-se i més endavant entrar al seu govern. Esperava una altra resposta?
No em sorprèn, sobretot veient l’actitud que estan tenint els socialistes des de la mateixa nit electoral. El PSC sembla que no és conscient que els veïns de Badalona i els seus propis votants li han girat l’esquena i l’han castigat en l’àmbit municipal per l’actitud que ha tingut els darrers quatre anys. Ha tret la meitat dels vots que va treure Pedro Sánchez a Badalona fa un mes o un 50% menys que la candidatura de Josep Borrell que es votava de manera simultània. Per tant, si fos el PSC, jo estaria molt preocupat.
La seva idea és governar en solitari?
En aquests moments, l’escenari que donaria una major estabilitat a Badalona i que permetria arrencar projectes i necessitats que té la nostra ciutat seria a través d’un govern en minoria i en solitari, sí. A partir d’aquí, jo em veig capaç d’arribar a acords de ciutat i del dia a dia amb el PSC, però també amb els comuns i fins i tot amb la candidatura de La Badalona Valenta.
Vostè reivindica que ha estat la llista més votada, però Sabater diu que 2 de cada 3 veïns no el volen. Dues lectures d’un mateix resultat…
Si, segons la senyora Sabater, dos de cada tres veïns no em volen, què li passa a ella, que té deu mil o quinze mil vots menys que jo? Aquest tipus d’afirmacions em semblen un acudit. Hem estat la primera força política a 24 barris de la ciutat, a 14 barris hem passat del 40% del vot, a tres barris hem passat del 50%… Repeteixo, em sembla un acudit fer aquest tipus d’afirmacions, que el que delaten és el nivell de desesperació de la senyora Sabater, que va ser capaç d’intentar crear una candidatura amb ERC per guanyar-me les eleccions i, no només no m’han guanyat, sinó que jo he tret més vots i els que han retrocedit han estat ells. Que Sabater s’ho faci mirar, perquè els veïns li han girat l’esquena.
Després de quatre anys durant els quals ha hagut de compaginar la feina a Badalona amb altres responsabilitats a nivell nacional, com s’explica que hagi tornat a guanyar, augmentant en vots i regidors?
Perquè tinc un projecte de ciutat. I els veïns de Badalona saben que aquest projecte és transversal i que no obeeix a interessos electorals ni partidistes. És tan senzill com això que els dic.
No té res a veure amb l’estratègia d’amagar les sigles del PP?
Ni a Badalona, ni a Catalunya, ni a Espanya hi ha ningú que dubti de la meva militància. Els 38.000 veïns de Badalona que em van votar van agafar una papereta on l’anagrama era el logo del PP, no era la meva cara ni res similar.
Si finalment un pacte el torna a deixar fora de l’alcaldia, es veu quatre anys més a l’oposició?
Aquest és un escenari que no contemplo, però el meu compromís està intacte. Vull recordar que ja vaig demostrar, quan el PSC va pactar amb Dolors Sabater i jo vaig anar a l’oposició, que vaig mantenir la meva acta de regidor malgrat assumir responsabilitats al PP de Catalunya i a altres institucions. Per tant, el meu compromís està intacte. Ara bé, això que em pregunten no ho contemplo de cap manera. És un escenari impossible.
