Al número 113 de l’avinguda de la Catalana tots els habitatges són pisos turístics. Foto: Esquerra
Les traves que l’Ajuntament de Barcelona fa anys que posa a la creació de nous habitatges d’ús turístic (HUT) han provocat que, de mica en mica, les immobiliàries busquin negoci més lluny de la capital catalana, de manera paral·lela al que ha passat amb les cuines fantasma.
Amb la intenció de controlar la proliferació d’aquest negoci, el consistori de Sant Adrià ha pres algunes mesures els darrers anys. Primer va ser la moratòria, i després que aquesta va finalitzar, l’any 2017, l’aprovació de l’ordenança que en regula l’existència, el 2018. Anys més tard, el 2021, i davant els recurrents problemes d’incivisme, l’Ajuntament aprovava l’enduriment de l’ordenança.
Entre d’altres, si amb el primer redactat del 2018 calien tres sancions greus perquè el consistori retirés la llicència, amb la modificació del 2021 el govern municipal podia retirar de manera cautelar la llicència durant un o dos anys amb una sanció greu o molt greu. Ara bé, fonts municipals asseguren que no se n’ha retirat cap: “La realitat dels habitatges turístics és que qui en fa mal ús són els inquilins i, per tant, les sancions s’imposen a ells com a persones”.
Esperant l’aprovació
De manera paral·lela, el consistori va encarregar a l’estudi d’urbanisme URBANing que analitzés les possibilitats de regular urbanísticament els HUT per “vetllar per la bona convivència” entre els veïns i els visitants. D’aquest estudi va sorgir una regulació urbanística que s’hauria d’aplicar a través d’un planejament nou, que és la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) per la regulació dels HUT. Una modificació que va ser aprovada inicialment el gener del 2020. Ara bé, l’Ajuntament explica que encara avui no està aplicada, ja que esperen l’informe sectorial de Costes. “L’aprovació posterior amb aquest informe favorable la farà la Generalitat”, declaren fonts municipals. Mentrestant, mesures que contempla l’MPGM, com ara la prohibició que el percentatge d’habitatges d’ús turístic dins d’un edifici superi el 20% del total, no s’apliquen.
Incivisme
El que sí que s’ha fet ja és “procedir a posar sancions mitjançant l’ordenança de civisme”, asseguren les mateixes fonts. El consistori argumenta que el problema rau en el fet que per poder sancionar fent servir l’ordenança dels HUT “ha de ser el titular de l’immoble qui cometi les faltes susceptibles de ser sancionades”. Els primers problemes relacionats amb els HUT van aterrar al barri de la Catalana amb la compra d’un bloc sencer per part d’una empresa que gestiona pisos turístics. Es tracta del número 113 de l’avinguda de la Catalana, i les molèsties relacionades amb l’incivisme han estat constants, segons han denunciat repetides vegades des de l’associació de veïns del barri.
Ara asseguren, tanmateix, que “sembla que els actes incívics van una mica a la baixa”, en paraules de José Caparrós, president de l’entitat. La diferència, diu, és que fa setmanes que els inquilins ja no fan festes multitudinàries a les terrasses i tampoc fan barbacoes als balcons. Ara bé, “les festes continuen, només que les fan a dins dels pisos. Els veïns que viuen als blocs contigus al 113 no poden dormir”, assegura Caparrós i confirma Svetlana Mandelikova, una veïna que fa un any que hi viu i que descriu el dia a dia amb els sorolls i les molèsties com “un infern”. Caparrós acusa l’Ajuntament d’“inacció”.
Gentrificació
A Sant Joan Baptista, la principal preocupació no té a veure amb les molèsties causades pels inquilins, sinó amb el fet que l’arribada en massa d’aquest tipus de negoci faci pujar els preus del lloguer i de la vida en general: “Els turistes no fan vida aquí al barri, només se’ls veu carregant maletes. Som la seva ciutat dormitori de vacances”, diu Antoni Pons, president de l’entitat.
A Internet es promocionen els pisos turístics del barri amb dos reclams: la platja a prop i la plaça Catalunya de Barcelona a 15 minuts. “El que no diuen és que per anar a la platja has de travessar la via del tren i que quan hi arribes està contaminada”, conclou Pons.
Les xifres, per barris
Segons les dades facilitades per l’Ajuntament, a Sant Adrià consten 235 comunicacions d’inici d’activitat d’habitatges d’ús turístic. Per barris, on n’hi ha més és a la Mina (86), seguida per Sant Joan Baptista (69), Sant Adrià Nord i Casc Antic (38), la Catalana (33) i, per últim, el Besòs (9).
