La primera manifestació dels docents a la plaça de la Vila de Sant Adrià. Foto: Albert Segura/ACN
Els docents han dit prou. La plaça de la Vila de Sant Adrià va acollir, el passat 8 de maig, el primer missatge d’auxili per part del professorat d’aquest municipi. Més de 150 persones es van manifestar davant l’increment d’agressions verbals i físiques per part d’alumnes i familiars als centres educatius. La denúncia d’un professor va provocar que diferents docents es reunissin amb els sindicats per explicar-los la situació, fet que va derivar en la primera protesta per visibilitzar la problemàtica. Preguntats pel Línia Nord, aquest grup de docents diuen que se senten desemparats davant d’aquesta violència, sovint reiterada.
“Vam veure que el protocol de les agressions és inefectiu i que ens exposa. Simplement és informatiu: envies els documents al departament d’Educació i s’acaba tot. Si vols anar més enllà, has de fer denúncia personal. I si l’agressió ve d’un alumne, no hi ha protocol. Hem de fer alguna cosa”, avisen.
“Desprestigi de la professió”
Els afectats asseguren que aquest escenari no és exclusiu de Sant Adrià i que passa a diferents ciutats. Afirmen que no té a veure amb el context socioeconòmic, sinó amb una època socialment convulsa. “De famílies en desacord n’hi ha hagut sempre. Però d’uns anys ençà hi ha hagut un desprestigi de la professió. Per exemple, a infantil notem una hiperprotecció de les famílies que dificulta la nostra feina. Ens jutgen. Ens han arribat a qüestionar si posem o no una jaqueta a un alumne a l’hora del pati perquè s’ha constipat. Estem en un ambient de crispació”, alerten.
Marina Elias, sociòloga experta en desigualtats educatives de la Universitat de Barcelona, comparteix el diagnòstic dels professors adrianencs: hi ha un clar desprestigi de la professió docent. A banda, Elias atribueix la crispació existent al “capitalisme ferotge”, que provoca angoixa i estrès a la població, especialment després de la pandèmia.
Però per arribar a les agressions hi ha d’haver més ingredients en aquest còctel. “Per una banda, hi ha la tendència social de pèrdua del concepte d’autoritat. Venim d’una dictadura i sovint es diu que els canvis són pendulars, és a dir, passem d’un extrem a l’altre”, argumenta Elias. Aquesta situació, comenta, es barreja també amb un concepte de criança respectuosa mal entesa, que empeny la població a acabar qüestionant mestres o altres autoritats. “La societat del coneixement també ha fet mal. Hi ha gent que es pensa que veient un reel d’Instagram en sap més de criança que un docent, o va al metge i creu que en sap més que una persona que ha fet 10 anys de carrera perquè ha vist una informació a internet”, apunta la sociòloga.
La política, al punt de mira
Els docents consideren que si s’ha arribat fins a aquest punt és perquè bona part de la culpa la tenen els polítics, que han “permès” la degradació de la professió. Elias, que ho ratifica, hi afegeix algunes causes. Una és el decret de l’escola inclusiva, que trasllada a l’escola ordinària els alumnes d’educació especial o amb algun diagnòstic. “És una idea pedagògica interessant, però es va fer amb zero recursos”, lamenta la sociòloga, que, a més, ho lliga amb una altra causa, que és la manca general d’inversions. I tot plegat entronca amb un tercer tema que per a Elias és clau per entendre l’estat actual de les aules: la formació.
“Soc formadora de mestres i hi ha una mancança en la formació. Qui no és gaire vàlid fa la carrera de mestre i es treu el títol. Moltes persones també trien una carrera, no aconsegueixen treballar d’allò i, com a segona opció, fan el màster de secundària. Això no hi ajuda gaire, perquè no tenen les eines suficients. Hauríem de ser molt exigents en la formació, com fan altres països”, afegeix Elias, que també reclama inversió en psicòlegs per als centres educatius.
Peticions i futures accions
Amb tot, els mestres demanen que el protocol d’agressions sigui més efectiu. Si bé és cert que el 2010 es va aprovar la llei de protecció jurídica per als professors, Elias recorda que estan desprotegits perquè han de denunciar les agressions de manera nominal, un fet que els exposa. Per això, reclamen que sigui el departament d’Educació qui entomi el procés de denúncia. “Ens sentim sols, ningú ens dona suport i, si passa alguna cosa, hem de treure forces per fer una denúncia, quan el fet en si ens deixa fets pols”, lamentava una de les docents que es va manifestar el dia 8.
De moment, els professors diuen que no han rebut cap missatge per part del departament, des d’on van anunciar, a principis de mes, que estaven assessorant el centre de Sant Adrià on es van produir les dues agressions denunciades. “El departament lamenta qualsevol agressió i envia un missatge de suport als docents que n’han patit al seu lloc de feina”, es limiten a dir. La lluita dels professors, però, continuarà el 4 de juny amb una altra manifestació a Sant Adrià. I la seva intenció, avancen, és estendre les reivindicacions a altres municipis de cara a l’inici del curs vinent.
