Els efectes dels temporals han causat estralls a Montgat. Foto: AMB
Els darrers temporals d’octubre van provocar un gran impacte al litoral metropolità. En només un mes, les platges han perdut entre 20 i 40 metres d’amplada. És una de les dades que ha publicat l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a l’informe de seguiment mensual que fa sobre el registre d’amplada de totes les platges metropolitanes per optimitzar-ne la gestió integral.
Les pèrdues d’amplada més greus s’han produït a la platja de les Barques de Montgat i a la de la Nova Mar Bella de Barcelona, i han anat acompanyades d’una gran reducció de sorra.
En la majoria d’aquests casos el mar s’ha emportat sorra i s’ha format un talús d’entre 2 i 3 metres d’alçària. Es tracta de les afectacions més importants dels últims 30 anys a Catalunya. En el cas de Montgat, des que es va construir l’espigó l’any 1980, i pel que fa a la platja de la Nova Mar Bella, des que es va fer la platja el 1992. La situació, segons els tècnics, s’explica per la combinació dels vents de garbí i l’alt onatge, així com la “fragilitat” de les platges i l’increment de la freqüència dels temporals.
Regeneració natural
L’AMB espera que part d’aquesta pèrdua d’amplada es pugui regenerar de manera natural, gràcies a la dinàmica del fons marí, amb un flux de nord-est a sud-oest que va transportant els sediments de les desembocadures dels rius. Tot i això, la sequera actual implica menys aportació natural de sediments al mar a causa de la disminució dels cabals del riu Llobregat, el Besòs i la Tordera, que són els tres eixos fluvials que alimenten els sediments al litoral metropolità.
D’altra banda, l’existència d’infraestructures al litoral també fa minvar l’arribada de sediments a les platges. En el cas de la Tordera, les sorres queden atrapades pels ports del Maresme, mentre que en el cas del Llobregat, l’espigó sud del riu provoca una desconnexió sedimentària entre l’eix fluvial i la costa.
Una recuperació “lenta”
En aquest context, el cap de servei de Platges de l’AMB, Dani Palacios, visitava fa poc la platja de les Barques de Montgat, des d’on va assegurar que preveu que la recuperació natural de les platges podria ser més lenta del que és habitual: “Ens enfrontem a canvis sobtats derivats del canvi climàtic, que fa més difícil preveure’n l’evolució i planificar les actuacions a platges”, va comentar.
El Barcelonès Nord, afectat
Palacios va afegir que, a banda de Montgat, on hi ha hagut un retrocés “de més de 50 metres” en algunes zones, les localitats properes del Barcelonès Nord també han estat molt castigades.
El batlle de Montgat recorda que el municipi tenia set platges i que ara en queda mitja
Un exemple és la platja de Badalona, que cada any és notícia pels temporals. Actualment els efectes es poden veure a la platja del Pont del Petroli i a la del Coco, amb un retrocés d’uns 20 o 30 metres. El mateix ha passat a la platja del Litoral de Sant Adrià, amb una regressió d’uns 40 metres. “S’ha perdut un 25% de superfície de les platges i volum de sorra”, afegeix Palacios.
Estabilització en marxa
En paral·lel, l’AMB treballa en un pla d’estabilització de les platges i el govern espanyol té en marxa cinc projectes en aquest sentit. Dos d’ells són la descontaminació de la platja del Litoral de Sant Adrià de Besòs, que fa dos estius que està tancada, i l’estabilització de les platges de Montgat. Recordem que l’alcalde Montgat, Andreu Absil, advertia fa unes setmanes que de les set platges que tenia el municipi, ara només en queda mitja.
